dissabte, 1 de novembre de 2008

Granada (I)

Ens en tornem al sud! Granada ens espera i toca matinar una altra vegada. A les 5 del matí ja sona el despertador i es repeteix la mateixa història... el Marc fent "sorpresetes" pel passadís de casa meva, però amb la diferència és que jo també li faig un petit "regalet".

Avui hem descansat menys que l'altra vegada, ja que ahir a la nit vem anar a la Plaça del Rei a veure danses tradicionals (una mica de cultureta no va malament!). Va ser molt guapo, a veure si a la pròxima ens animem a dansar una mica... Però clar, anar a dormir a la 1h no és el millor quan t'has de llevar a les 5 del matí!

Doncs al què anàvem, després de la dutxa que ens ajuda a despertar-nos una mica més, ens n'anem cap a l'aeroport en taxi enmig del diluvi que està caient. I quina mala sort que tenim... arribem massa aviat a l'aeroport i ens hem d'esperar casi 1/2 hora... és que tot ens passa a nosaltres!

L'avió surt puntual, tot i el mal temps que està fent i arribem passades les 8 del matí a Granada on també fa un dia gris pero no plujós, de moment. Agafem el bus que ens deixa a l'estació d'autobusos on fem un cafetó mentre esperem al Juan i a la Glòria que ens venen a buscar. Quina il·lusió tornar-los a veure!! I ja té tela que ens haguem de retrobar a Granada, amb la Gloria feia 2 mesos que no ens haviem vist, des de passat l'estiu!

Anem cap a casa el Juan on hi ha la resta de la tropa (la Paula, la Font, la Bicis i la Cristina). Les nenes estan meitat pululant pel pis i meitat encara dormint i l'Arturo també. Quin camp de batalla que és l'habitació del Juan, amb els 3 matalassos hi dormirem 7 persones, l'Arturo gaudirà d'intimitat al seu llit i a algun escollit li tocarà dormir al matalàs inflable al menjador. Qui serà?

La gent es va activant i ens fotem un bon esmorzar per agafar forces fins a l'hora de dinar i anem a fer una volta per la ciutat que queda a 30-40 minuts caminant des de casa del Joan (que no queda precisament al centre), però que va be per petar la xerrada i posar-nos al dia de tot. Passant pels racons de la ciutat, em venen imatges al cap de quan vem venir la setmana santa passada a fer esquí de muntanya amb la Sandra, el Coll, el Javi i el Juan... quins records!

Arribem al barri de l'Albayzin i fem algunes fotos a l'Alhambra des del mirador de San Nicolàs i comença a plovinejar... i hem de canviar de plans. No tenim temps de tornar a casa, fer el dinar, dinar i anar a visitar l'Alhambra, "quina mala sort que tenim, és que tot ens passa a nosaltres!": ens haurem de quedar a fer unes tapes al centre.

Espectacular el tiberi que ens fotem i amb la panxa plena, fot una bona mandra anar a visitar l'Alhambra, una migdiada entraria millor però com que tenim la visita concertada... a l'Alhambra hi falta gent! Clar que el pobre Arturo es queda una mica amb les ganes perquè no li vem comprar entrada... (quanto cabrón!) La Font es posa les botes fent fotos, (que algú li requisi la càmara!!) Realment és espectacular i val molt la pena visitar-ho, però en un dia assolellat seria més bonic veure els jardins i passejar-hi! Al sortir podem disfrutar d'una exposició fotogràfica en un parc amb l'aigua com a tema central. Impressionant.

Tornant cap al centre morts de fred i amb la humitat calada als òssos, busquem un bar per entrar en calor. Anem al carrer de les teteries a pendre un te i menjar una crêppe i ens recuperem del fred. Moment de baixón... Anem cap al pis a descansar una estona abans d'anar a sopar i aixi agafar forces per la nit. Clar que els més valents no ho necessitem i anem a veure el Barça que juga contra el Malaga! Aguantem una part ja que el camp és un "patatal" i no val gaire la pena perdre el temps veient-lo... 1-4 i cap a casa!

A les 22h ens comencem a activar per sortir a sopar. Com costa movilitzar a tanta gent i tan lenta! (ei, és broma, eh?) S'apunten amb nosaltres 2 amigues de les nenes de rubí que estan estudiant a Granada i que, casualment, també coneixen al Marc i al Juan... (destí capritxós)

Acabem al Rebentaero i ens fotem un bon atracón (un altre), clar que ens va pels pèls perquè a les 12 ens fan fora! I ens acull un paio "gordito" perquè prenguem algo al seu bareto, però no ens fa gaire bona pinta perquè busquem algo amb musiqueta per ballar... "eh, que os pongo la música que queráis" i ja ens té a tots a dintre en un plis plas... el paio s'enrolla molt i ens serveix un munt de cervesa en un tub d'un metre i una aixeta per anar-li fotent. I a l'Arturo que el veu amb gana també li porta un pannini perquè es calmi... i mentrestant ens posem a jugar a un joc que teniem abandonat de fa anys i ens fem un fart de riure, un altre cop! Els del bar al·lucinen amb "los catalanes" i ens conviden a uns xupitos de ron miel (deliciosos)...

