dimecres, 18 de març del 2009

Coyhaique (fotos)

Vistes del llac General Carrera, el segon llac més gran de sud amèrica i amb 1200m de profunditat en alguns punts (segons el sr. Juan, que ens va portar en cotxe). Una carretera espectacular amb un constant de pujades i baixades, curves i sense baranes i les poques que hi havia en molt mal estat.


Pintures rupestres al costat de la carretera. El mateix sr. Juan (també locutor de radio Ventisqueros) ens les va ensenyar, parant el cotxe al mig de la carretera, deixant les claus posades i pujant per un caminet de 100m fins a una roca on hi eren. Una petita “pinzellada” del què es pot trobar a la Cueva de las Manos (pero sense pagar)


Sortida de sol abans d'anar a visitar les Catedrales del Mármol i amb un horitzó ben peculiar, una línia marcadíssima de la cota de neu de les muntanyes, just fins on ahir a la tarda (abans de la ploguda/nevada) acabaven els núvols també en línia recta. Ben curiós!! Ni fet a tiralinies.


Catedral del Mármol! La foto parla per si sola! Un indret ben curiós i ens van fer la visita per nosaltres sols.


Capilla del Mármol, idèntica a la catedral però més petita, d'aquí el seu nom. A la zona hi havia més formacions de l'estil i vem poder passar per dins d'algunes amb la barca.

dilluns, 16 de març del 2009

Coyhaique

Ahir al matí vem visitar les Catedrales del Mármol, al costat de Puerto Río Tranquilo, unes formacions espectaculars a la vora d'un llac. La visita la vàrem fer en una barqueta super petita i només erem nosaltres 2. Ens van fer un preu una mica arreglat pq si haviem de pagar tota la barca nosaltres... jeje...

Vem tenir la inmensa sort de sortir de la visita i enganxar el bus que acabava de parar (qui sap si era l'únic de la setmana) i només tenia lloc per 2 persones amb maletes grans: vaja, nosaltres 2!! I hi havia altres nois que l'esperaven a un altre punt i quan van arribar ja no hi havia lloc!! Quina llet! Pensàvem que ja haviem fet el més difícil i en arribar ahir a la tarda a Coyhaique (una ciutat de 40.000 habitants) ens vem quedar "quasi" tirats. Resulta que els busos que surten en direcció a Puerto Montt no ho fan tots els dies i el pròxim ho fa divendres que ve!!! I ahir i avui està tot tancat aqui!!!

Però vem tenir la sort de trobar un pla B. Una companyia de busos que tancava just quan hi vem arribar, tenia places pel bus de dilluns a les 8 del matí fins a El Chaitén (que no és El Chaltén d'on veniem fa dies) més al nord. D'allà enllacem directament amb un ferry fins a la illa de Chiloé i d'allà arribarem a Puerto Montt. Genial!!!!

I a més avui hem tingut el dia de relax!! Hem fet diumenge 100%! Ni ho recordàvem que era això (i és que no havíem parat des que erem aqui). A part de sortir a córrer una miqueta (per treure-li la pols a les malles), hem estat per casa posant al dia el diari de viatge, seleccionant les fotos pel blog, cuinant amb les lentes cuines de llenya que tenen aquesta gent i veient la pluja per la finestra tota la tarda!

Així doncs, demà al matí anem cap a El Chaltén, passem la nit allà i dimarts ja serem a Chiloé, un dels indrets més rurals de tot el país! A veure què tal!

Transports (fotos)

Espectacular el què vem veure a l'aduana per entrar a Argentina des de Puerto Natales a El Calafate! Jo també vull treballar a una aduana!!! Ara ho enteneu perquè ens hi tenen 2 hores fent gestions? un treballa i els altres juguen a ping-pong i miren la tele!


I de camí entre El Calafate i El Chaltén, el conductor que ens portava estàva ben "zumbat", va trobar un de la mateixa companyia i va parar a fer el cigarro amb ell. I tot això en mig de la carretera principal (i única) entre aquestes dues poblacions. Haurieu d'haver vist els dos japonesos que venien en el bus en direcció contraria a la nostra (se'ls hi van obrir els ulls de cop). Boníssim!

El Chaltén (fotos II)

Llacuna de les Rocas Blancas on vem arribar, quasi per accident, ja que el nostre destí era un altre, però el cabal de riu que baixava impedia creuar-lo i el vem remuntar fins arribar a aquest indret.


El Fitz Roy de nit il·luminat per la lluna plena.


El Fitz Roy de dia, amb els primers raigs de sol de color rogenc.


Vista del Chaltén des del camí que retorna al poble, després de 4 dies de travessa i amb una bona gana de menjar algo més que no sopa, pasta i menjar de fogonet...


A la llacuna Torre, recorrent la carena de roques formada antigament per la gelera (en retrocés)

El Chaltén (fotos I)

Les primeres llums del matí des de la Llacuna Torre amb vistes al Cerro Torre (o el que el núvol deixava veure).


La cara de l'Uri indignat per no haver pogut veure el cim de la muntanya ni de dia ni de nit.


El glaciar que arriba a la Laguna Torre vist des de ben a prop.


Les vistes de l'hora de dinar. Bona selecció d'emplaçament, eh? El cim més gran és el Fitz Roy.


El ventisquero (glaciar penjat) de la Laguna de las Rocas Blancas

Glaciar Perito Moreno (fotos)

Des de l'avió (en el vol de Santiago de Chile a Punta Arenas), i sense saber-ho, vam enganxar el Glaciar Perito Moreno!


De bon matí, acostant-nos per la rebirada carretera que porta al mirador. Va valer la pena llevar-se a les 5h del matí.

Foto obligada des del mirador on pràcticament estavem sols i vam poder sentir el cruixir del gel de ben a prop.


Imatge des de la "barcaza" que acosta a la cara sud de la gelera. Realment espectacular veure les parets de 60m d'alçada des de ben a prop.


Perfil del Glaciar en la zona més propera al mirador i el canal de los Témpanos.

PN Torres del Paine (fotos II)

Un guanaco, espècie típica de la Patagònia, amb les Torres del Paine al fons.


Vista frontal de Los Cuernos des del llac Pehoé.

Zona de bosc destruida per un desprendiment de gel (o algo per l'estil). La qüestió és que el contrast amb el bosc i les muntanyes del darrera és molt maco.
S'obre concurs per reconèixer l'espècie en qüestió. A part de la flor, el que es veu al darrera és el llac Grey i els icebergs en les seves aigües de color pastel.


Ohhhhhhhhhhhhhhh, sabiem que esperaveu una foto romàntica com aquesta (No és un muntatge eh??).