Hostel de Kingussie. Encara que no ho sembli són les 6.30 del matí (i és que en aquesta època de l'any es fa clar molt aviat). El tren surt en 30 minuts i volem ser puntuals a l'estació per no tornar a tenir problemes amb les bicis.
Estació de Kingussie (again). Si senyor, ja hi tornem a ser 12 hores després. Esperem estar més de sort avui. I... sí senyor: arriba el tren!! Estem sols a l'estació i, com que és l'origen de la línia, hi ha espai per les nostres bicis! Bieeeeeeeeen. A la tercera va la vençuda! Inverness ens espera i les Highlands són més a prop.
Inverness. Arribem a la ciutat famosa per trobar-se a l'extrem nordest del Loch Ness, i pel seu famós monstre, que no veiem! Fem una volta pel poble i també a les illes del Ness. Com a punt curiós, a l'oficina d'informació trobem un company de feina del Llorenç i la seva parella.
Inverness. Es nota que estem més al nord i que hi ha canvi de temperatura, fa més fred. Però també estem més sols... i és que la tranquil·litat es palpa en l'ambient. Ja no hi ha les massificacions de la zona d'Edinburgh i les ciutats són molt petites i acollidores.
De camí a Lairg, el nostre destí d'avui. Creuem la Black Isle pel carril bici que discorre paral·lel a la transitada A9 que recorre tota la costa. En sortir de l'illa canviem de direcció i ens dirigim a Lairg per la B 9176, súper tranquil·la. L'entorn és preciós i el dia excel·lent.
Mirador sobre la badia de Dornoch, un entrant de mar en la terra. A l'horitzó hi ha Lairg, però encara està lluny i primer hem de parar a dinar. El mirador on ens trobem és la típica aturada que fan tots els autobusos turístics i avui no és una excepció. Després de 5 minuts de màxima tranquil·litat arriba un bus i descarrega un mar de turistes que ens convida a proseguir el nostre camí.
Ardgay. En aquest poblet trobem un espai perfecte per dinar. Un jardí amb una gespa molt tova que convida a fer una bona migdiada. També hi ha uns lavabos municipals molt nets just al costat, que ens permeten aconseguir aigua i netejar les olles. És curiós que l'aigua de totes les aixetes és boníssima, però no hi ha ni una font en cap dels pobles, ni en les muntanyes ni en les carreteres per on passem. Difícil de creure, però cert.
Ardgay. Dinant una mica de "gallina blanca", per canviar de menú... jeje.
Bonar Bridge. La carretera que uneix Ardgay i Lairg, passa per aquest poblet pescador amb vistes al llac i molta tranquil·litat. La carretera que en surt és molt plana de fàcil avanç. Hi ha poc tànsit però els pocs vehicles que passen ho fan molt ràpid i amb uns avançaments molt arriscats.
Lairg. Quina sorpresa, això és preciós! Però també ens extranya perquè abans d'arribar al poble havíem de passar per unes cascades, les "Falls of Shine", i veure els salmons remuntar el riu però no les hem vist. Ens adonem que des de Bonar Bridge hi havia dues carreteres, una per cada costat del riu i la que portava a les cascades era l'altra. Ens quedarem sense veure salmons.
El camping dels ànecs. Si senyor, què ben parit que és aquest càmping. Té una extensió d'herba que no s'acaba. En canvi, hem de pagar 20 cèntims per fer ús de les dutxes (tan si volem aigua calenta com freda), però valen la pena perquè quedem com nous.
Vistes al Loch Shin. Espectacular la imatge i espectacular el temps que ens ha fet avui. Sol i caloreta quasi tot el dia, però les previsions per demà no són tan optimistes. A veure què ens depara aquest temps tan variable.
Magnífica posta de sol, la que veiem des del prat on hem acampat. Quin regal que ens fa la tarda. Mentre preparem el sopar, un grup de gent intenta treure un tractor que ha quedat clavat enmig d'un prat. Això passa perquè plou tant que queden tots els terrenys inundats.A les 22h ja som al llit, escoltant Dire Straits.
Anècdota del sopar: hem comprat iogurts de postres i quan he obert el meu, ha resultat que no era iogurt sinó nata i sense sucre! Quin fàstic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada