Diada al massís del Garraf

Quina diada més diferent que ha sigut la d'aquest any! Amb el Ferran i la Judith hem anat a passar el dia pel Parc Natual del Garraf, seguint les indicacions d'una ruta del Palau Robert.

A les 10h del matí sortim de Barcelona en direcció a Port Ginesta on s'inicia el recorregut marcat. Des d'allà, pujant per una carretera curvada i amb bones rampes, ens dirigim fins a la Pleta, una masia habilitada com a punt d'informació del parc natural. És sorprenent perquè en poca estona, hem passat de soroll del trànsit de la C-31 a la tranquil·litat absouta del parc, amb vistes inacabables a turons amb típica vegetació mediterrània i amb unes vistes magnífiques sobre el Mediterrani.

A la caseta del parc, ens atén un senyor molt trempat, el Pitu Linares, que ens indica les possiblitats que tenim. Carai, hi ha més cosa de la què pensavem! I el més curiós de tot és quan ens compara un poble per on passarem amb Castellar de N'Hug..."no sé si ho coneixeu?" ens pregunta... "osti, jo sóc d'allà" li dic... i l'home tot sorprès em respon "doncs jo fa 20 anys que tinc una casa a La Pobla de Lillet"... "be, en realitat sóc de La Pobla, no de Castellar!". Ja li hem caigut bé! Curiós que a tot arreu on vaig, trobo algú amb casa a La Pobla! A Escòcia ens va passar el mateix!

Seguim el camí fins al Pla de Querol on aparquem el cotxe per fer una caminadeta fins a La Morella, amb 594,6m (segons el mapa, que fins i tot dóna l'alçada en decimals), un turonet de molt fàcil accés i amb molt bones vistes! En una horeta ho tenim fet (anada, parada al cim i tornada), ideal per estirar les cames i fer una mica de gana!

Quan tornem al cotxe, l'estómac comença a demanar teca i decidim arribar fins a Olivella per menjar alguna coseta... Què carai, per fotre'ns un bon dinar! Però abans ens aturem al monestir budista que hi ha a la Plana Novella i que ens ve de pas, però que el veiem tan turístic que hi fem una visita llampec! Ja que amb tanta gent el lloc perd bona part de l'encant que podria tenir!

A Olivella hi ha poca cosa per veure... són 4 cases contades, una església, la casa de la vila i el restaurant. Almenys hi ha restaurant! El porten un parell de francesos que fan molt riure i amb l'accén afrancesat que gasten! El dinar és molt bo però portem els calers justos i patim una mica si ens arribarà per poder pagar... però al final els Déus s'alien a favor nostre i ho salvem! Això que ens hem arriscat molt demanant un plat de patés i cafès, però el Ferran ho salva amb una moneda d'euro que té al cotxe, que és just el què ens falta per acabar de pagar el compte.

Després de dinar, agafem una pista forestal amb alguns trams en força mal estat. Només falta cridar el mal temps per demostrar que Murphi existeix: "osti Ferran, aquest cotxe és força alt... no? encara no hem rascat"... i prassss, toma rascada als baixos! Res greu!

Al cap d'un rato de pista, parem a unes vinyes a recollir raïm per berenar... i seguim direcció Sitges, on hi arribem per la mateixa pista forestal d'on venim. Apareixem darrera d'un Caprabo, deixant la tranqulitat de tot un matí enrera per aparèixer enmig de la civilització... Ja tenia raó el Pitu: "hi haurà llocs per on passareu que faran que us preguntareu... on soc?"

La tarda la passem a la platja prenent el solet i fent el meu segon bany de la temporada!! Després a fer una volteta pel passeig, arribem al casc antic on fem una clara abans no marxem de nou cap a Barcelona.

En resum, un dia fantàstic, molt diferent la rutina habituat i els 3 cohincidim en que s'ha de repetir algo així!

PD. No tenim foto de quan arribem a Barcelona i, al Carrer Urgell, trobem un cotxe en contra direcció pel carril central del carrer i quan se n'adona de que l'ha liat, es posa a fer marxa enrera bastant descontroladament, carrer amunt i quasi rasca amb un cotxe que està aturat al semàfor. La dona no fa gaire cara de preocupada i no sembla que perdi la calma i segueix fumant tranquil·lament com si res! Hi ha gent que no sé en quin món viu!