diumenge, 31 d’agost del 2008

Festa Major de Vilafranca

Ja fa temps que el Llorenç me'n parlava i tenia pendent anar a la festa major de Vilafranca i per fi hi he tret el cap. Llàstima que tenia el matí del dissabte ocupat i em vaig perdre l'actuació castellera del dissabte al migdia que es veu que va ser molt guapa (i a més, hi havia el Ferran, l'Anna i el David), però el cas és que la part de la festa que he vist, l'he distrutat intensament. La veritat és que una festa tan arrelada com aquesta, amb tanta tradició i implicació popular, és difícil de trobar-la a pocs llocs i gracies a la gent de Vilafranca, l'he viscut de ben a prop. En alguns aspectes, salvant les distàncies, m'ha recordat molt a l'esperit de la Patum.

A les 20h, puntual com havíem quedat, em presento a casa del Llorenç i la Núria i sense temps per perdre anem cap al centre de la festa a veure la processó que culmina a la basílica. I de fet, som uns privilegiats perquè podem veure la processó (balls de més de 15 o 16 comparses, amb el ball de trabucaires, de pastorets i bastoners dels més espectaculars) des d'un balcó d'uns coneguts seus, fins que passa el ball de gitanes i ens hi enganxem per anar fins a la basílica per veure l'entrada del Sant Fèlix. Moment àlgid de la festa amb castell de focs i tots els balls i gralles sonant i ballant simultàniament. Sensillament espectacular!

I a continuació, mentre se celebra la missa a l'església, anem en busca d'una taula a la plaça on més tard fa el ball de gralles per sopar alguna cosa. No és una missió fàcil, més aviat impossible! Però tenim una mica de sort (o molta?) i trobem taula i cadires per tots. Això sí, el sopar es fa esperar... sort que el Joan (el cambrer) s'ho curra molt! jeje... Finalment a la 1h mengem alguna cosa per omplir l'estómac, que ja conec l'afició de la gent de Vilafranca amb la beguda i més val estar preparat!

No tarda gaire estona en començar el ball de gralles i les primeres parelles surten a ballar. La cosa comença de forma bastant tranquil·la però, just després d'uns grallaires del pais basc que són força aburridots, la cosa s'anima de forma sobtada i la gresca està servida per a la resta de la nit. Pel mig de la gent apareix el Bernat amb un retolador permantent fent dibuixos a la gent... braços, esquenes, clatells... ho deixa tot ben guixat! El Llorenç, amb el seu "gore tex xcr" té més sort que jo amb el meu "posa't neta"... o la núria amb el seu cargol. Bona tàctica per lligar perquè li apareixen noies per tots costats demanant-li dibuixos d'artista. Treu tot el seu potencial! També hi trobem a l'Itzel, el Solís, la Bet, la Roser, el Christian, el Molas, la cosina del Llorenç... però l'Uri no apareix per enlloc! Pobre d'ell que no es deixi veure!

Després del ball de gralles, es fa una passada pels carrers seguint tots els grallers i acaba no sé a on perquè amb tantes voltes ja m'he desorientat. És tard i marxem a dormir que demà al matí segueix la festa!

A les 11.30h ja ens despertem, esmorzem contundent (que sinó l'espera a l'hora de dinar es fa eterna) i anem a veure els balls de la cercavila que actuen davant de l'ajuntament. El moment que desperta més espectació és l'actuació dels diables que fan uns versos satírics sobretot posant-se amb els polítics. També m'agrada molt l'actuació dels falcons, que fan alguns castells curiosos i espectaculars.

Quan acaben tots els balls hi ha l'actuació castellera de les colles locals: els Castellers de Vilafranca i els Xicots de Vilafranca. M'expliquen la rivalitat entre ambdues colles. Per fi, apareix l'Uri, amb la camisa verda de la colla. Quina gràcia! Veiem tota l'actuació sota un sol de justicia, perquè "al sol no s'està tan apretat"... i tant que no... estem sols! Es la primera vegada que veig castells en directe i, tot i que no són tan espectaculars com ho van ser per Sant Fèlix, és una bona primera experiència. Fins i tot, el Bernat i el Llorenç em fan fer de pinya.

