dijous, 6 de novembre de 2008

27 anys!

Avui és un dia especial, avui faig 27 anys! No és especial pel fet de fer un any més, sinó pel fet d'haver-me adonat que molta gent pensa en mi. Des de la primera felicitació, la més matinera de la Itzel, fins a la ultima hi ha hagut felicitacions per tots els medis... en persona, per sms, per telèfon, per internet (mail, gtalk, facebook, blog,...). M'he sentit realment molt acompanyat i estimat!

Una companya de feina em preguntava "com et sents amb un any més? ja t'acostes als 30, eh?" i la meva resposta l'ha sorprès. I és que em sento feliç de fer 1 any més, no pel fet de sumar-ne un més als 26, ja que considero que no hi ha diferència entre avui i ahir o demà, però crec que simbòlicament, sumar 1 any més vol dir fer reflexió de què ha sigut aquest any. Estic orgullós d'haver fet tot el què he fet... tants moments compartits, tants llocs visitats, tants riures, tants records... curses, viatges, sopars, bici, caminades, turisme, festes, esqui de muntanya,... M'alegra saber que no he perdut el temps, que he viscut un any intens, fent molt més del què m'hauria imaginat i deixant una llista de coses pendents que fa que el pròxim any tingui molts més reptes encara!

I per acabar-ho d'arrodonir, hem fet un sopar amb els amics de la universitat, per innaugurar el pis de l'Aurora al poble sec (que és xulíssim i la zona tb). Hem sigut 6 (l'Auri d'amfitriona, l'Anna i el David, la Judith, el Ferran i jo) i he fet el meu pròpi pastis d'aniversari, el meu primer pastís al microones, quin show!

El vespre ha tingut de tot i hem rigut molt, com sempre. Primer l'Aurora ens ha deleitat amb uns videos sorpresa de perfeccionament de les croquetes del Pep amb toc Brasileny. Quan ha arribat la comanda de pizza per internet "oído cocina!", el pastís encara estava una mica cru, però tot i la pressió no m'he posat nerviós i l'he acabat tranquil·lament i l'hem deixat al microones que s'anés fent mentre sopàvem.

Amb el "ding" hem vist que li faltava cocció i un extra de microones que no li farà mal! I amb tot, una mica de sopa de xocolata per acabar d'adornar el pastís de xocolata amb xocolata! "I serà bo?" ens preguntàvem... "No pot ser dolent de cap manera amb tanta xocolata" I les espelmes amb el 27 no han faltat! Ahh, i uns Lacassitos per donar-li un toc de color i de... xocolata, per si n'hi havia poca! I un ou kinder per l'Aurora com a organitzadora!



N'ha sobrat una petita ració que s'ha encarregat de finiquitar el Jorg quan ha arribat de comprar les verdures de la cooperativa! quin riure, ha portat cua el tema! Durant el sopar, el Ferran ens ha explicat la seva setmaneta de vacances amb activitats tant curioses com els esmorzars als hotels amb millors vistes de la ciutat... I el gran "colofón final" (paraules textuals de l'Anna) ha sigut l'actuació estelar del Said de Lost, com a cantant-ballarí de Bolliwood. Brutal!

Qui serà el següent a innaugurar el pis? La llista és llarga, però Judith recorda que si es canvia de pis no et poses al final de la cua d'innauguració, eh?

Petons per tots i gràcies per haver compartit un dia especial! Tant pels que m'he vist o els que m'heu felicitat per medis diversos...

2 comentaris:

Anna ha dit...

ole!! faltaria el link!!
http://es.youtube.com/watch?v=ERFW55MXq8c
sino els lectors dl teu blog q vulguin veure al saïd es kedaran amb les ganes!!
gran vetllada, si senyor!

Lleïr ha dit...

ostres Uri, no tenia ni idea que era el teu ani i ara ho he vist, una mica tard però ... Per Molts Anys!

Records!