diumenge, 19 d’octubre de 2008

XXI Duatló de Queralbs

I per fi ha arribat el gran dia, el dia de la duatló per excel·lència, la XXI Duatló d'alta muntanya de Queralbs. Com cada dia que hi ha cursa, està garantida una bona matinada i l'hora, la de sempre: 5:15. Quin mal! Ens esperen 12km de BTT pujant 700m de Queralbs a Fontalba, 14km de running fins al cim del Puigmal (2913m) baixant per Núria i tornant a Fontalba i 12km de BTT per tornar a Queralbs.



Hem quedat amb el Ricard a les 6 del matí per anar sobrats de temps però ni així arribem be de temps, sinó tot el contrari... és força complicat trobar aparcament i quan ho aconseguim són les 7.15h i a les 8 comença la cursa!!! El Llorenç ja fa estona que ha arribat i pot fer més tranquil·lament que nosaltres. Mare meva, quin estrés! A part de recollir els dorsals hem de portar la bossa amb el material per la transició abans de 10 minuts si no volem haver-ho de pujar nosaltres a coll! Ens va pels pèls! Però entre preparar-nos, canviar-nos, col"locar-nos els dorsals, el xip,... són quasi les 8 i no estem al punt de sortida!

Arribem a la plaça on hi ha tots els corredors, al poble de Queralbs, i està tot a petar de gent. Hem d'entrar a la plaça per unes escales que donen a la part del darrera i clar... tenim més de 600 persones davant nostre! Quin drama, ja veig que avui serà un dia d'anar tranquil·lament! Res de fer un bon temps. Tenim la referència de l'any anterior però serà difícil millorar perquè amb el Joan vem fer un temps fabulós i, tot i sortir enrere, no estàvem tan mal situats com enguany.

A les 8 en punt estem a lloc i en pocs segons es dóna el tret de sortida. Coi què passa aquí? No em moc? passen més de 45 segons fins que les rodes comencen a girar... però anem tan lents i hi ha tanta gent que no puc posar els dos peus als pedals i passen uns 2 minuts fins que puc pujar a la bici i començar a pedalar. Que fort! Ja veig que hauré de recuperar el temps perdut! jeje...

La temperatura és perfecta i el dia s'aixeca radiant, res a veure amb la rasca que fotia l'any passat! L'inici és bastant complicat, havent d'esquivar a molts ciclistes, però mica en mica el grup es va estirant i cada vegada resulta més fàcil recuperar posicions. La pujada es fa duríssima, com sempre, però el ritme progressiu que he anat marcant em va de conya i el fet de sortir de darrera de tot és anímicament molt positiu ja que avanço molta gent i ningú em passa en tota la pujada. I de tant en tant, aixeco la vista de la roda per gaudir de la panoràmica de les curves que queden a sota i la densa boira enganxada al fons de la vall d'on venim! Magnífic... què feliç que sóc!

En arribar a la zona de transició, veig al Marc i l'Anna que estan animant i em donen una injecció d'energia extra, quina il·lusió veure una cara coneguda enmig de la multitud que crida el teu nom i t'encoratja a seguir patint a tope! A la zona de transició arribo en poc més d'una hora (rebaixant 4 minuts i mig el temps del 2007) i calculo que dels 100 primers, que no està gens malament per haver sortit dels últims, dec haver recuperat com 600 posicions!



La transició es fa força dura, canvi de musculatura i em foten un mal els glutis i els ronyons de la posició de la bici que flipo! Però a córrer s'ha dit, o s'intenta, ja que la pujada fins al cim del Puigmal és dreta de collons, toca patir encara una mica més! A davant nostre, en la direcció de la cima, la blancor de la lluna ressalta en el cel blau intens i encara m'agafen més ganes de patir! Recupero encara unes quantes posicions més, arribant al cim el 65è (segons em diu un home que va contant els corredors a mesura que passen). I una altra injecció de moral m'espera, ja que la Núria i la germana del Llorenç ens esperen al cim per donar-nos una dosi d'energia que no té preu! Qui no viu una experiència així, no es pot imaginar com n'és d'important un "vinga va Uri, que vas de puta mare!"...



