PN Torres del Paine (fotos I)

Aquí tenim la primera compra espectacular per 5 dies de muntanya. Finalment vam aconseguir l'impossible, posar-ho tot a la motxilla!

La primera vall per on ens vam endinsar amb la companyia del carismàtic Attila. Els dos de la foto s'anomenaven mútuament per no recordar-se'n dels respectius noms: Aquil·les i Oreo Cookie.

La Vall del Silenci i la morrena de la glacera. Diuen que en aquesta vall, quan no bufa vent (que no va ser el cas), es poden sentir les converses dels escaladors del circ que l'envolta.

La Itzel intentant mantenir separades dues pedretes.

Les famoses Torres del Paine apareixen entre la boira amb un aspecte fantasmagòric.

Puerto Natales (fotos)

Vistes del poble des del mirador amb l'estret de Magallanes al fons.

Molt curiós el pal amb tot de cartells, que sembla que els hagin anat penjant la gent que ha passat per aquí, us en sona algun?

A punt de sopar en un hostal amb una de les antigues cuines de llenya adaptada a gas. També n'hem trobat d'autèntiques de llenya i això sí que és cuinar a foc lent (com diria la Rosana).

Puerto Río Tranquilo

Despres de 4h per recórrer 120km al voltant del llac General Carrera, hem passat de Chile Chico a Puerto Río Tranquilo. Un poblet amb un nom ben merescut, unes poques cases i molta molta pau! ni turistes ni gent del poble! som com els extranys! Estem sols a l'hostal i a la resta d'allotjaments no sembla haver-hi turistes. Demà al matí anirem a visitar les Capillas del Mármol, si el llac està tranquil i d'aqui ja marxarem cap al nord direcció Cohiaique. Us tindrem informats...

PD. Les fotos no arribaran mentre no hi hagi una connexió bona perquè ja és quasi impossible accedir al blog o al correu (tarda minuts!!!!!!)... records i petons!

PD2. No us podeu queixar de les cròniques d'avui, eh???

Chile Chico

Avui us escrivim des de Chile Chico, un petit poble d'uns 4000 habitants que fa frontera amb el poblet Los Antiguos, d'Argentina a pocs quilòmetres d'aqui. En concret estem a les instal·lacions de Radio Ventisqueros (102.10 FM), que no arriba més enllà del què donen les vistes, vaja que després del primer Cerro ja es perd la senyal! Però tot i ser una radio petita té unes instal·lacions de luju en una barraqueta de fusta... amb una connexió a internet que d'això no en té ni el nom (ens recorda als antics modems que tardàven minuts en carregar la pàgina). De fet, l'home que s'encarrega de les emissions és el propietari de l'hostal on ens hem allotjat aqueta nit i el mateix que ens portarà fins a Puerto Rio Tranquilo aquesta mateixa tarda.

Els darrers 10 dies hem recorregut molts quilòmetres, des de Puerto Natales (Chile) fins aqui, ens hem aturat a El Calafate, El Chaltén i Los Antiguos, tots ells a Argentina i finalment Chile Chico, ja a l'altre costat de la frontera. Això de canviar de pais és un catxondeo absolut, cada vegada que entrem a Xile hem de tirar tota la fruita i aliments no processats, canviar la manera de pensar en diners del pais i tornar a pensar com estàven els preus l'últim cop que erem a aquest pais, vaja... un embolic de números rondant-nos pel cap!

Hem arribat aquí després de 13h de bus des de El Chaltén amb parada d'una hora per esmorzar i una de retard esperant al bus + 1h d'espera al transfer per creuar la frontera + 1h parats a la frontera per les inspeccions d'aliments. En total, des de les 23h fins a les 17h de l'endemà!
A continuació us relatem les cròniques dels dos llocs de més interés dels últims dies: el Glaciar Perito Moreno i El Chaltén (i el seu entorn).

PN Los Glaciares (Nord) - El Chaltén

Després de 4 hores de viatge per una carretera deserta, sense cap poble a la vista en centenars de quilòmetres, arribem al poble de El Chaltén, situat en un congost, enmig d'una ventolera que fa por, en plena nit i sense allotjament reservat.

Afortunadament trobem un alberg on compartim habitació amb dos nois Argentins ben autèntics, un d'ells Gerent del Banco Patagonia!! Toma ya! Un gerent de banc en un alberg compartint habitació.

