diumenge, 14 de setembre de 2008

II Clàssica a l'Olla de Núria

I un altre diumenge matinant... diria que si programés el despertador pels diumenges a les 5:15 seria un bon encert!

A les 7.30h surt el primer cremallera cap a Núria i abans d'agafar-lo ja ens informen que és obligatori l'ús del paravent, que sinó ni tan sols podrem començar la cursa. Al santuari estem a 3ºC, però la temperatura de sensació és inferior degut al fort vent que bufa.

Després de la recollida de dorsals ens reuneixen a l'auditori i fan el brieffing explicatiu. Inicialment estan previstes 2 curses, la clàssica i la popular. La primera amb 300 inscrits, i un recorregut de 21km i quasi 2000m de desnivell positiu, mentre que a la segona, amb la meitat de distància, hi ha unes 50 persones apuntades.

Ens informen de les dures condicions hivernals que ens trobarem, que a les cotes superiors bufa molt fort el vent (superant els 50km/h), que en tots els punts de control hi ha l'aigua dels avituallaments completament glaçada, que les temperatures de sensació en els cims són d'uns -8ºC i que en una part del recorregut han desaparegut les banderoles que indiquen el camí. En resum, un panorama poc encoratgedor!

Veient les premisses, es decideix retallar la cursa clàssica i tothom farà la curta: pujada fins al puigmal, carena fins al coll de finestrelles i retorn fins a Núria, sempre i quan no empitjori el temps.

Amb cert retard, comença la cursa i ho fem tots de cop: homes, dones i de totes les categories. Un total de 350 atletes o millor dit... sonats!

La pujada des de Núria fins al Puigmal es fa per l'Ortigà, un camí que no havia fet abans i que té un pendent duríssim: en el 1r quilòmetre ja guanyem 600m de desnivell i a partir d'aquí la cosa planeja una mica més fins al cim del Puigmal. En el primer punt de control ens avisen que de moment la cursa tira endavant però les condicions són extremes, un fred horrorós combinat amb un vent que amb prou feines et permet mantenir-te de peu, obliga a fer un esforç extraordinari. En els passos per les carenes el vent em deixa la cara sense sensiblitat i més que intentar mantenir un ritme de carrera és intentar mantenir-se dret!

Passat el primer control, tothom segueix el corredor del seu davant i això porta a que un grup nombrós de corredors ens perdem, ajudats per la boira que comença a fer acte de presència. Per sort retrobem el camí i aconseguim recuperar la traça en direcció al Puigmal. Però uns 150m abans de fer cim, trobem als organitzadors que ens comuniquen que la prova queda suspesa, i que fem mitja volta per el mateix camí on hem pujat. Inclús trobo un noi amb pantalons d'atletisme i màniga curta que ha perdut el tacte a les mans i no pot ni obrir la cremallera del paravent per posar-se'l. Li dono un cop de mà i seguim baixant.

Tornem tots cap a Núria corrent, més per les ganes d'arribar i pendre algo calent que no per fer un bon temps! Recollim els obsequis i, després de l'entrega de trofeus, tornem cap a Queralbs amb el cremallera, i cap a casa a dinar!

Un dia més a la muntanya, que ens torna a demostrar que la climatiologia és qui té l'última paraula a l'hora de decidir si podem pujar o no! A vegades podem pensar que ho podem aconseguir tot però la natura ens demostra que no sempre és així.

2 comentaris:

Arturo Escribano ha dit...

Ets molt gran!!

Aquí pel sud el clima es "sofocante" encara que per la nit s'està de "luju" per sortir i donar una volteta i prendre una bona canya. Deunidó amb el desnivell de la cursa...aquí em sembla que ni en 90Km hi ha tant de desnivell però encara que ens falta el desnivell que té els Pirineus estem entusiasmats amb tot el que ha de vindre que de ben segur que serà molt gran!!

Ah per cert, aquest Dimecres farem una miqueta de Mulhacen...ja aniré explicant al blog.

Salut i a seguir igual de bé!!

Uri ha dit...

Mulhacen? On queda això? jeje

Que tingueu molta sort, que sense mi segur que arribeu a dalt! A hores d'ara seguir que hi sou! Una abraçada pels 2!