Festa Major de Vilafranca

Ja fa temps que el Llorenç me'n parlava i tenia pendent anar a la festa major de Vilafranca i per fi hi he tret el cap. Llàstima que tenia el matí del dissabte ocupat i em vaig perdre l'actuació castellera del dissabte al migdia que es veu que va ser molt guapa (i a més, hi havia el Ferran, l'Anna i el David), però el cas és que la part de la festa que he vist, l'he distrutat intensament. La veritat és que una festa tan arrelada com aquesta, amb tanta tradició i implicació popular, és difícil de trobar-la a pocs llocs i gracies a la gent de Vilafranca, l'he viscut de ben a prop. En alguns aspectes, salvant les distàncies, m'ha recordat molt a l'esperit de la Patum.

A les 20h, puntual com havíem quedat, em presento a casa del Llorenç i la Núria i sense temps per perdre anem cap al centre de la festa a veure la processó que culmina a la basílica. I de fet, som uns privilegiats perquè podem veure la processó (balls de més de 15 o 16 comparses, amb el ball de trabucaires, de pastorets i bastoners dels més espectaculars) des d'un balcó d'uns coneguts seus, fins que passa el ball de gitanes i ens hi enganxem per anar fins a la basílica per veure l'entrada del Sant Fèlix. Moment àlgid de la festa amb castell de focs i tots els balls i gralles sonant i ballant simultàniament. Sensillament espectacular!

I a continuació, mentre se celebra la missa a l'església, anem en busca d'una taula a la plaça on més tard fa el ball de gralles per sopar alguna cosa. No és una missió fàcil, més aviat impossible! Però tenim una mica de sort (o molta?) i trobem taula i cadires per tots. Això sí, el sopar es fa esperar... sort que el Joan (el cambrer) s'ho curra molt! jeje... Finalment a la 1h mengem alguna cosa per omplir l'estómac, que ja conec l'afició de la gent de Vilafranca amb la beguda i més val estar preparat!

No tarda gaire estona en començar el ball de gralles i les primeres parelles surten a ballar. La cosa comença de forma bastant tranquil·la però, just després d'uns grallaires del pais basc que són força aburridots, la cosa s'anima de forma sobtada i la gresca està servida per a la resta de la nit. Pel mig de la gent apareix el Bernat amb un retolador permantent fent dibuixos a la gent... braços, esquenes, clatells... ho deixa tot ben guixat! El Llorenç, amb el seu "gore tex xcr" té més sort que jo amb el meu "posa't neta"... o la núria amb el seu cargol. Bona tàctica per lligar perquè li apareixen noies per tots costats demanant-li dibuixos d'artista. Treu tot el seu potencial! També hi trobem a l'Itzel, el Solís, la Bet, la Roser, el Christian, el Molas, la cosina del Llorenç... però l'Uri no apareix per enlloc! Pobre d'ell que no es deixi veure!

Després del ball de gralles, es fa una passada pels carrers seguint tots els grallers i acaba no sé a on perquè amb tantes voltes ja m'he desorientat. És tard i marxem a dormir que demà al matí segueix la festa!

A les 11.30h ja ens despertem, esmorzem contundent (que sinó l'espera a l'hora de dinar es fa eterna) i anem a veure els balls de la cercavila que actuen davant de l'ajuntament. El moment que desperta més espectació és l'actuació dels diables que fan uns versos satírics sobretot posant-se amb els polítics. També m'agrada molt l'actuació dels falcons, que fan alguns castells curiosos i espectaculars.

Quan acaben tots els balls hi ha l'actuació castellera de les colles locals: els Castellers de Vilafranca i els Xicots de Vilafranca. M'expliquen la rivalitat entre ambdues colles. Per fi, apareix l'Uri, amb la camisa verda de la colla. Quina gràcia! Veiem tota l'actuació sota un sol de justicia, perquè "al sol no s'està tan apretat"... i tant que no... estem sols! Es la primera vegada que veig castells en directe i, tot i que no són tan espectaculars com ho van ser per Sant Fèlix, és una bona primera experiència. Fins i tot, el Bernat i el Llorenç em fan fer de pinya.

Quan acaba l'actuació, passades les 5 de la tarda (i sense dinar) fem el Toc de Vermut, que consisteix en recórrer el carrer que va a la Rambla, seguint la música de tots els grallers, en files de 6 o 7 persones ballant al ritme de la música. Xulíssim també! Ens enganxem a la fila de l'Uri i el Lluïs i fem una mica l'animal! jeje...

I amb això poso fi a la meva primera experiència a la festa major, que espero que no sigui la última. Magnífica festa la que tenen muntada la gent de Vilafranca!