Quan acaba l'actuació, passades les 5 de la tarda (i sense dinar) fem el Toc de Vermut, que consisteix en recórrer el carrer que va a la Rambla, seguint la música de tots els grallers, en files de 6 o 7 persones ballant al ritme de la música. Xulíssim també! Ens enganxem a la fila de l'Uri i el Lluïs i fem una mica l'animal! jeje...

I amb això poso fi a la meva primera experiència a la festa major, que espero que no sigui la última. Magnífica festa la que tenen muntada la gent de Vilafranca!

dimecres, 27 d’agost del 2008

XM Duatló de muntanya de Vilallonga de Ter

Dit i fet. Com ja us avançava fa uns dies, comença la temporada de duatlons de muntanya i m'he apuntat a la primera que tenia a la llista. Serà la duatló de Vilallonga de Ter, que forma part de les XM Duathlon Series, el pròxim diumenge 7 de Setembre. Diguem que és una de les més dures que tinc al calendari però no hi ha res com començar amb un plat fort! Així m'adonaré que estic pitjor del que em pensava. jeje...

Són 16km BTT + 12km RUN + 18km BTT, fent dues vegades el cim del Balandrau (2.590m). Els 16km en Btt són tots de pujada guanyant un desnivell positiu d'uns 1000m, a continuació 12km corrent repartis de la següent forma: 3km de pujada amb 600m de desnivell positiu, 3km de baixada amb 600m de desnivell negatiu, 3km de pujada amb 600m de guany positiu i 3km de baixada per arribar a la zona de transició. Per acabar, 18km de BTT de pla i baixada. No està gens malament, no? Els gràfics del perfil i del recorregut són aquests:



Ara només falta una cosa: entrenar a sac! Però primer de tot, he de canviar les rodes de la bici, que amb les que tinc ara necessitaria un equip d'assistència al meu costat canviant-me les càmares cada 15 minuts.

A més, aquesta duatló em serveix de motivació per entrenar fort durant els pròxims 10 dies! I el Juan i l'Arturo (i el Llorenç?) estaran al meu costat, patint com el que més!Ànims companys!

divendres, 22 d’agost del 2008

Bi6000

Voltant per internet, he trobat una ruta en bici que podria ser molt interessant de fer i més perquè encara no deu ser gaire coneguda perquè fa un mes que està en funcionament. És una ruta circular organitzada però també podem optar per seguir el recorregut pel nostre compte seguint mapes de l'editorial alpina. Es recomana fer-la en 3 etapes, ja que és una ruta amb Btt d’alta muntanya (la major part transcorre per sobre de 1000 m d’alçada) amb un total de 260 Km i 6620m de desnivell acumulat.



La opció de fer-la oficial suposa pagar 38 euros, que inclou: el llibre de ruta, una targeta de pas per segellar a tots els controls (que serveix per aconseguir el mallot exclusiu de BI6000), i obsequis exclusius i la participació en el sorteig de dues sabates North Wave.

La web de la Bi6000 és: http://www.bi6000.com/Intro.html
I també tenen un blog on pengen l'actualitat: http://bi6000.blogspot.com

dimarts, 19 d’agost del 2008

Calendari de duatlons de muntanya

Després de l'estiu toca tornar a posar-se les piles i a preparar l'últm terç d'any. Vist que s'acosta la temporada de duatlons de muntanya, he estat buscant i he trobat una web que n'agrupa unes quantes. Es diu Duatlons de Terra Endins i són les que he marcat amb un (*). També n'he afegit un parell de les XM Duathlon Series: la de Queralbs i la de Vilallonga de Ter.

