Pucón

Després de sortir de Chiloé, fent una parada obligatòria a mig camí a la ciutat de Valdivia, hem arribat a la turística localitat de Pucón, als peus del Volcà Villarrica i al costat del llac amb el mateix nom. Tot i ser una ciutat super turística, l'hem visitat fora de temporada alta i fora de les aglomeracions que això suposa. Però tots els serveis estàven al 100% i els preus un 30% més barat (això sí, després de molt regatejar a l'estil marroc!).

Hem fet una estada de 4 dies al poblet a l'acollidora casa de la senyora Lucía (res a veure amb Doña Hermínia) i ha sigut el nostre camp base. La senyora Lucía era un sol, enamorada del Serrat i super atenta amb nosaltres i ens ha fet sentir com a casa (però papes, no us penseu eh?? que com a casa no hi ha res!! ;P).

Durant aquests dies d'estada a la zona, hem fet un dia de relax i 2 dies de trekking. El primer el vem dedicar per pujar al volcà Villarrica, de 2850m d'alçada i sortint des del poble que està a 200m (fins a 1400m en bus i la resta a peu!!). Vàrem tenir força sort per pujar-hi perquè es tracta d'un volcà actiu i constantment està fumejant, però just quan arribàrem a dalt el vent va canviar de direcció i el fum no ens arribava tant com ho va fer durant l'ascens. Això sí, la pudor a sofre era molt intensa i vem tornar mig colocats! (com diria aquell... "aquí huele a asúuuufre").

El segon dia de trekking vem fer una volta pel Parc Nacional Huerquehue, radicalment diferent al Parc Nacional Villarrica (de paisatge totalment volcànic, sense vegetació i ben sec), d'espessa vegetació, llacs i llacunes per tots costats i arbres mil·lenaris (araucàries entre ells) de més de 20m d'alçada (així a ojo, feien uns 15 Oriol's d'alçada). Aquí es va començar a notar la presència de mosquits i insectes varis que van "cosir" a picades a la Itzel (com es nota que té una sang més dolça que la meva i em serveix d'"escut").

I d'aquí tirada cap a Santiago, saltant-nos una bona part de la regió central (alguns parcs naturals que voliem visitar a tocar de Los Angeles i de Curicó) però tot no pot ser i voliem arribar a Santiago en 4 setmanes per dedicar la segona part del viatge a visitar La Serena, Atacama i el Nord Oest d'Argentina (Salta, Jujuy, Córdoba i Mendoza)... El país és massa gran i per molt que 2 mesos sembla molt, visitar-ho tot és impossible!

Avui al matí hem arribat a la ciutat costanera de Valparaíso. Per fí tenim vistes del Pacífic des d'un dels seus Cerros (on som ara)! Quan ho haguem visitat una mica ja en farem una mica de crònica!