Escòcia - Jornada 06

LAIRG - TONGUE - DURNESS (117km en 7h15)


Quina putada! Aquest matí, m'he despertat una hora abans del què haviem quedat quan ens vem posar al llit, però em penso que és l'hora i desperto als altres... casi em maten quan veuen que només són les 6.30h!

La casa que es veu a la foto és el poble de Crask Inn, i no vull dir que la casa formi part del poble, sinó que la casa és el poble! I és que estem circulant per una de les carreteres més tranquiles i desolades de tot Escòcia i passem per varis pobles marcats al mapa que resulten ser 2 o 3 cases.

















L'hora de l'esmorzar. Casi són les 12h i només portem 23km, avui portem ritme de cicloturisme total! Gaudint al màxim de l'entorn, voregem el Ben Kilbrec, una muntanya de poca alçada però molt espectacular.

















Direcció Tongue. La foto reflexa la tranquilitat de l'indret on ens trobem.















Durant el trajecte a Tongue, trobem una parella de cicloturistes que ens avancen (perquè els deixem, eh!) i porten una cadència que ens fan patir una mica... no crec que la cadena ho aguanti gaies quilòmetres més!















Vistes del Loch Loyal Lodge. Quina pau!















Tongue. Arribem al poble que haviem previst arribar-hi avui a la nit. Portem 65km i ara hem de replantejar la situació per saber on anirem a dormir. Tenim dues opcions: quedar-nos aquí o seguir fins al següent poble que té càmping o hostel. Com que els pobles són tan petits i n'hi ha tan pocs, el pròxim amb allotjament està a 48km! Collons!!















Abans de decidir, dinem com Déu mana. Truquem al hostel de Durness i casualment els hi queden 3 places. Està clar que són per nosaltres i ens animem a seguir els 48km que ens falten!
















Després de dinar... toca rentar-se les dents! Sortint de Tongue, creuem la badia pel pont, que ens estalvia varis quilòmetres que suposaria fer la volta a l'entrant de terra. Comencem amb una pujada progressiva, seguida d'una baixada del 15% que ens acosta al poble de Hope. Vaja, que el recorregut és un trencacames... puja, baixa i.... torna a pujar!

















Passat Hope, resseguim el fiord més gran d'Escòcia: el Loch Eriboll. Les vistes són precioses. Avui està sent un dels dies amb millors paissatges. Quina diferència amb les massificacions d'Edinburgh.

















A l'altra banda del llac ens espera Durness. Però com que aquí a Escòcia no saben el qùe són els ponts, ens toca fer una bona quilometrada per arribar-hi. Possiblement el de Tongue i el d'Inverness són dels pocs ponts per on hem passat i per on passarem.

















Quin clàssic, una cabina de telèfon vermella!

















Acabant la volta al fiord, a falta de pocs quilòmetres per Durness, toca parar a reparar la punxada. Almenys tenim la panxa plena, ja que he parat fa 10 minuts a berenar unes galetes Digestive de xocolata, a un poble que es diu Polla, just al quilòmetre nº 100 del dia.















Platja de sorra blanca, un bon lloc per fer acampada lliure. Veient la tenda plantada, ens fan força enveja, però amb el vent que bufa, la fresqueta que fa i els quilòmetres que portem... segur que entrarà millor una dutxa d'aigua calenta i un llit tou!















Ja som a Durness... i quins penya-segats més espectaculars. Hi ha un recorregut marcat per visitar-los però el hostel ens espera que ja són casi les 20h.

















Què passa neng?




















Tenim Durness a tocar. Estem a punt de posar fi a un dia perfecte. Ha sortit poc el sol però no ha plogut, ha fet fred però el just, ideal per pedalar.

















Sembla el desert, no? Doncs és Escòcia! Una posta de sol magnífica. Una més!

Escòcia - Jornada 05

KINGUSSIE - INVERNESS - LAIRG (tren + 97km en 6h)

Hostel de Kingussie. Encara que no ho sembli són les 6.30 del matí (i és que en aquesta època de l'any es fa clar molt aviat). El tren surt en 30 minuts i volem ser puntuals a l'estació per no tornar a tenir problemes amb les bicis.