Sortint del bar, tenim alguns dilemes d'on anar però la lògica aplastant que sempre fem servir ens porta al Mae West (lo bueno en exceso puede ser maravilloso) on ningú ha estat i que acaba sent un gran encert! Clar que inicialment estem a la sala Molly Malone amb un ambient poc jove... (segons la web de la disco: Si pasas de los treinta, te apetece una marcha tranquila y codearte con gente interesante y con elegancia, tu sala es Molly Malone) però que ni tan sols ens n'adonem de l'ambient que ens montem nosaltres sols. La resta de la gent al·lucina més que nosaltres mateixos! quin riure! Crec que poques vegades hem fet una entrada tan èpica com aquí!

Més tard, passem a la sala gran i allà despleguem la resta del repertori... impressionant! Quins riures i quins records, feia moltíssim que no sortiem tots plegats i avui hem retrobat els millors moments de festa! I la càmara treu fum de tanta foto... a veure què en sortirà! Entre riure i riure, el Marc no ho veu gaire clar "no li surten els números" i l'Arturo que ho vol arreglar tot amb el cendrer, però només en tenim un (sempre es pot acabar a cops de cap, jejeje), i el segurata "gordito" ens va avisant que ens calmem o que ens fotrà fora... (i és que no deu acabar d'entendre que estiguem passant-nos-ho tant be), però passem d'ell i seguim a la nostra.

A les 6 sortim de la discoteca, que encara està a tope (increible la marxa de la gent d'aquí) i anem marcant retirada que estem fets pols d'un dia tan llarg... però intens! Excel·lent. Agafem els llits i caiem planxats... abans però, me'n vaig a la cuina per fer callar l'estómac que comença a roncar de gana: oita, unes magdalenes... nyam nyam... de qui serien? (merci Arturo) L'habitació del Juan està a tope i el pobre se sacrifica pel grup i dorm al menjador al matalàs inflable! Quin bon amic!

6 comentaris:

Arturo Escribano ha dit...

¡¡¡Pero cuánto cabrón!!! No només et menjes las madalenas, agafes el meu sabó, la meva llet, els cereals,..sino que a sobre t'ovlides d'enviar-me el correu...Menudo chapuzas!!!

Bromes a part, ja saps que les meves madalenes PODEN arribar a ser teves. I quin gran cap de setmana que hem passat per aquí Granada, vaya dancing's, impressionants, dels millors des de fa molt de temps i a sobre de tapes, que per cert, veig que no fas referéncia però et faré memória...ET VAIG GUANYAR MENJANT!! jajajaja.

Una forta abraçada company i cap a festes de Nadal ens tornarem a veure amb un plat de crema d'olives negres, mmmmmm amb menjar pel mig, quina novetat!!

Salut.

Glòria ha dit...

Uala Uri! que guai que estiguis fent això. La veritat és que sí que fas una mica de rabieta (jejeje)!
I el romanticisme de l'Alahambra (comentari de la Font), i quina llàstima que amb tanta gent es trenqués el moment!!

Per cert, les nenes estem emocionades pel cap de setmana. És que som tan amics...

Un petonet per a tots i fins la pròxima.
Glòria

Anònim ha dit...

Eii Uri, les nenes com diu la Glò estem mega emocionadisimes amb el cap de setmana.
valorem molt el fet de tenir aquests tan bons amics, és que ja és mala sort...ehh jajaja
mola q tinguis aquest blog tan currat, amb la crònica de la nostra catarsi de Granada.
us volem catxo!!!
un patonàs a tots pelgats!!!
ara hauriem de passarnos les fotos
i quedar amb el dia del sopar. ja direu... pq aquest cop les nenes si q tindràn una sorpreseta jiejie
Anna Font

Uri ha dit...

Arturo.... Cuanto cabrón!!! Però tot i jalar-me les teves magdalenes, utilitzar el teu sabó, beure'm la teva llet i menjar-me els teus cereals... Granada va fer PUTRUM PUTRUM!

Ha sigut un cap de setmana molt intens, magnífic! Realment feia molt queno sortia de festa i que no m'ho passava tant i tant be! I és que quan la companyia "acompanya" (valgui la reduncància) no fa falta una gran festa... amb uns bons amics és suficient! Gràcies a tots per aquest finde tan genial!

I ara a esperar el dinar o sopar per festes de Nadal, que farem un bon tiberi al Celler! Fins aviat!

Uri ha dit...

Ei Gloria, quina il·lusió llegir el teu primer comentari al blog! Gràcies per compartir una mica més al meu costat... ja saps... PERQUÈ ELS AMICS SÓN PER SEMPRE!

Uri ha dit...

Font, que quan deixes un comentari es pot posar el nom!! aiii, aquestes noves tecnologies! jeje... ja m'han dit que hi ha 1,5MB de fotos!! N'ets una mica la culpable, eh?? jeje

Quina reportera gràfica més bona! A veure si fem el soparet i les veiem aviat!

Hi haurà sorpreseta? De què es tracta? Alguna pista?