diumenge, 21 de setembre de 2008

Duatló de Bellmunt

I vinga... segona duatló de la temporada! Èxit absolut amb més de 250 inscrits! Avui toca recórrer 28km (8 BTT + 10 a peu + 10 BTT) i un desnivell de 1.300m.



La cosa comença com sempre... llevant-nos moooooolt aviat! A les 6.30h sortim de la Pobla amb dos cotxes, un amb el Ricard i la Sibi (que es quedaran a passar el dia per Osona) i jo amb el meu. A la plaça ja trobem l'Oscar, que se'n va a fer una pedalada cap al Bages, i és que els bojos que fem aquestes sempre acabem sent els mateixos!

A Sant Pere de Torelló ja està tot a punt des de primera hora, l'entrega de dorsals i tot el necessari per fer la prova. La gent des de ben aviat comença a agafar posicions i nosaltres no volem ser menys, però avui anem una mica justos de temps i no podem fer dues coses molt importants: escalfar i anar al lavabo. Espero que no ens passi factura!

I a les 9 puntuals, després del tradicional brieffing, es dona la sortida que, com sempre, és rapidíssima! Costa seguir el ritme però aviat comença la pujada i tot es posa al seu lloc. Avui és un dia gris i mig emboirat, potser és per això que em sento una mica apàtic, el Ricard també. Però amb les primeres gotes de suor (que no tarden en aparèixer) desapareix la mandra i ens posem mans a l'obra o millor dit: peus al pedal!

La pujada sense treva que porta al Santuari de Bellmunt és d'aquelles que no s'obliden: duríssima! Com tampoc s'oblida l'arribada a dalt on un munt de gent està animant sense parar a tots els ciclistes que passem! Fins i tot se'm posa la pell de gallina, em recorda als mítics ports del Tour on la gent s'aparta a mesura que passem els ciclistes. És senzillament increïble!

En arribar a la primera transició, una dona de l'ornganització em dóna un cop de mà obrint la bossa on tinc les bambes, fent-me guanyar uns valuosos segons.... i plas, començo a córrer. El primer tram és una dura baixada molt tècnica on avanço a molta gent, però de cop m'adonon que hi ha alguna cosa rara.... merda, encara porto el casc posat! No m'he enrecordat de deixar-lo a la bici i ara no pujaré a deixar-lo, tocarà córrer amb ell! jeje...

Hi ha alguns trams ràpids de pista i asfalt en baixada on els més atletes m'avancen, però de nou els torno a passar en els trams de pujada i baixades tècniques... com sempre és el segment que se'm dóna millor i és on recupero més posions. A la pujada final al Santuari faig una autèntica avançada de gent i és que anem bastant junts! Passo d'anar 44è a la primera pujada en bici, a 14è quan torno a arribar a Bellmunt. Espectacular!

Ara toca baixar i la meva incògnita és saber quanta gent m'avançarà, perquè baixant sóc horrorós i a més avui toca baixada tècnica, és a dir, pitjor encara! 1, 2, 3... van passant i en total m'avancen 17 persones! Al final ja m'ho agafo rient!

I també es repeteix una altra jugada... creuant un riu... plafff! i això que m'havien avisat que als passos per les rieres anés en compte! I ho he fet, el què passa és que les lloses de pedra amb un dit d'aigua i algues i fangs... no tenen pietat de ningú. I jo he llepat! Almenys no m'he fet mal i puc seguir! I un paio que filmava s'ha posat les botes, ja té vídeo per "vídeos de primera"... (des d'aqui faig una crida a aquest filmo-aficionat, que si llegeix això m'envii una còpia, que jo també vull riure!)

L'arribada al poble és després d'un pujadot i, com que de forces no me'n falten, faig un esforç per atrapar uns que tinc a tiro i recupero dues posicions a falta de pocs metres per meta! Excel·lent. Estic molt content perquè la cursa ha anat bé, el què passa és el de sempre, que aquest tipus de duatlons són molt específiques per ciclistes i s'ha de pencar molt al segment de córrer per fer uns resultats decents! Però he gaudit molt i la organització ha sigut magnífica i el millor de tot és que les dues coses que no hem fet abans de la cursa no ens han passat factura! Ni rampes a les cames ni apretons a l'estómac. ;)

Finalment, 31a posició i 2h17'33" i el Ricard 136a posició en 2h48'21".

L'anècdota del dia: quan m'han donat la samarreta ha resultat ser una talla L i jo havia demnat la M. He insistit i insistit (fins a 4 o 5 cops ho he anat a demanar) fins que ho he aconseguit. Quan ja tothom tenia la talla assignada, veient que sobraven algunes talles, m'han fet el canvi! Però fent els estiraments, a un racó, m'he oblidat la bossa amb el mallot! Ara, ni M ni L, cap a casa sense obsequi! :((

3 comentaris:

kiko ha dit...

Ei uri,ja veig que estas ven fort,jeje,jo tb vaig anar pero la meva actuacio molt mes discreta,uff,vaig fer al final 2:54 ja que vaig punxar baixant i vaig trigar 10 minuts mes,pero estic content.Aquest any la pujada a Bellmunt pel cami de carro durisima,vaig arribar a l'asfalt ven mort,jaja,despres corrent em vaig trobar força be i ja la baixada vaig fer un llantaso i patam,a canviar,jeje.

Aniras a la del voltreganes ?

Uri ha dit...

Ei kiko, doncs si, va anar be! jeje... i tu, per haver punxat, vas fer un bon temps també! Em va agradar molt l'entorn, llàstima de la boira que limitava la visió a l'horitzó però alhora li donava un encant més màgic. I el camí de carro tremendo!

Dissabte tinc un casament o sigui que potser diumenge faré algo més tranquil o per la zona, tot i que també em venia de gust de fer alguna cursa de muntanya... ja veurem.

Si tu vas a la del Voltreganès, que vagi molt be i sort amb les punxades que són una putada, com deus haver vist!

Lleïr ha dit...

Estàs fortíssim! Enhorabona!
Ja et diré alguna cosa la setmana que ve que aquesta descansaré.
Records!