Granada (II)

Increïble... ni m'ho crec: primer diumenge des de... (ni me'n recordo) que no em llevo a les 5 del matí per anar a alguna cursa o anar a la muntanya! Un dia de treva no va malament, però clar no m'hauria pogut llevar a les 5 ni volent, perquè a aquelles hores encara estàvem contribuïnt al Putrum Putrum de la nit de Granada!

Són les 12h que a l'habitació del Juan hi comença a haver moviment... les primeres converses dels més matinadors (entre els que m'incloc jo, fa una mica de rabia, no?) comencen pausadament però es van esverant fins que tothom està ben despert! Estem més d'una hora dins del llit fins que fem el pas d'aixecar-nos i esmorzar alguna cosa! Són les 13:30h, una bona hora per esmorzar! Clar que hi ha qui encara s'hi torna a girar i a les 16h s'aixeca per esmorzar! Mare meva, quins horaris!!

I per esmorzar, acabem de fotre-li "hachazo" a les magdalenes de l'Arturo, que em vaig començar a cruspir ahir abans d'agafar el llit! jeje...

I de mica en mica tothom va fent la "puesta a punto" passant pel W.C., dutxa i com nous (com mola el sabó de l'Arturo, jeje)... i decidim anar a fer una volta per Granada per agafar gana per dinar, aprofitant que el dia és més favorable que ahir: fa solet!! Però no anem gaire lluny ja que algun il·luminat proposa "i perquè no anem a Sierra Nevada?"... Quina gran idea!!! Ens afanyem per veure-ho abans no marxi el sol, però això comporta que algú es quedi sense dutxar (i no miro a ningú... eh Marc?). Fem 2 cotxes i el Juan es queda a fer la maleta (que demà torna a la Pobla en cotxe) i no tindrà temps a la nit! Se li ha girat feina! Ens oferim a ajudar-lo perquè potser no en tindrà prou en una tarda per fer la bossa, però creu que se'n podrà sortir tot sol! Així la Gloria serà la taxista del cotxe del Juan i l'Arturo del seu... i cap amunt que fa pujada! Quin paissatge tan idil·líc... tot nevadíssim, hi ha un tou de neu al·lucinant, fins i tot hi ha cartells que fan falta cadenes, però no és el cas!

A més fot una rasca de campionat! Sort dels gorritus del Juan, que en té una bona col·lecció! Fem unes fotos i busquem un bar per fer un cafetó i entrar en calor, però una cosa porta a una altra i acabem entaulats i dinant com no podria ser d'altra forma! Algú proposa fer 1/2 pizza per cap però amb l'Arturo ens mirem i els acabem convencent que fem una pizza per cap! I clar, com que no s'acaben la seva, les hem d'ajudar! I què amics que som! Ja se sap que pels amics es fa tot...

I al mirar l'hora del rellotge, hi comença a haver els primers nervis... "que no arribarem a temps a l'aeroport", la Meritxell s'està posant nerviosa, però les paraules tranquil·litzadores del Marc "jo encara m'he de dutxar", no l'aconsegueixen relaxar! jeje... Però anem sobrats, tenim temps de passar per la casa del Juan i l'Arturo, que tan be ens ha acollit, preparar les motxilles, dutxar-se (qui ho ha de fer) i sortir cap a l'Aeroport. Ens acompanyen amb cotxe, quin detall!

Ens despedim d'ells i anem a fer el Check in. Be, les nenes l'han de fer que jo i el Marc, que som super previsors, ja tenim impreses les targetes per embarcar! Però com que anem sobrats de temps, les acompanyem a facturar perquè "mira que som bones persones, eh?".

I després de l'espera i els últims riures a la sala d'espera, ens avisen que toca embarcar! Al pujar a l'avió, l'espai per posar maletes està a tope i mentre jo ja estic assegut, sento la Font que s'exclama a una assistent de vol "no tengo espacio para la maleta" i jo de lluny (trencant el silenci) "que mala suerte" (en un to que em surt una mica borde) i m'emporto la mirada d'ira de l'hostessa, que no sap que ens coneixem... se li llegeix al pensament "que gilipollas éste tio"... jeje.

I finalment, l'avió s'enlaira, deixant enrera un cap de setmana meravellós, sense moments per aburrir-nos, amb una gran companyia i un sentiment comú d'haver aprofitat cada instant, compartit cada moment, sempre rient, sempre disfrutant! Gràcies a tots per aquest finde tan genial! S'ha de repetir!