Estació de Kingussie (again). Si senyor, ja hi tornem a ser 12 hores després. Esperem estar més de sort avui. I... sí senyor: arriba el tren!! Estem sols a l'estació i, com que és l'origen de la línia, hi ha espai per les nostres bicis! Bieeeeeeeeen. A la tercera va la vençuda! Inverness ens espera i les Highlands són més a prop.













Inverness. Arribem a la ciutat famosa per trobar-se a l'extrem nordest del Loch Ness, i pel seu famós monstre, que no veiem! Fem una volta pel poble i també a les illes del Ness. Com a punt curiós, a l'oficina d'informació trobem un company de feina del Llorenç i la seva parella.














Inverness. Es nota que estem més al nord i que hi ha canvi de temperatura, fa més fred. Però també estem més sols... i és que la tranquil·litat es palpa en l'ambient. Ja no hi ha les massificacions de la zona d'Edinburgh i les ciutats són molt petites i acollidores.















De camí a Lairg, el nostre destí d'avui. Creuem la Black Isle pel carril bici que discorre paral·lel a la transitada A9 que recorre tota la costa. En sortir de l'illa canviem de direcció i ens dirigim a Lairg per la B 9176, súper tranquil·la. L'entorn és preciós i el dia excel·lent.














Mirador sobre la badia de Dornoch, un entrant de mar en la terra. A l'horitzó hi ha Lairg, però encara està lluny i primer hem de parar a dinar. El mirador on ens trobem és la típica aturada que fan tots els autobusos turístics i avui no és una excepció. Després de 5 minuts de màxima tranquil·litat arriba un bus i descarrega un mar de turistes que ens convida a proseguir el nostre camí.











Ardgay. En aquest poblet trobem un espai perfecte per dinar. Un jardí amb una gespa molt tova que convida a fer una bona migdiada. També hi ha uns lavabos municipals molt nets just al costat, que ens permeten aconseguir aigua i netejar les olles. És curiós que l'aigua de totes les aixetes és boníssima, però no hi ha ni una font en cap dels pobles, ni en les muntanyes ni en les carreteres per on passem. Difícil de creure, però cert.











Ardgay. Dinant una mica de "gallina blanca", per canviar de menú... jeje.

















Bonar Bridge. La carretera que uneix Ardgay i Lairg, passa per aquest poblet pescador amb vistes al llac i molta tranquil·litat. La carretera que en surt és molt plana de fàcil avanç. Hi ha poc tànsit però els pocs vehicles que passen ho fan molt ràpid i amb uns avançaments molt arriscats.















Lairg. Quina sorpresa, això és preciós! Però també ens extranya perquè abans d'arribar al poble havíem de passar per unes cascades, les "Falls of Shine", i veure els salmons remuntar el riu però no les hem vist. Ens adonem que des de Bonar Bridge hi havia dues carreteres, una per cada costat del riu i la que portava a les cascades era l'altra. Ens quedarem sense veure salmons.












El camping dels ànecs. Si senyor, què ben parit que és aquest càmping. Té una extensió d'herba que no s'acaba. En canvi, hem de pagar 20 cèntims per fer ús de les dutxes (tan si volem aigua calenta com freda), però valen la pena perquè quedem com nous.















Vistes al Loch Shin. Espectacular la imatge i espectacular el temps que ens ha fet avui. Sol i caloreta quasi tot el dia, però les previsions per demà no són tan optimistes. A veure què ens depara aquest temps tan variable.


















Magnífica posta de sol, la que veiem des del prat on hem acampat. Quin regal que ens fa la tarda. Mentre preparem el sopar, un grup de gent intenta treure un tractor que ha quedat clavat enmig d'un prat. Això passa perquè plou tant que queden tots els terrenys inundats.

A les 22h ja som al llit, escoltant Dire Straits.

