dissabte, 14 de març de 2009

PN Los Glaciares (Nord) - El Chaltén

Després de 4 hores de viatge per una carretera deserta, sense cap poble a la vista en centenars de quilòmetres, arribem al poble de El Chaltén, situat en un congost, enmig d'una ventolera que fa por, en plena nit i sense allotjament reservat.

Afortunadament trobem un alberg on compartim habitació amb dos nois Argentins ben autèntics, un d'ells Gerent del Banco Patagonia!! Toma ya! Un gerent de banc en un alberg compartint habitació.

Després d'un dia sencer de gestions, situació al nou entorn i recàrrega d'energies, comencem la nostra ruta de 4 dies per la regió Nord del Parc Nacional de Los Glaciares. La majoria de gent que ho visita, realitza excursions puntuals d'un dia d'anada i tornada als diversos punts d'interès paissatgístic. Nosaltres ens decantem per fer travessa i dormir 3 nits en campaments molt ben acondicionats, tots ells amb la seva "letrina" i sense dutxes. ueee... No obstant, els camins estan molt ben senyalitzats i les indicacions són molt bones en totes les cruïlles.

Tenim molta sort amb el temps, ja que fa molt bo tots els dies excepte un que plou. En general fa poc fred en comparació amb el que vem passar a Torres del Paine, sobretot la primera nit que quasi dormim sense sac!

El parc és espectacular i com que el temps ens acompanya i podem veure nítidament tots els cims excepte el Cerro Torre que durant 2 dies està permanentment cobert amb un "barret" i no en veiem el cim. El Fitz Roy dóna una sensació de majestuositat amb les seves inmenses parets de pedra i el podem veure tant de nit com de dia, ja que tenim la gran sort que és lluna plena i il·lumina tot el circ muntanyós.

De tornada al poble, després de 4 dies de fogonet, sobres i pasta, ens fotem un bon tiberi (per als carnívors, un bifé de chorizo, que seria com un inmens entrecot!). La vida d'un vegetarià no és impossible aquí com semblava, de fet n'hem conegut uns quants,hi ha molta carn però la resta de coses a les que estem acostumats a menjar també hi són, i també algunes fruites i verdures desconegudes però ben bones.

I despres, anem a fer temps a l'hostal on tant be ens han acollit, un lloc molt familiar on hem conegut a gent interessant: un sevillà que no callava ni dins l'aigua, una noia austríaca que viatjava amb ell, una noia suissa que be podria ser familia de la Tina, i la família que portava el negoci.