Duatló

Data

Web

Mail


Vilallonga de Ter

07 – 09 – 08

www.ocisport.net



Bellmunt

21 – 09 – 08

www.duatlobellmunt.com

info@duatlobellmunt.com

(*)

Voltreganès

28 – 09 – 08


duatlovoltreganes@hotmail.com

(*)

Queralbs

19 – 10 – 08

www.ocisport.net



Puig – Reig

02 – 11 – 08

www.cquie.org

cquie@cquie.org

(*)

Gurb

16 – 11 – 08

www.gurbduatlo.cat

info@duatlogurb.com

(*)

Folgueroles

11 – 01 – 09

www.triatlo.org

pep@cnvic-etb.com

(*)

Centelles

29 – 03 – 09


duatlocentelles@gmail.com

(*)


Si us penseu apuntar a alguna d'aquestes, digueu-m'ho que també en tinc ganes! I si en sabeu d'alguna altra, ja ho direu...

dilluns, 18 d’agost del 2008

La tornada d'Escòcia

Ja tornem a ser a terres catalanes! Tornem a ser a casa després de 17 dies d'aventura cicloturista per Escòcia, el país de la tranquilitat, dels paratges verds, de la pluja i humitat, el pais de les carreteres amb "passing place", de les ovelles, dels asquerosos mosquits, dels camps de golf, dels pobles despoblats, de la soledat, de l'amabilitat i la gent desagradable, el pais de les mil cerveses, i també dels lavabos amb dues aixetes, del menjar asquerós i poc equilibrat, un país de contrastos entre les grans ciutats i els petits pobles...

tot això i molt més...

diumenge, 10 d’agost del 2008

Escòcia - Jornada 10

KINLOCHEWE - LOCHARRON - PLOCKTON (88km en 5h30)

Això és anar per feina! Recorreguts 2km o menys i ja tenim el primer incident a la primera pujada que trobem: cadena trencada!

De fet, ho podriem considerar el segon contratemps del dia. El primer ha sigut trobar un altre cop la roba de l'assecadora ben molla!

Solucinem el problema de la cadena amb una habilitat sorprenent, amb guants de cirugià i una mica de sort, ho deixem com nou! Tercer contratemps: ens oblidem les eines i el tronxacadenes a terra!


















Quin dia, tu! I a sobre està ple de mosquits! Ni repelent ni històries, ben tapats que així segur que no ens piquen!

















Ara enteneu perquè es tronxava la gent de l'hotel ahir a la nit? Amb aquestes pintes, expliqueu-me com es pot contenir el riure un?
















El poble de Torridon està situat als peus d'unes muntanyes precioses, el Glen Torridon, amb alguna canal que ens fa caure la baba imaginant la zona en ple hivern i tot nevat! Però una senyora ens diu que no hi acostuma a nevar gaire! Llàstima!















Deixem Torridon enrera i des de l'altra banda del llac podem contemplar l'idíl·lic emplaçament, llàstima que no hi ha ni una trista botiga de queviures on comprar l'esmorzar! Ni un pont o ferry que ens porti a l'altra banda del llac...

















6De Torridon a Schieldaig, fem una volta tremenda, vorejant tot el Upper Loch Torridon. Les vistes són formidables, llàstima que no para de ploure i no estem amb gaire humor per parar i fer fotografies!

















Finalment el dia dóna senyals de millora, o almenys la pluja fa una treva i ens deixa esmorzar tranquil·lament a Schieldaig. A més tenim molta sort perquè no apareix cap mosquit! Quin regal! I avui és Sant Llorenç, ho hem de celebrar!

















Vistes al llac on hem esmorzat! Senzillament preciós!

















I reprenem el trajecte cap a Tornapress i Locharron, on parem a dinar. Són les 15h i ens hem guanyat un bon plat combinat a un restaurant amb vistes a la badia: el Waterside Cafè. Ens queda clar que no val la pena menjar de restaurant: el menjar no val gaire res i és caríssim!

















I es repeteix la història... hem de vorejar tot el llac per arribar a l'altra banda! Fa una hora erem allà on senyalem i tot just som aquí! En línia recta ho ventilavem en 20 minuts!















Recorrem el camí paral·lel a la via de tren que va a Plockton, el nostre destí d'avui. Per arribar-hi, com que no hi ha ni ponts, ni túnels, ni ferries, toca pedalar amunt i avall... dues pujades ens matesn: la primera del 14% llarguíssima (els cotxes ens dónen ànims), la segona del 11% més curta però igualment matadora!

















Ens aturem a un mirador sobre el Loch Carron i trobem un paio català amb la dona i mentre parlem apareixen 2 catalans més! I és que ens han identificat per la bandera! I una altra casualitat de la vida... la segona parella conèixen la pobla perquè la seva germana hi té una casa! Ja és petit el món! I gran la Pobla!! I love it!














