dijous, 7 d’agost del 2008

Escòcia - Jornada 07

DURNESS - SCOURIE - UNAPOOL - DRUMBEG - CLOCHTOLL (94km en 5h45)

Després de comprar l'esmorzar al Spar del poble, fem un esmorzar de luxe al porxo del hostel on hem dormit. Avui hem conegut varis cicloturistes: primer una noia que viatja sola i després una parella de noies que també volten les Highlands. I totes ens recomanen clarament recórrer tota la costa disfrutant els paissatges, que és de les zones més boniques d'Escòcia.















En ple esmorzar! Això sí, tot i el fred que comença a fer, seguim tossuts a fora, gaudint de les vistes que ens regala el lloc on som.

















Upssss.... l'hem liat! Ens han caigut els cerals a terra, però com que ens han ensenyat que el menjar no es tira.... doncs cap problema, ho recollim tot i cap a la bossa un altre cop! Demà ja no hi pensarem quan ens ho mengem! jeje...















Passant per Kyle of Durness, primera foto espectacular de l'entrant que fa el mar, modelant unes platges de sorra blanca precioses. La fotografia parla per si sola!

















Bufa una mica de brisa però el dia és esplèndid!

















En tot el recorregut des de Kyle of Durness fins al primer coll, anem resseguint el curs del riu Dionord. La pujada no té un pendent excessiu i anem amb el vent a favor i l'arribada al coll és més fàcil del què esperàvem. Les vistes del Foinaven de 908m d'altitud ens acompanyen durant tot el recorregut fins el coll.






















La vall que ens queda a l'est és espectacular. És una vall molt marcada, envoltada de cims que volten els 1000m d'altura. Sembla que tingui un clar origen glaciar.















Abans d'arribar a Laxford Bridge, trobem una zona ideal per esmorzar. Tenim vistes sobre el Loch Laxford i el dia és inmillorable. Si el vent no bufa, la calor apreta de valent, però si comença a girar brisa, ens hem d'obligar. Estem tot el dia posant i treient roba.















Arribem al poble de Rhiconich, un poble a l'extrem del fiord.















Aprofitant que avui fa dia per fer fotos, no ens estem de res... i a més anem be de temps.















A Scourie, deixem les bicis per arribar a un turó amb vistes sobre la costa i sobre la platja d'aigües turqueses. A l'horitzó es veuen les muntanyes per on passarem demà resseguint el litoral.

Sortint del poble hi ha una cruïlla de les carreteres A894 i A838, seguim per la segona ja que la primera ens portaria un altre cop a Lairg! Només faltaria això!















Seguim la ruta fins a Kylesku, però una mica abans ens aturem a una àrea de descans per menjar-nos un entrepà i afrontar amb forces la carretera "hilly" que porta a Drumbeg.

I ja ho indicava la guia, que hi havia rampes fortes, però del 25%?? I amb alforges! Això si que té mèrit! La carretera és preciosa però després d'innumerables "sube-baja" tenim les cames destroçades!

















Després d'un coll, toca baixar i a l'horitzó... veiem una altra pujada fins a un altre coll! I això es repeteix més de 10 vegades, collonut!

Al coll que es veu al final, fem el "moment digestive" de cada tarda: ens mengem un paquet de galetes de xocolata que quan comences no pots parar!















Abans d'arribar a Stoer, ens aturem a Elian Chrona a contemplar les vistes privilegiades sobre la platja de sorra i els seus penya - segats.

En arribar a Stoer (el nostre destí teòric) ens emportem la primera sorpresa... no hi ha càmping! I apa, a seguir pedalant. Sort que en pocs quilòmetres en trobem un al poble de Clochtoll.















Arribant a Clochtoll. El dia continua sent radiant!















Això és al·lucinant! De moment el millor dia en diferència.















A les 18.30h ja estem instal·lats! Això és un récord! Hem tingut sort perquè quan hem arribat al càmping, ja hi havia el cartell de "full" però en veure que anàvem amb les bicis, els del càmping s'ho han currat i ens han donat una plaça!

Ens costa una barbaritat plantar la tenda perquè bufa un vent increïble però finalment ho aconseguim!















Després de la dutxa, sessió d'estiraments a una zona de vistes excepcionals.















I com que el paissatge és la òstia i la llum de les ultimes hores de la tarda és perfecta... sessió de fotografies pel book. jeje...















Contemplant el paissatge...















I una altra...















Boníssima la instantània, sembla que el Llorenç salti a l'aigua!















El mateix per mi! jojojo... Són els millors moments del dia!