dimarts, 31 de març de 2009

Valle de Elqui

Després de vàries hores de bus i un enllaç a la Serena (on no hi passem ni 30 min) ens endinsem de ple al valle del elqui. Ens havien recomanat molt aquesta zona per la seva peculitaritat de paisatge, la claredat del cel i la seva tranquilitat i pel producte típic de la zona, el Pisco.

El paisatge és molt i molt diferent, al voltant de la vall hi ha moltes muntanyes però tot és molt àrid. Al fons de la vall, s'hi cultiva la vinya i d'aquí la presència de bodegues on es fa vi i pisco (un aiguardent típic de la zona amb un primer procés idèntic al del vi, i que posteriorment es destil·la). Tenim l'oportunitat de veure algunes bodegues (Pisco Capel, la més gran del país, entre elles) i tastar les diverses varietats. També visitem Cavas del Valle, una bodega familiar, que produeixen 20.000 ampolles l'any i ho porten una parella, amb l'única ajuda de 6 treballadors durant la verema (que tenim la sort de coincidir-hi, ja que aquí són inicis de tardor). Trobem molt curiosa la producció del raïm aquí, en lloc de créixer des de terra, aixequen els ceps uns 2 m perquè el raïm creixi a l'ombra penjant. Amb tanta insolació com hi ha, no es pot fer d'altra manera, i així es madura més lentament.

Una altra de les atraccions de la vall són els observatoris astronòmics. És una de les zones de millor observació astronòmica de tot el planeta per la claredat del cel, per la poca contaminació
lumínica i per la nitidesa del seu cel (més de 300 nits l'any de bona observació i un màxim de 200 nits "perfectes", on es poden observar els estels llunyans o de llum més feble). Per una banda, vam poder fer una observació nocturna de la cruz del sur (només visible a l'hemisferi sud, i el sistema d'orientació perquè aquí no es visualitza l'estrella polar), saturn i els seus anells, la via làctea i les nebuloses de manera molt nítida, etc. D'altra banda vam tenir la immensa sort de poder veure les instal·lacions i el treball des d'un dels millors observatoris científics, el Tololo (fins fa uns anys l'observatori que tenia el telescopi amb lent més gran de l'hemisferi sud, 4m de diàmetre). En principi, la visita s'ha de sol·licitar en setmanes o un mes d'antel·lació i trucant el dia abans ens van dir que podiem anar-hi!!! brutal!

Per acabar d'arrodonir la nostra estada en aquesta vall, vam llogar bicis de muntanya (trek 3900, uau!) per recorrer la vall des de Pisco Elqui (poble al que van canviar el nom per fer més comercial el Pisco de la vall, i el pisco xilè, davant el mateix produte de Perú, que també aclama que són pioners en la seva producció) fins a Vicuña. L'Uri va estar encantat durant tot el dia, i jo molt satisfeta de fer els 46 km ni que fossin planets o de baixada! El paisatge impressionant sobretot ple de contrastos entre les valls verdes de les vinyes i l'aridesa de les muntanyes, ja veureu les fotos. Perquè vegeu la dinàmica del dia: en les 3 primeres hores vam recórrer quasi 10 km, parant a esmorzar per segon cop, visitant una galeria d'art Zen, veient les antigues màquines de Pisco Mistral RRR, fent un tastet de vins a la bodega familiar Cavas del Valle, i parant a dinar com Deu mana. Esportistes, estareu orgullosos de nosaltres! Ara, que també s'ha de dir que la resta del camí ens vam haver de posar les piles perquè no se'ns fes fosc!

I ara de camí a Atacama, fent una paradeta a La Serena, per arribar-nos a Punta Choros, on avistarem dofins, pingüins i lleons marins (si tot rutlla, perquè no tenim ni horaris de busos, ni informació de com arribar a la zona!)...