Curiós el poble de Strome Ferry, que han de deixar clar que no hi ha ferry! Antigament n'hi havia un que creuava fins a Locharron però a dia d'avui no està en funcionament!

Per voler fer la foto, caic de la bici de manera absurda, però afortunadament no és greu! Avui no hi ha moment Digestive.

A les 19:15 arribem al Bunkhouse on dormirem, que està als afores del poble. Tenim una habitació per nosaltres sols. Al vespre, anant en busca de cobertura pel poble, aprofitem per prendre una pinta a un pub.

dissabte, 9 d’agost del 2008

Escòcia - Jornada 09

BADCAUL - BAIRLOCH - KINLOCHEWE (76km en 4h30)

Comencem el dia be, tu! Plovent i els Midges (mosquits) que no paren de molestar! El pobre Llorenç es lleva amb la cara cosida de picades d'algun que es deu haver colat a la tenda. Almenys l'emplaçament del càmping és immillorable. Costa moure's de la tanda però fem un pensament i recollim tot el xiringuito tot i la pluja!















Repetimos! Un altre àpat al lavabo, que és l'únic racó on no ens mullem, però sobretot, és l'únic espai que està lliure de mosquits! S'ha convertit en el nostre espai.






















Després d'una hora de pluja sense parar, disminueix en intensitat i ens aturem a contemplar el paisatge. També ens aturem al poble de Laide a comprar provisions a una gasolinera i més endavant tornem a parar a Autlea, després de fer un altre port típic de la zona. I és que aquesta gent no coneix què són els túnels, la qual cosa també s'agraeix.

Ens cruspim un pastís de poma que ens costa acabar de lo "massic" que és!















Sembla que se'n riguin de nosaltres aquesta gent... Slow? Més encara? I és que a més de les pujades i baixades que són un clàssic ja, avui ho tenim tot: pluja acompanyada d'un magnífic vent lateral que quasi ens fa caure de la bici. I jo que em pregunto... i no és maco això? ;) Sóc feliç, tan de bo a la vida tot fos això.

















Arribant a Gairloch, les vistes de la costa tornen a ser magnífiques, llàstima del cel perquè amb un blau elèctric, la foto seria increïble!

















Des de Talladale, resseguim la A 832 i ens creuem amb un grup de 5 cicloturistes que pugen amb tot l'esforç per una dura rampa on nosaltres baixem ben tranquil·lament. Ens passem de llarg les Victoria Falls però tenim ganes d'arribar aviat avui!

Ens aturem al llac Maree i berenem les clàssiques Digestive...















Si senyor, rècord d'arribada: les 17:15 i ja som a Kinlochewe. Decidim quedar-nos aquí perquè el següent càmping queda massa lluny i el dia no pinta com per deixar-nos al destí del temps!

Un cop muntada la tenda, ens hem de refugiar un altre cop als lavabos pel coi de mosquits! Per cert, les dutxes són espectaculars: super fashion.. tot de llums de colors per regular la temperatura. Funcionen amb el tacte!

















Aprofitem per fer una rentadora (amb sabó de marsella dissolt en aigua) mentre preparem el sopar a la zona de rentar els plats (espai tancat i protegit dels mosquits).

Deixem la roba a l'assecadora i anem a fer unes birres al pub que hi ha just al costat.

Moment estel·lar quan sortim del pub i passem per davant de l'hotel i la gent ens mira de lo tapats que anem pels mosquits, concretament una senyora es fa un tip de riure... torno enrera d'amagat i li faig un espant a través del vidre del seu darrera. Ara som nosaltres el que no podem parar de riure!

La última sorpresa del dia és la secadora que no ha fet la seva feina i encara està tot ben moll!

divendres, 8 d’agost del 2008

Escòcia - Jornada 08

CLACHTOLL - ULLAPOOL - BADCAUL (116km en 7h)

Dia curiós avui... a les 08:08:08 del 08/08/08 sortim de la tenda per anar a esmorzar les quatre coses que tenim a la zona de lavabos on hi ha la màquina de cafès. No és el lloc més confortable però hi ha lloc per seure! Però pitjor és el cafè, que es fa en 3 segons, literalment! Un raig de color marró i llestos... ecsssss















Evidentment el poble de Clachtoll és inexistent, almenys no l'hem vist. Possiblement siguin 4 cases, com la majoria de pobles de la zona. La costa oest de les Highlands està realment desolada, els pobles són molt petits i no tenen botigues, com a molt alguna botiga petita amb una mica de tot i poc de res. Per tant, hem de pedalar més del què pensavem abans d'omplir l'estómac.