Ara toca baixar fins a Núria, per un tram inicial molt dret i tècnic però que se'm dóna força be i, posteriorment, per un tram menys inclinat que permet trotar guai. Recupero encara unes quantes posicions i passo pel Santuari de Núria 40è. Això sí, em foto una galeta en una llosa humida que em queda el cul ben adolorit (i això que està en calent encara). Al pas per Núria penso: "això rutlla be", em sento fantàstic i el ritme de carrera és perfecte, però a la primera pujada després de deixar el Santuari, ja em començo a notar la musculatura que m'avisa que les primeres rampes estan al caure! jeje... Però novament, els ànims del Marc i l'Anna (que han vingut corrent des de Fontalba) em fan oblidar el dolor i el patiment i m'encoratgen tant que pujo més ràpid del què m'hauria imaginat! Són genials! A partir d’aquí ve un trencacames que faig tot sol, sense ningú a la vista per davant ni darrera. Arribo a Fontalba, amb un temps del segment de córrer per sota de les 2 hores, rebaixant 7 minuts el temps de l'any passat.



El més dur ja ha passat, ara 12km de baixada en BTT, però coneixent-me l'important és que em passi poca gent, que el darrer tram de baixada sempre és el que se'm dona pitjor (i sinó veieu la crònica de Vilallonga o de Bellmunt), però curiosament avui només m'avancen 2 persones! I això que he fet pitjor temps de baixada que l'any passat.

Finalment, acabo en 42a posició, millorant moltíssim el temps de l'any passat (quasi 12 minuts) i també la posició (47 posicions). Sembla increïble, tenint en compte que l'any passat vaig córrer juntament amb el Joan marcant el ritme entre els dos i vem fer una cursa que creiem immillorable, tampoc no he arribat a la duatló en el millor moment, que la sortida ha sigut molt complicada, sortint del darrera de tot, i tot i així, ha anat superbé! Estic molt content!

Al cap d'una estona arriben pràcticament junts el Llorenç i el Ricard, també molt contents per la cursa. El Llorenç també ha millorat respecte l'any passat i el Ricard (que debutava) ha patit l'últim tram de Núria a Fontalba, però tots som FINISHERS, que la duresa d'aquesta prova fa que el sol fet d'acabar sigui un mèrit!

En resum, una de les duatlons més emblemàtiques de tot el circuit amb un recorregut exigent però meravellós! Un dia magnífic, amb una temperatura perfecta per córrer, un solet agraït i unes boirines matinals que, amb els primers raigs de sol del dia, donaven un encant especial a la prova! I sobretot, uns ànims (a Fontalba, al Puigmal i a Núria) que no es poden pagar amb tots els diners del món! Moltes gràcies a tots!

I després d'això, un matí tan ben aprofitar i gaudit, qui se'n recorda del moment en que ha sonat el despertador?

I aquí va la comparativa de l'any passat i aquest:


Total BTT RUN BTT
2007 3:29:18 1:08:21 2:02:49 0:18:08
2008 3:18:34 1:03:46 1:55:46 0:19:02
DIF 0:10:44 0:04:35 0:07:03 0:00:54

6 comentaris:

Arturo Escribano ha dit...

Sou una miqueta GRANS tots plegats, quina enveja sana la de participar en aquest duatló. Esteu i estas molt fort, així que crec que t'has guanyat unes vacances amb tapeo incluido d'aquí no res, jajaja.

Res company, que ens veïem d'aquí no res i a tope...com sempre vamos!!!

Salut!!

Uri ha dit...

Ei, que l'any que ve repetirem i t'hi espero a tu i al Joan, eh! Les tapes estan garantides... iujuuuuu

Lleïr ha dit...

Quina passada Uri, estàs fortíssim, crec que hauré d'entrenar més amb tu aviam si t'igualo!
Records!c

Uri ha dit...

Merci Lleïr! però tu també estàs a tope! a veure si fotem uns bons entrenos per barcelona i millorem encara més l'any que ve! Tinc ganes d'alguna cursa de muntanya abans no acabi l'any? alguna recomanació?

Anònim ha dit...

no sé com, he acabat al teu blog, dir-te que en vas passar a la baixada i que de nuria a fontalba el tio que anava darrera teu era jo, va veure un moment que vaig estar apunt d'agafar-te, però al final vas ser més fort, jo també estic molt conten vaig millorar el meu temps en tres minuts i aìxò que tant a la pujada com la baixada en bici anava amb la roda davantera frenada, és una merda els frenos de disc, amb lo bé que anava amb antics de sempre.
Només en queda felicitar-te i fins l'any que bé, per cert, si teniu ganes de fer una cursa de muntanya, veniu Argentona el 23 de novembre no té desperdici....
kiko

Uri ha dit...

osti que bo! doncs enhorabona també pel teu resultat! és una duatló magnífica... i el millor de tot és l'ambient que hi ha tant en el públic com en els pròpis corredors! cada dia m'agrada més aquest esport de compartir el patiment! salut i fins la pròxima kiko... tindré present aquesta cursa de muntanya d'Argentona perque diria que el 23 no tinc res!