Anècdota del sopar: hem comprat iogurts de postres i quan he obert el meu, ha resultat que no era iogurt sinó nata i sense sucre! Quin fàstic.

Escòcia - Jornada 04

PITLOCHRY - KINGUSSIE (81km en 4h45)

Vistes magnifiques de Pitlochry des del Youth Hostel. Com que no teniem esmorzar, ens hem menjat uns cereals i un brick de llet que hi havia en un apartat que deia "per agafar" i que és de gent que marxa i no s'acaba el menjar. Gràcies.






















Estació de trens de Pitlochry "esperando un tren que nunca pasó". Aquest podria ser el títol, la diferència és que el tren passa però nosaltres ens quedem a terra per no haver reservat el dia abans. Quina putada, avui haviem de fer 150km en tren fins a Inverness per estalviar-nos aquest tram sense interès i dedicar un dia més a la costa oest. Tenim 2 opcions: esperar el pròxim d'aquí a 2 hores o pedalar. La primera és arriscada i ens posem a pedalar.











Monument d'un gaiter. Sortim de Pitlochry per la B8019 que canvia 2 o 3 cops de nom, fins a Calvine on s'acaba la carretera secundaria i, amb ella, la nostra sort. Ara toca nacional o carril bici. La primera és una putada perquè té moltíssims cotxes i no té voral, la segona és una putada perquè és lentíssima d'avançar. Anem alternant-les però acabem ben tips de pedalar i més pensant que fa hores que podriem ser a Inverness. Va tot paral·lel: la nacional, el carril bici i la via del tren.









Un dormint i l'altre escrivint el diari. Després de la parada per esmorzar un entrepà de tonyina (sense gust) i formatge, aprofito per actualitzar el diari i l'Arturo fa un cop de cap dret. El Llorenç ho immortalitza.














Estació de trens de Kingussie. A les 16h arribem a Kingussie i a l'estació de trens ens informen que en menys d'una hora passa un tren. Decidim provar sort i esperar a veure si hi ha lloc.













Esperant el tren. Esperem, esperem i esperem. El tren s'ha aturat a un centenar de metres de l'estació, el tenim a la vista, però no avança. S'ha espatllat! Ja som gafes!
















Seguim esperant el tren. Finalment arriba amb una hora de retard i la nostra moral pel terra quan ens diuen que també va ple de bicis. I així ens hi podriem passar la vida esperant i esperant. Decidim buscar un hostal, reservar el primer tren de demà al matí i agafar-lo.














Al hostel reservant el tren de demà. Resulta que hi ha dos tipus de trens: els que s'ha de fer reserva i els de "primer que arriba primer que se serveix" i el que ens va be és un d'aquests, o sigui que demà toca ser a l'estació abans que ningú!














El sopar és a taula. Almenys estem sota sostre, dutxats, relaxats i amb un bon sopar a taula: menjar xino (again) acompanyat de bistec de vedella, excel·lent. Be, casi excel·lent, ja que per cuinar no tenim ni sal ni oli. Però com diria el meu avi: "més val una bona gana que un bon plat".













La cervesa merescuda. Després d'un dia dur, no hi ha res que vingui més de gust que una bona cervesa escocesa. L'arturo una Guiness, el Llorenç una Lager i jo... una sidra! quina putada... jo volia una Ale.














L'estenedor està a punt. Hem rentat algunes peces de roba a la dutxa i les estenem a l'habitació amb un cordino que portem i unes pinces. Que no falti de res! Llàstima que a fora plou i la humitat no deixarà que s'assequi. Que no es digui que no s'ha intentat.

A les 21.30h ja som al llit i a fora encara hi ha llum. Quins horaris més britànics que fem!

Escòcia - Jornada 03

CALLANDER - PITLOCHRY (108km en 6h15)

Només despertar-nos i veure'ns envoltats de verdor i amb un dia que ens acull amb bastant bona cara, comencem a tenir bones sensacions i ganes de començar el què serà de veritat el primer dia íntegrament de cicloturisme.













