divendres, 24 d’octubre de 2008

Et trobaré a faltar

Avui és un dia gris, un dia tapat, típic de tardor, però també és un dia trist. Tot just sortir al carrer m’he endut una terrible desil·lusió, una sorpresa que m’ha deixat glaçat: m’han robat la meva estimada bici! La meva companya inseparable de viatge diari. He compartit tants i tants moments amb tu que havia creat un vincle molt fort i, per això, et trobaré molt a faltar... 18 anys junts han donat per molt!

Hem recorregut milers de quilòmetres plegats, sempre procurant l’un per l’altre. T’he reparat moltes punxades i t’he fet algunes reparacions, a canvi m’has estalviat molt de temps en els desplaçaments per ciutat i molts diners en targetes de bus.

En tot aquest temps només alguns ensurts: una roda punxada mentre estaves lligada o un seient esparracat per algú que no tenia res millor a fer, un atropellament d’un cotxe que no va portar conseqüències greus, però pocs incidents per tot el temps que hem compartit.

Des dels dies que anava a la universitat amb el Llorenç (que em va iniciar en els desplaçaments en bici per la ciutat) cada matí, cada migdia, cada tarda i cada nit, amunt i avall, els desplaçaments per fer encarrecs o per anar a algun sopar amb els amics... fins els darrers anys fent cada dia dos cops el recorregut de casa a la feina i de la feina a casa i cada tarda de casa a Can Caralleu i viceversa... amb sol o núvols, en ple estiu o en mig del fred de l’hivern, de dia o de nit, amb vent, amb pluja, sempre amb la meva estimada!

Estic convençut que mai trauré tant rendiment en res que pugui tenir, està més que amortitzada però la buidor que sento és més sentimental que material.

Almenys espero que la persona que me l’ha robat, en faci ús responsable i que en tingui la mateixa cura que n’he tingut jo i que no quedi arraconada en qualsevol abocador de ferralla. Però crec que és esperar massa d'aquesta persona, d'algú que pot robar un valor tan important per algú altre i quedar tan taranquil... a vegades és odiós pensar en certs col·lectius de la societat on vivim! Per sort en aquest món hi ha més bones persones, i aquest fet fa que valgui la pena gaudir del què tenim i del qui ens envolta, que val molt la pena!

Et trobaré molt a faltar Giant! No en trobaré cap com tu!

Fins sempre!

2 comentaris:

Llorenç ha dit...

una gran pèrdua!!
portaré el radar apunt per si la veig per Barcelona! no n'hi ha cap altre com ella!!

Anna ha dit...

ostiiiiiiiiiiii kina mala gent!! mira q robarte la bici!! jops...kin greu, ja era tot un signe distintiu la bici rosa...