Arribem a Lochinver on comprem menjar, gas pel fogonet i algunes postals per enviar.

















Després d'esmorzar prosseguim, que portem més d'una hora a Lochinver i encara ens falta moltíssim per fer. Ens hem entretingut força parlant amb una parella d'holandesos que també van en bici, però tenen 4 setmanes de vacances.

S'escau que al poble se celebren els "games" de les Highlands, amb proves d'estirada de corda, també empenyen troncs,... I es reuneix molta gent d'arreu per veure els jocs, hi ha gaites i molt ambient.















Vistes del Loch Bad a Ghaill. Quan parem per fer la foto, s'atura un vehicle alemany i en surt un home i el seu fill. Ens donen conversa i ànims, així com ens conviden a menjar unes galetes que porten al cotxe. Aquest petit detall que tenen cap a nosaltres m'omple d'alegria! És una d'aquelles coses que poden semblar insignificants però que és més del què es pot esperar d'algú que trobes a un mirador. Ja us dic jo que a casa nostra això no es veu. Encara hem d'aprendre molt!

















Més vistes sobre el Loch Bad A Ghaill. El dia és gris, ben diferent d'ahir, però no sembla que hagi de ploure. Ens dirigim fins a Ullapool a dinar.

















Pues va a ser que si... com mola!

















Ullapool. Per fi arribem al port i busquem on dinar...

















I avui toca.... FISH & CHIPS! Hem triat un lloc recomanat per la guia com un dels millors "locales grasientos": Chippy es diu. Ni que ho diguis, l'arrebossat del peix és gruixut i oliós a tope! però està boníssim! L'Arturo que es queda amb gana encara endrapa una hamburguesa! Quin paio.

El pròxim càmping en el camí està a 50km i són les 16h, per tant avui acabarem tard, pagarem car haver-nos encantat a Lochinver.















De camí ens aturem a les gorges de Corrieshalloch, on hi ha les cascades de Measach, amb uns 45m d'alçada. Són espectaculars i des del pont penjant es pot observar el salt.















Collons quina alçada!















Cascades de Measach.






















Pujant el port, veiem la vall que deixem enrera, per on ja hem passat. Al fons hi ha el llac on hi ha Ullapool.

















Arribant a la part alta del port el dia comença a arreglar-se. Des del coll, que està plagat de mosquits, ve una baixada de més de 13km, quasi sense pedalar!! Al·lucinant.

















Estem arribant a Badacul, deixant un hostel enrera. Ens n'arrepentirem?

















Aturada obligatòria al mig de la carretera, que el Llorenç ha caigut i se li ha trencat una peça que subjecta l'alforja al portabultos.

















I ja som al càmping de Badcaul. Són les 21h i hem fet més de 100km. Hi ha milers de mosquits i ens veiem obligats a preparar el sopar als lavabos. Hem començat el matí esmorzant-hi i hi acabem el dia sopant! Quina dinàmica!

















Almenys estem sols al càmping i ho podem ocupar tot sabent que ningú vindrà a fer les necessitats! jeje...

L'arribada ha sigut impactant, quan ha sortit el propietari del càmping a fora de la seva caravana i portava una reixa d'aquelles verdes al cap! Quan m'han començat a invadir els mosquits quasi m'agafa un atac d'histèria!

A les 23h ens posem a dormir, sembla que no hi ha mosquits dins la tenda, a veure si passem bona nit!

dijous, 7 d’agost del 2008

Escòcia - Jornada 07

DURNESS - SCOURIE - UNAPOOL - DRUMBEG - CLOCHTOLL (94km en 5h45)

Després de comprar l'esmorzar al Spar del poble, fem un esmorzar de luxe al porxo del hostel on hem dormit. Avui hem conegut varis cicloturistes: primer una noia que viatja sola i després una parella de noies que també volten les Highlands. I totes ens recomanen clarament recórrer tota la costa disfrutant els paissatges, que és de les zones més boniques d'Escòcia.