Després d'un dia sencer de gestions, situació al nou entorn i recàrrega d'energies, comencem la nostra ruta de 4 dies per la regió Nord del Parc Nacional de Los Glaciares. La majoria de gent que ho visita, realitza excursions puntuals d'un dia d'anada i tornada als diversos punts d'interès paissatgístic. Nosaltres ens decantem per fer travessa i dormir 3 nits en campaments molt ben acondicionats, tots ells amb la seva "letrina" i sense dutxes. ueee... No obstant, els camins estan molt ben senyalitzats i les indicacions són molt bones en totes les cruïlles.

Tenim molta sort amb el temps, ja que fa molt bo tots els dies excepte un que plou. En general fa poc fred en comparació amb el que vem passar a Torres del Paine, sobretot la primera nit que quasi dormim sense sac!

El parc és espectacular i com que el temps ens acompanya i podem veure nítidament tots els cims excepte el Cerro Torre que durant 2 dies està permanentment cobert amb un "barret" i no en veiem el cim. El Fitz Roy dóna una sensació de majestuositat amb les seves inmenses parets de pedra i el podem veure tant de nit com de dia, ja que tenim la gran sort que és lluna plena i il·lumina tot el circ muntanyós.

De tornada al poble, després de 4 dies de fogonet, sobres i pasta, ens fotem un bon tiberi (per als carnívors, un bifé de chorizo, que seria com un inmens entrecot!). La vida d'un vegetarià no és impossible aquí com semblava, de fet n'hem conegut uns quants,hi ha molta carn però la resta de coses a les que estem acostumats a menjar també hi són, i també algunes fruites i verdures desconegudes però ben bones.

I despres, anem a fer temps a l'hostal on tant be ens han acollit, un lloc molt familiar on hem conegut a gent interessant: un sevillà que no callava ni dins l'aigua, una noia austríaca que viatjava amb ell, una noia suissa que be podria ser familia de la Tina, i la família que portava el negoci.

PN Los Glaciares (Sud) - Glaciar Perito Moreno

Des de Puerto Natales vem agafar un bus fins a El Calafate, el poble més car de tot Argentina (com a mínim) i potser de tot amèrica del sud! Els preus eren desorbitats, a nivell europeu. Per sort només hi vàrem estar un sol dia i ens va servir de camp base per visitar el punt d'interès turístic de la zona: el majestuós glaciar Perito Moreno.

Veient els preus de tot plegat (bus per accedir-hi, entrada,...) vem decidir llogar un cotxe per un dia per anar a visitar la glacera i així poder arribar més aviat de les 8 del matí, hora en què comencen a cobrar entrada. Així també vem poder-ho veure sense multituds i aglomeracions. Al mateix hostal on ens allotjavem vàrem conèixer una parella de suissos (ell físic i ella "clown", molt guais tots dos) que van compartir el cotxe amb nosaltres i així ens va sortir més econòmic a tots plegats.

El glaciar és espectacular. Ja arribant i veient-lo des de lluny amb els primers raigs de llum es veia impressionant però en acostar-nos-hi encara era més i més gran i espectacular. Les vistes des de les passareles permeten veure'l de molt a prop però tot i això vem fer un tomb amb una barqueta per acostar-nos encara més a la vessant sud i veure la gelera des dels peus. Vem tenir la inmensa sort de veure un desprendiment de gel gegant quan estàvem ben a prop! (en tenim video però no el penjarem que si costa pujar una foto amb les connexions que tenim per aqui, no m'imagino la paciència que hauriem de tenir...)

El mateix dia que el vàrem visitar, vem agafar un bus direcció El Chaltén, punt d'accés al Fitz Roy, el Cerro Torre i un seguit de cims impressionants, no per la seva alçada sinó per l'espectacularitat de les seves formes i parets. Això ho detallarem en la següent crònica.

PN Torres del Paine

Despres d'uns dies d'inactivitat al blog (que no vol dir d'inactivitat nostra) tornem a donar senyals de vida!!! Resulta que hem passat 5 dies de ruta per un dels parcs naturals més bonics de tot sud amèrica (o això diu la gent d'aqui i ho demostren les 200.000 persones que el visiten anualment). Hem estat completament aillants, ni cobertura ni internet ni res de res.