Després de visitar les Bracklin Falls, unes cascades amb aigua de color marronós degut a les fulles que arrossega, arribem al centre del poble de Callander. Al càmping ja hem pre-esmorzat (llet i cereals) i ara fem la primera parada tècnida per menjar-nos un croissant i un donut amb melmelada a l'interior. Exquisit. La situació ha sigut curiosa perquè li he preguntat a una dona on era el forn però he formulat malament la pregunta "there is a bakery" i, enlloc de preguntar, li he afirmat que hi havia un forn... i s'ha quedat sorpresa perquè resulta que el teniem just davant! Deu haver pensat "i perquè em diu que hi ha un forn?"... molt còmic!









Circulant per la A 84 entre Callander i Lochernhead, en el pas pel Loch Lubnaig, gaudim de vistes magnífiques.















El cel que tenim a sobre és gris, però el pitjor està per venir ja que anem direcció nord, endinsant-nos per una vall molt marcada, amb un horitzó negre que porta una bona dosis de "heavy rain", avui si! Veient el panorama, ens aturem a una parada de bus que sembla posada expressament per nosaltres i esperem passar la dutxa d'aigua. Aprofitem per menjar l'esmorzar que teniem: el pa que hem comprat i la llonganissa que jo portava de la Pobla.









A Lochernhead s'acaba la A84 i seguim per la A85 en direcció Crianlarich, és una carretera molt transitada i sense voral, i això que ens han dit que hi ha un carril bici paral·lel. Efectivament. Girem el cap a l'esquerra i el veiem a l'altra banda de la vall i també divisem uns ciclistes pedalant la mar de tranquils. Som una mica despistats si!













Deixem la transitada A85 per agafar la tranquila A827. Quina preciositat de zona, absolutament verge, sense transit i amb una frondosa vegetació amb uns avets de més de 15 metres d'alçada i una pau absoluta. Les vistes a l'arribada al poble de Killin són espectaculars, sobretot la imatge de les aigues braves del riu que divideixen el poble en dos i que acaba desenvocant a l'inmens Loch Tay.










Avui és dia de parades de bus. Quan és l'hora de dinar, portem 69km, ens trobem al poble de Fortingall i ens aturem a menjar, aprofitant que s'acosta una altra "shower". El menú: gallina blanca "juan palomo"... i poca cosa més.














Capuccino al bar del poble. Després de dinar estem mig endormiscats i fem un cafetó per reactivar-nos. Aprofitem per rentar els plats i coberts al lavabo del bar. Una curiositat: els de la taula del costat han fet un cafè i després han dinat.













Direcció al poble de Foss fem un port de muntanya impressionant. És dur però preciós. Aprofitem per parar i buidar les bufetes. Em recorda la pujada a la Creueta, més per l'entorn que pel desnivell, sobretot a la zona del pla d'Anyella.















A dalt de tot del port, on trobem un pastor que ens pregunta si hem vist una ovella. Quin paio! Si portem tot el dia veient-ne!

















El camí segueix sent preciós i tranquil. Tornem a trobar al pastor carregant una ovella al jeep. L'ha trobat! I com coi saben quines ovelles són seves? Si està ple de xais!














Vorejant el Loch Tummel per la vora sud, per carreteres gens transitades. Quin contrast amb les primeres que hem fet avui. A banda i banda del riu hi ha uns "caseríos" impressionants.













Com que els guants de Gore Tex eren molt cars... vaig optar per crear la meva pròpia membrana anti pluja!















Vista del Loch Tummel. El contrast de la foscor del llac amb les muntanyes verdes, els camps daurats i la vegetació lilosa, costa expressar-lo en una fotografia. La guardaré a la ment.

Arribant a Pitlochry busquem el càmping però està ple, almenys això ens diuen. I no serà per la quantitat d'herba que tenen sense ocupar! Fins i tot l'aparcament dels cotxes és de gespa! Acabem al Youth Hostel, amb una caseta per les bicis, habitació amb dutxa, que hem de compartir amb 3 paios ben raros. Sopem una mica de menjar xino, infusió de menta i ortigues i cap a dormir.