En ple esmorzar! Això sí, tot i el fred que comença a fer, seguim tossuts a fora, gaudint de les vistes que ens regala el lloc on som.

















Upssss.... l'hem liat! Ens han caigut els cerals a terra, però com que ens han ensenyat que el menjar no es tira.... doncs cap problema, ho recollim tot i cap a la bossa un altre cop! Demà ja no hi pensarem quan ens ho mengem! jeje...















Passant per Kyle of Durness, primera foto espectacular de l'entrant que fa el mar, modelant unes platges de sorra blanca precioses. La fotografia parla per si sola!

















Bufa una mica de brisa però el dia és esplèndid!

















En tot el recorregut des de Kyle of Durness fins al primer coll, anem resseguint el curs del riu Dionord. La pujada no té un pendent excessiu i anem amb el vent a favor i l'arribada al coll és més fàcil del què esperàvem. Les vistes del Foinaven de 908m d'altitud ens acompanyen durant tot el recorregut fins el coll.






















La vall que ens queda a l'est és espectacular. És una vall molt marcada, envoltada de cims que volten els 1000m d'altura. Sembla que tingui un clar origen glaciar.















Abans d'arribar a Laxford Bridge, trobem una zona ideal per esmorzar. Tenim vistes sobre el Loch Laxford i el dia és inmillorable. Si el vent no bufa, la calor apreta de valent, però si comença a girar brisa, ens hem d'obligar. Estem tot el dia posant i treient roba.















Arribem al poble de Rhiconich, un poble a l'extrem del fiord.















Aprofitant que avui fa dia per fer fotos, no ens estem de res... i a més anem be de temps.















A Scourie, deixem les bicis per arribar a un turó amb vistes sobre la costa i sobre la platja d'aigües turqueses. A l'horitzó es veuen les muntanyes per on passarem demà resseguint el litoral.

Sortint del poble hi ha una cruïlla de les carreteres A894 i A838, seguim per la segona ja que la primera ens portaria un altre cop a Lairg! Només faltaria això!















Seguim la ruta fins a Kylesku, però una mica abans ens aturem a una àrea de descans per menjar-nos un entrepà i afrontar amb forces la carretera "hilly" que porta a Drumbeg.

I ja ho indicava la guia, que hi havia rampes fortes, però del 25%?? I amb alforges! Això si que té mèrit! La carretera és preciosa però després d'innumerables "sube-baja" tenim les cames destroçades!

















Després d'un coll, toca baixar i a l'horitzó... veiem una altra pujada fins a un altre coll! I això es repeteix més de 10 vegades, collonut!

Al coll que es veu al final, fem el "moment digestive" de cada tarda: ens mengem un paquet de galetes de xocolata que quan comences no pots parar!















Abans d'arribar a Stoer, ens aturem a Elian Chrona a contemplar les vistes privilegiades sobre la platja de sorra i els seus penya - segats.

En arribar a Stoer (el nostre destí teòric) ens emportem la primera sorpresa... no hi ha càmping! I apa, a seguir pedalant. Sort que en pocs quilòmetres en trobem un al poble de Clochtoll.















Arribant a Clochtoll. El dia continua sent radiant!















Això és al·lucinant! De moment el millor dia en diferència.















A les 18.30h ja estem instal·lats! Això és un récord! Hem tingut sort perquè quan hem arribat al càmping, ja hi havia el cartell de "full" però en veure que anàvem amb les bicis, els del càmping s'ho han currat i ens han donat una plaça!

Ens costa una barbaritat plantar la tenda perquè bufa un vent increïble però finalment ho aconseguim!















Després de la dutxa, sessió d'estiraments a una zona de vistes excepcionals.















I com que el paissatge és la òstia i la llum de les ultimes hores de la tarda és perfecta... sessió de fotografies pel book. jeje...















Contemplant el paissatge...















I una altra...















Boníssima la instantània, sembla que el Llorenç salti a l'aigua!















El mateix per mi! jojojo... Són els millors moments del dia!