Però no us penseu que aixo es com el Cadí Moixeró o Aiguestortes! Aqui has de fer 150km des de la població més propera (Puerto Natales) i és una carretera que arriba al parc i per sortir-ne has de fer marxa enrera! Vaja que no està a tocar d'enlloc! I aquell concepte de "me'n vaig a la muntanya a passar el cap de setmana de refugi lliure o d'acampada sense pagar" aqui no existeix! Vaja, que un dia casi et fa falta per arribar-hi i tan bon punt arribes a l'entrada... vinga pagar: Uns 20€ l'entrada al parc, 4€ un transfer (mini-bus) per moure't per les pistes del parc, 27€ un barco per creuar un llac, 10€ plantar la tenda, i per no dir si et descuides portar totes les provisions i has de comprar algo a les botigues dels refugis (unes galetes valien 9 vegades més que al poble!). Encara sort que teniem les recomanacions del nostre amic de Santiago de Xile i ens vem estalviar pagar els campaments i dormir en llocs "teòricament" tancats on no es podia acampar (o això deien) i que era gratis fer-ho! ueeee... De 4 nits només en vem pagar una i perque no hi havia alternativa!

També gràcies a ell hem pogut visitar zones que la majoria de la gent no acostuma a visitar i que tenien un encant indescriptible! Vem arribar a una vall anomenada "la Vall del Silenci" i diuen que en els dies que no bufa vent, es pot sentir les converses de la gent que hi ha escalant. Nosaltres no vem tenir aquesta sort ja que bufava un vent de mil dimonis i també ens va pedregar (la típica neu rodona i petiteta) però va ser poca estona (lo de la pedra, eh? el vent no va parar). La vall era increible, resseguia una llengua de glacera i es veia tota la morrena i l'erosió a les muntanyes que l'envoltaven. Al final de la vall s'arribava a un circ muntanyós envoltat de parets d'escalada (entre ells, les famoses Torres del Paine, per la part posterior, que els circuits turístics no visiten).

Altres llocs que ens han deixat fascinats (a part de la vista des del mirador de Las Torres amb la típica imatge de les 3 torres) han sigut la Vall del Francès des d'on se sentia el soroll dels desprendiments de gel de la glacera durant la nit que vem fer al campament que hi havia als seus peus. També ens ha impactat la imatge de la llengua de glacera del Grey, una de les extensions de gel que formen el Campo de Hielo Patagonico Sur. Tot plegat fa que ens sentim molt petits davant d'aquesta inmensitat de la naturalesa. Brutal!

També estem trobant gent encantadora! Hem conegut persones que viatgen per molts mesos (els nostres 2 queden curts al seu costat), i també un parell de catalans (un noi que tornava d'escalar la Torre Nord i que resulta que és de Manresa!! i un paio que està fent un trekking organitzat de 15 dies per aqui i que anava a tota llet caminant!), hem passat 2 dies amb un habitant del món (un austríac que es passa 7 mesos a l'any viatjant i 5 mesos de vacances per recuperar-se del cansament que suposa viatjar, amb tota la seva vida guardada en unes caixes de cartró, ni cotxe, ni casa, ni dona, tot un personatge!), i hem conversat amb els Guardaparques els quals ens han permès arribar més lluny del què deixaven els cartells (sota la seva responsabilitat).

Avui per fi, després de 5 dies de menjar sobres de pasta i sopetes i galetetes (mentre en van quedar) i fruits secs, i ens hem regalat un autèntic Lomo a lo pobre, que de pobre no en té res: un tall inmens de llom de vedella, amb una muntanya de patates fregides, ous ferrats i ceba fregida. De fet, això jo perquè la Itzel s'ha demanat una Amanida a lo pobre, vaja que la cambrera s'ha fet un fart de riure!

Com a punt curiós, cal dir que el dia de "relax" que haviem de fer a Puerto Natales abans d'iniciar la ruta, es va convertir en un estrés màxim: una hora i mitja al supermercat comprant provisions intentant encertar les proporcions de cada cosa. Però vem sortir carregats amb 7 o 8 bosses de menjar per posar dins les motxilles (o maletes) que ja estàven a rebentar! Mireu la foto adjunta quan la pengem.

Les fotos vindran aviat, tingueu paciència! I ens encanta que seguiu deixant comentaris que ens alegra molt saber de tots vosaltres!