diumenge, 7 de setembre de 2008

Primera duatló de la temporada

5.30h sona el despertador. Bufff, quina son! Però no tardem en activar-nos, sabem que avui toca una bona matxacada: la duatló de Vilallonga de Ter ens espera! Inicialment haviem de participar-hi el Juan, l'Arturo i jo, però hi ha hagut canvi de plans d'última hora i només hi vaig jo. Afortunadament, aquests dies hi ha el Javi (un amic d'Almeria) a casa i com que també és un matxaca de l'esport, decideix participar en nom del Juan. "una vez que vengo a Catalunya, me apunto a lo que sea" A més el tio competeix específicament en triatló i està fort com un toro, estic convençut que fotrà canya! El què no s'imagina és que el nostre territori és "lleugerament" més costerut que la zona d'andalusia... jeje.

A les 6 sortim de casa, ja que tenim més d'una hora de camí i entre les 7 i les 8 hem de ser a Vilallonga per deixar el material per la zona de transició. Arribem molt be de temps i fem les gestions corresponents (recollida de dorsal, de xip, entrega de material, descarregada d'estómac...) Un dia fantàstic ens espera: sol radiant i temperatura ideal per a competir, clar que el Javi pensa "que hace un frío que te cagas"... i és que aquests del sud no estan acostumats a la fresqueta matinal del pre-pirineu.

Abans de començar, fem una mica d'escalfament per la carretera que va a Vallter, però veient que la gent es va preparant a la sortida, decidim anar agafant posicions per no sortir a la última fila. A les 8.45 ja estem situats i esperant que es doni la sortida amb els altres 300 corredors inscrits. Ens informen per megafonia que els 2 primers quilòmetres són neutralitzats i que la cursa comença just passat el pont de Tregurà. No em queda gaire clar si en aquests 2km hem de pedalar tranquils o anar a sac de bon inici... de seguida em marxen els interrogants...

Comença la cursa i la gent surt a sac! Tocarà apretar-se de valent només començar, ja que la sortida és molt ràpida i em costa agafar el meu ritme. Després d'aquests 2km de pla, comença la pujada de veritat i la gent treu el peu de l'accelerador. Aqui començo a recuperar algunes posicions i cadascú se situa allà on pot, perquè l'asfalt s'acaba i comença una pujada dreta amb herba i pedres i molta humitat. El primer del "pelotón" no pot seguir pedalant i ha de baixar de la bici, la qual cosa obliga a la resta a fer-ho perquè no es pot adelantar, quina putada: hem de pujar un bon troç empenyent la bici. Els bessons em treuen fum! El Javi està al·lucinant amb la duresa de la prova i això encara no és res...

A partir d'aqui, la pista millora i, tot i tenir bastant pendent, no fa falta tècnica per arribar a la transició. Tinc bones sensacions a les cames i el tram a peu comença... duríssim! Una rampa on és impossible córrer (i sinó, pregunteu-li al Javi, que flipa amb la pujada) ens espera i la filera de duatletes caminant amb les mans als genolls m'indica que la cosa serà més dura del què em pensava. En el primer tram de pujada, que ens condueix al primer cim, el puig de Fontlletera, avanço a 4 o 5 persones i faig cim en 1h47 (és la única referència que en tinc perquè avui no tinc el pulsòmetre). A partir d'aquí toca baixada tècnica fins al refugi de Coma de Vaca i de nou toca pujar fins al Balandrau, per baixar de nou fins a la zona de transició. En el segment de running he avançat unes 10 o 12 persones, però sóc conscient que ara toca patir, i molt, per mantenir la 22a posició que tinc quan pujo de nou a la bici. Toca baixar i ja sé que baixant sóc un paquet! Generalment m'avança molta gent.

La segona fase de bici comença amb uns quilòmetres de pla, que avanço bastant ràpid fins que, a falta de 500m pel coll, m'agafa una rampa al quadríceps esquerra que m'impedeix pedalar. Solució: treure el peu de pedal i pedalar amb la cama dreta! Em veig obligat a baixar una mica el ritme però aconsegueixo arribar al coll. D'aquí tot baixada, o això és el que em pensava... perquè encara falten algunes pujades! Almenys m'han passat les rampes i puc tornar a pedalar amb les dues cames! jeje...

Finalment arriba la baixada tècnica, molt inclinada i perillosa. Els frens s'escalfen i les pastilles s'endureixen tant que pràcticament no em frena la bici i he de baixar molt lentament. Em passen varis corredors, però no em sorprèn perquè baixo molt lent i els altres van a sac! Al final de la baixada, a falta de 2km per meta, em passa una altra desgràcia: creuant un riu me'n vaig a l'aigua i la cadena queda encallada al desviador davanter. No la puc posar a lloc i, per tant, no puc pedalar!!! I ja hi tornem a ser... a córrer s'ha dit! Em toca empènyer la bici en plans i pujades i aprofito els pendents en les poques baixades que queden. L'arribada a la meta és per riure, jo i bici corrent de costat! El paio que amenitza la cursa fins i tot m'entrevista quan passo la meta i la gent em rep amb una gran ovació. Almenys he arribat sencer, tot i que, hauria pogut quedar millor classificat si no hagués tingut tants problemes, però és lo que té la competició... sempre passen coses! És inevitable! S'ha de saber acceptar! I mirant-ho positivament, almenys no m'he fet res greu! Això sí, tinc mig cos adolorit entre el dolor muscular de les cames i els cops de la caiguda!

Finalment, he fet 3h26'38" i una meritòria 30a posició! El Javi amb 3h49'27" ha quedat 70è.

3 comentaris:

kiko ha dit...

Ostres tu quin makina estas fet,uff,jo al final no hi vaig anar,la nit s'en va fer molt llarga,jeje,el meu amic que hi va anar va trigar 4:10 crec,felicitats

Per cert ja m'he apuntat per la de Bellmunt,aquesta si que no me la perdo,si vols anar i no t'has apuntat el meu consell es que ho facis ja,pq quedan ja poques plaçes

Uri ha dit...

Osti, gracies! Va ser una duatló genial. A la duatló de Bellmunt em vaig apuntar ahir i a la de Queralbs també m'hi he apuntat. De la resta potser només podré fer la de Gurb perquè tinc alguns caps de setmana amb altres compromisos...

Així, a veure si a Bellmunt fa un bon dia i podem disfrutar-ho! Ens veiem allà kiko.

Lleïr ha dit...

Felicitats Uri! És un resultat molt bo tot i totes les pegues que vas tenir.

Jo vaig fer la pujada i baixada a Queralt, vaig fer el 25è, tampoc em queixo.

Aquesta setmana no he sortit a entrenar, ja ens direm alguna cosa per la que ve.

Records!