Això és anar per feina! Recorreguts 2km o menys i ja tenim el primer incident a la primera pujada que trobem: cadena trencada!De fet, ho podriem considerar el segon contratemps del dia. El primer ha sigut trobar un altre cop la roba de l'assecadora ben molla!
Solucinem el problema de la cadena amb una habilitat sorprenent, amb guants de cirugià i una mica de sort, ho deixem com nou! Tercer contratemps: ens oblidem les eines i el tronxacadenes a terra!
Quin dia, tu! I a sobre està ple de mosquits! Ni repelent ni històries, ben tapats que així segur que no ens piquen!
Ara enteneu perquè es tronxava la gent de l'hotel ahir a la nit? Amb aquestes pintes, expliqueu-me com es pot contenir el riure un?
El poble de Torridon està situat als peus d'unes muntanyes precioses, el Glen Torridon, amb alguna canal que ens fa caure la baba imaginant la zona en ple hivern i tot nevat! Però una senyora ens diu que no hi acostuma a nevar gaire! Llàstima!
Deixem Torridon enrera i des de l'altra banda del llac podem contemplar l'idíl·lic emplaçament, llàstima que no hi ha ni una trista botiga de queviures on comprar l'esmorzar! Ni un pont o ferry que ens porti a l'altra banda del llac...
6De Torridon a Schieldaig, fem una volta tremenda, vorejant tot el Upper Loch Torridon. Les vistes són formidables, llàstima que no para de ploure i no estem amb gaire humor per parar i fer fotografies!
Finalment el dia dóna senyals de millora, o almenys la pluja fa una treva i ens deixa esmorzar tranquil·lament a Schieldaig. A més tenim molta sort perquè no apareix cap mosquit! Quin regal! I avui és Sant Llorenç, ho hem de celebrar!
Vistes al llac on hem esmorzat! Senzillament preciós!
I reprenem el trajecte cap a Tornapress i Locharron, on parem a dinar. Són les 15h i ens hem guanyat un bon plat combinat a un restaurant amb vistes a la badia: el Waterside Cafè. Ens queda clar que no val la pena menjar de restaurant: el menjar no val gaire res i és caríssim!
I es repeteix la història... hem de vorejar tot el llac per arribar a l'altra banda! Fa una hora erem allà on senyalem i tot just som aquí! En línia recta ho ventilavem en 20 minuts!
Recorrem el camí paral·lel a la via de tren que va a Plockton, el nostre destí d'avui. Per arribar-hi, com que no hi ha ni ponts, ni túnels, ni ferries, toca pedalar amunt i avall... dues pujades ens matesn: la primera del 14% llarguíssima (els cotxes ens dónen ànims), la segona del 11% més curta però igualment matadora!
Ens aturem a un mirador sobre el Loch Carron i trobem un paio català amb la dona i mentre parlem apareixen 2 catalans més! I és que ens han identificat per la bandera! I una altra casualitat de la vida... la segona parella conèixen la pobla perquè la seva germana hi té una casa! Ja és petit el món! I gran la Pobla!! I love it!
Curiós el poble de Strome Ferry, que han de deixar clar que no hi ha ferry! Antigament n'hi havia un que creuava fins a Locharron però a dia d'avui no està en funcionament!Per voler fer la foto, caic de la bici de manera absurda, però afortunadament no és greu! Avui no hi ha moment Digestive.
A les 19:15 arribem al Bunkhouse on dormirem, que està als afores del poble. Tenim una habitació per nosaltres sols. Al vespre, anant en busca de cobertura pel poble, aprofitem per prendre una pinta a un pub.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada