dissabte, 7 de juny del 2008

V Cuita el Sol - La prèvia

Ha arribat el gran dia, primer dissabte de juny, la cita: la Cuita el Sol 2008, a Àreu, un petit poble del Pallars Sobirà, ubicat a un entorn preciós. Tan bon punt m’he llevat, he acabat d’enllestir tots els preparatius i no ha resultat fàcil perquè havia de preparar doble equipatge. D’una banda, la motxilla amb tot el necessari per la cursa i pel cap de setmana i, de l’altra, les alforges amb tot el material per anar a fer el Camino de Santiago en bici, una altra aventura que comencem en menys d’una setmana: divendres 13 de Juny. Ja us tindré informats.

I el pitjor no és haver de fer dues maletes diferents, sinó de fer dues maletes diferents amb material comú, que necessitaré pels dos llocs! Com que no tornaré a passar per la Pobla, ho he de deixar tot a punt perquè els meus pares m’ho portin a Barcelona a mitjans de la setmana que ve. Per tant, he de preveure què em farà falta per fer el Camino i què m’hauré d’emportar a Àreu i, des d’allà fins a Barcelona, en acabar la cursa.

A les 10 del matí, ja està tot llest i és hora de marxar. Anem en 2 cotxes, jo vaig amb el Ricard, la Sibi i el Juan i a l’altre cotxe hi van el David, la Sílvia i els nens, per poder fer al seu ritme.

A les 12.30h arribem a Àreu i tenim la primera imatge del Monteixo, està nevadíssim! Els primers nervis s’apoderen de nosaltres (almenys de mi!). Al poble ja fa estona que hi ha moviment, i és que deu ser l’únic cap de setmana en tot l’any en què es trenca l’absoluta tranquil·litat d’aquest indret de la vall Ferrera i es converteix en un formigueig de gent: més de 600 corredors/es, als que s’hi ha d’afegir els acompanyants que cadascú porta. A l’arribada del poble hi ha un cartell que diu “Aquí es pot escoltar silenci”, una gran frase i m’imagino que és molt escaient pels altres 364 dies de l’any. Avui no.

El primer que fem és buscar al David i a la Sílvia, però sembla que encara no han arribat. Fem el mateix amb el Llorenç, amb qui havia quedat per dinar, però sembla que tampoc hi és. Mentrestant anem a recollir el dorsal i els obsequis que s’acostumen a donar: un buff, una barreta i una revista, (uauuu... com s’estiren aquesta gent!). Esperem que el sopar sigui més contundent.

Aviat comencem a veure les primeres cares conegudes: trobem el Marc i l’Anna (de Ripoll), el Joan (que arriba de la vall de Cardós, on ha passat la nit), el Marc i la Gina (de Mont Roig i la Selva del Camp). Quan són les 14h, els que passem la nit al càmping anem a muntar les tendes tranquil·lament i a dinar sota a una carpa habilitada. Després de dinar, ens veiem “obligats” a fer la migdiada, tot sigui per fer més passable l’espera!

La sortida de la cursa està prevista a les 18h per les dones i a les 18:30h pels homes, però una hora abans ja estem especulant sobre el temps que ens esperarà a dalt del Monteixo i quina serà la roba més adequada. Les previsions no són gaire optimistes, la isozero està als 2500m i es preveuen temperatures per sota dels 0ºC a les cotes altes. Què serà millor? malles llargues o curtes? samarreta curta o llarga? prima o gruixuda? faran falta guants? Em decanto per les malles 3/4 i una samarreta màniga llarga prima, un buff, un paravent, el frontal, els pals, els guants, el camelbag i un powergel.

Mentre ens canviem, l’home del cotxe del davant ens diu “vosaltres sou els que corríeu l’altre dia per collserola?”... el món és un mocador! Més tard, a la plaça ens ve a saludar un altre home que ens havíem creuat 2 cops a les sèries de dimecres passat del parc Cervantes a l’antena! També es diu Llorenç! Com m’agrada aquest “mundillo”, es coneix tothom!

divendres, 6 de juny del 2008

Àreu ens espera

Això està al caure! La Cuita el Sol ens espera! Per qui no sapigui què és li'n faré 5 cèntims:

Es tracta d'una prova excursionista basada en el conte d'en Pep Coll "L'home que corria més que el sol". Mai se sap si les històries del premi Sant Jordi de les Lletres Catalanes 2007 són llegendes, o recullen la "veritat" dels padrins pallaresos o són fruit del trobador de Pessonada. I com que la descripció geogràfica no enganya, ens imaginem que aquell llegendari Malpui és avui Àreu. Es tracta de sortir de la plaça major d'Àreu just quan es pon el sol i arribar dalt del Monteixo abans de que t'atrapi l'ombra.

En total són 1670 metres de desnivell positiu en un recorregut total de 4,7km. El rècord de la prova el té el Kilian Jornet, temps que va establir l'any passat en 59'41", rebaixant en més de 7 minuts l'anterior récord (un ritme bestial, que traduït en xifres vol dir pujar a un ritme de 1694m/h). Aqui van un parell de fotos del Google Earth (gentilesa del Llorenç, edició 2006)


Per més informació, a la web de la cursa.

dijous, 5 de juny del 2008

Sopar amb els de la uni

Al sortir de la feina està diluviant, m'he vist a obligat a deixar la bici lligada al carrer Tusset i agafar el bus per anar a l'Altaïr. Havia de comprar un mapa de la zona nord d'Espanya, per quan anem a fer el camino de Santiago (el dia 13 ja marxem!!!) i de pas havia quedat amb el Fer per continuar amb el diari del viatge d'Estonia, que va a ritme lent, però a ritme... jeje. Algun dia l'acabarem, però de moment serveix per fer-nos un tip de riure recordant les anècdotes. Quan la cosa estigui en fase d'edició (quan estigui tot escrit en paper, ho passarem a ordinador) ja penjaré les anècdotes al Blog.

Cap a les 21h ha deixat de ploure i aprofitem per marxar ell cap a casa seva i jo cap a Gràcia, on he quedat amb els de la uni per sopar! Avui hi som tots: Judith, Arreba, Ferran, Llorenç, Jordi, Uri, David, Anna, Marcela, Xavi i Jo. També havia de venir l'Aurora, però fent honor a les seves anècdotes (ella si que podria fer un bon blog d'historietes curioses) resulta que s'ha equivocat de restaurant i, quan ens truca, està a pendre pel sac (per allà a la catedral) esperant que algú apareixi. Decideix no venir.

El restaurant que hem triat és d'aquests amb noms raros i que el menjar no és d'allò més abundant que diguem! En aquests moments trobo a faltar aquells restaurants de poble que per un preu raonable t'atiforres fins a rebentar. A Barcelona tot és diferent, el preu estàndard d'un sopar són 20€, si pagues això consideres que està be, però per mi és un autèntic robatori (éz lo que hay!). No obstant, ens hem vist tots un altre cop i ens ho hem passat de conya, com sempre! Com m'agraden aquests sopars amb els de la uni!

dimecres, 4 de juny del 2008

Final de temporada de 24

Finalment hem acabat la 3a temporada de 24! Que gran que és Jack Bauer i quina filla tan petarda que té, no em puc creure que sigui filla seva, així com tampoc em quadra que la Liv Taylor (amb lo bona que està) sigui filla del cantant d'Aerosmith.

Abans de l'hora de les sèries, tocava hora d'entrenament. Al sortir de la feina, he quedat amb el Llorenç i el Joan per anar a fer unes sèries en pujada per la zona de Collserola, per preparar la Cuita el Sol que farem el dissabte. Hem fet 2 pujades des del parc Cervantes fins a l'antena, 200m de desnivell en 1km aproximadament (res a veure amb el que ens trobarem al Pallars). La primera l'he pogut fer corrent quasi tota però a la segona les cames ja no responien gaire i alguns trams els he fet caminant però, curiosament, a més bon ritme. A la primera pujada he fet 7'58" i a la segona 7'54" i estic més que satisfet. Al arribar a l'antena, després de la primera pujada, hem trobat als del grup del Ricard i també als nostres companys d'entrenament a Can Caralleu: el Marcos, els Josep's, el Cesar, el Joan, l'Eva,... I el Marcos decideix afegir-se a fer la segona pujada amb nosaltres (quin tio més picat! i això que surt de la Varicel·la!) Acabem la sessió amb uns quants estiraments a la gespa del gim.

dimarts, 3 de juny del 2008

Les agulletes encara duren

Collons, si em pensava que ahir estava trinxat, avui enscra tinc més agulletes i a alguns músculs que ahir estaven intactes. S'ha demostrat que ahir havia d'haver fet un treball més de recuperació. Quin cas! La veritat és que avui m'he comportat bastant, tot i fer una doble sessió de spinning, m'ho he agafat força en calma i he fet rodatge de cames, sense passar-me gaire de resistència i intentant no pujar massa de pulsacions. Han sigut un parell d'horetes per relaxar cames i 20 minuts d'estiraments. A la sortida de Can Caralleu, ens hem fotut a xerrar i he arribat a casa passades les 22h i encara m'havia de fer el sopar i veure House (doble capítol de final de temporada). Quin gran capítol, boníssim!

dilluns, 2 de juny del 2008

Dia de ressaca i recuperació

Ostres, quin dia tan dur ha sigut avui! M'he llevat amb un dolor general a tot el cos, conseqüències de la cursa d'ahir. Sort que al sortir de la feina, me n'he anat a Can Caralleu a fer una mica d'exercici per intentar recuperar-me. Ha servit de poc, o potser la sessió no ha estat del tot encertada, segurament sigui això! Hauria preferit una sessió suau per recuperar una mica la musculatura, però l'Eva s'ha volgut venjar de nosaltres i ens ha fotut una mica de canya. La veritat és que un cop m'he posat a córrer, les agulletes han desaparegut... és curiós com reacciona el cos, quina adaptació que té a la canya que li fotem! Bàsicament, hem pujat i baixat escales i més escales, hem fet salts al mur, splits i abdominals, un colló d'abdominals i... finalment estiraments! Això si que m'ha anat be. Mitja horeta d'estiraments que m'han començat a recuperar el mal cos.

Quan he arribat a casa, ja tenia el Joan i el Dani a punt per fer sessió 24, és a dir, acabar de veure la 3a temporada de la sèrie "24" que ja fa mesos que ens dura i no acabem mai més! Ja només ens queden els dos últims capítols. Això de les series al meu pis és complicat, només es veuen quan hi som els 3 presents i, clar, sempre falta algú o altre. A veure si enllestim la temporada aviat i ens podem posar amb la 4a temporada de "Perdidos", que ja m'han dit que és espectacular!

Abans d'anar a dormir, el Joan em fa 5 cèntims del projecte que actualment està fent, el d'un concessionari BMW del qual necessita que li calculi la climatització. Se'ns fa tard però finalment aconsegueixo tumbar-me al llit i descansar, quin dia tan llarg!

diumenge, 1 de juny del 2008

Cursa de les 3 comarques (Alpens)

Això si que és un dia ben aprofitat! A les 6.15h del matí ja sona el despertador i el més curiós de tot és que no tinc son, això deu ser perquè he descansat be! El dia pinta xungo, mentre faig les últimes mandres al llit, sento com cau un bon diluvi al carrer. Sembla que serà una cursa passada per aigua! En 1/2 hora em passa a recollir el Ricard i marxem cap a Alpens. La cursa comença a 2/4 de 9, i anem amb temps per poder recollir el dorsal i començar-nos a mentalitzar. Només arribar a la plaça del poble ja trobem a l'Eva, que havia passat la nit a casa de la Núria (la coordinadora de Can Caralleu) i que l'havia acollit per estalviar-li una bona matinada! Recollim els dorsals i anem al cotxe a canviar-nos de roba. De moment no plou, però el cel està força gris, segurament ens mullarem i per això decideixo agafar el pack lite (així l'estrenaré) lligat a la cintura i em poso màniga llarga perquè fa fresqueta. També apareix el Joan, que havia arribat feia una estona i, per sorpresa nostra, apareix l'Arturo (company de pis del Juan) que no sabiem que estés inscrit (ni ell sabia que nosaltres ho estéssim). Només ens falten el Marc i l'Anna, que m'havien dit que també vindrien però no apareixen a les llistes, potser s'han desdit a última hora vist el temps, però m'extranya que el temps els faci tirar enrera!

Són les 8.30 i es dona la sortida, és una de les pitjors sortides que hem fet: estavem mig distrets i a una banda de la plaça, per tant, quedem pel mig del grup i comencem a ritme suau però aviat anem augmentant el pas. Només sortir del poble, trobem al Marc i l'Anna (quina il·lusió veure'ls) parats a la carretera amb el cotxe i és que no els han deixat passar els de l'organització. "Hem arribat tard" ens diuen i seguim corrent, i això que viuen a Ripoll, a tocar d'Alpens! No els veig en tota la cursa, a cap control i dedueixo que han marxat a entrenar per una altra banda.

La cursa és bastant ràpida, sobretot a l'inici, i amb molt fang per tot arreu. Tot i això, la cursa és molt bonica, sobretot destaco els corriols per on ens fan passar, plens de vegetació, i la humitat de la pluja caiguda durant la nit aixeca unes boires precioses. Quan arribem al punt més baix de la cursa, comença el patiment i vinga pujar! És aqui quan començo a recuperar posicions. Ja fa una estona que el Joan no em segueix i he seguir tot sol, al meu ritme! El somriure no se m'esborra de la cara, disfruto cada passa, cada respiració, motivat per cada aplaudiment de la gent que anima en cada racó. Quan arribo als avituallaments em refaig ingerint una mica de líquid.

La pujada que se'm fa més dura és un "falso llano" que si el faig caminant és una putada i si el faig corrent és pitjor! Un cop a dalt, encara toca pujar més, però ara no hi ha dubte: és tan dret que s'ha de fer caminant. És una pujada molt dreta que, degut al fang, has d'assegurar cada passa per evitar patinar enrera! Disfruto com un nen! La cursa està molt ben organitzada: molts avituallaments, tots els quilometres marcats amb cartells i també el canvi de cada comarca (passem per l'Osona, el Ripollès i el Berguedà).

Ara sí... arribo al punt més alt i queden 4km de baixada, molt tècnica, com a mi m'agrada! Baixo "cagant llets" ja que em sento amb forces i també esparonat perquè sento l'alè del corredor del meu darrera! Finalment no m'avança i acabo arribant a meta molt feliç perquè he fet un gran temps i he tingut molt bones sensacions, la cursa ha sigut excel·lent i el cel ha aguantat sense ploure!



Al cap d'una estona arriba el Joan, i darrera seu l'Arturo, el Ricard i l'Eva! El pobre Joan ha patit perquè li han agafat algunes rampes, l'Arturo, en canvi, se sent molt content per haver fet la seva primera cursa de muntanya d'aquest any, el Ricard també ho ha passat força malament, sobretot als darrers 4km que ha patit una bona "pajara" i l'Eva s'ho ha agafat com un entrenament. Però la cara d'esgotament que tenim, canvia de seguida quan veiem els entrepans de butifarra que ens esperen. Com diu el Ricard: "aqui a Osona, el bon plat està garantit".



També m'alegro molt quan veig arribar al Marc i l'Anna que finalment han decidit fer la cursa, tot i no estar inscrits! Després de recuperar forces i descansar de l'esforç de la cursa ens fan uns massatges, gentilesa de l'organització (això si que és vida!)... i tornem cadascú cap a casa seva!

El recorregut era de 25km i 1000m de desnivell positiu.
El podi masculí ha quedat així:

1r Toti Bes Ginesta 01:53:28
2n Lluis Rubio Marticella 02:00:47
3r Daniel Ballesteros Coma 02:02:09

El podi femení ha quedat així:
1a (24a) Laura Orgué Vila 02:20:33
2a (27a) Anna Comet Pascua 02:21:42
3a (51a) Cristina Bes Ginesta 02:36:22

Les nostres posicions han sigut:
11è Oriol Baró Fajula 02:11:58
37è Joan Ibañez Moreno 02:27:59
44è Arturo Escribano Marti 02:32:50
76è Ricard Cosp Trafí 02:44:59
123è Eva Cortiella Lazaro 03:10:54