Ha arribat la Mairi

Avui a la tarda, ha arribat la Mairi, una noia que vem conèixer en la nostra primera aventura cicloturística per Europa, a Estonia l'estiu passat. Allà ens van acollir fantàsticament, tan ella com la resta de gent que vem conèixer pel camí. D'alguna manera, em sento que els hi dec una mica i vull que se senti ben acollida a Catalunya, com ens vem sentir nosaltres quan vem ser allà.

Ha arribat a l'aeroport del prat a les 16h i el Ferran l'ha anat a recollir. Aquesta setmana s'estarà al meu pis de Barcelona, ja que el Ferran i la meva cosina se'n van tota la setmana a fer una ruta per la muntanya, a la Cerdanya. Per desgràcia aquesta setmana ja no tinc vacances i durant el dia haurà de fer turísme sola, però a les tardes tinc pensat d'acompanyar-la per la ciutat a visitar alguns punts d'interès.

Tan bon punt han arribat a Barcelona, han anat al pis del Ferran i la Núria a dinar alguna cosa i cap al centre a fer una volta. A les 19h, quan he sortit de la feina me n'he anat cap a les Rambles, on els he trobat, quina alegria tornar-la a veure! Fent una volta pel gòtic, hem arribant a l'església del Pi, i hem pres un granitzat a una cafeteria del carrer Petritxol.

Hem continuat passejant tranquilament fins a la llibreria Altaïr, on la Núria volia comprar algun mapa de la Cerdanya per planificar la ruta (així m'agrada, a última hora, com els bons!). Es feia tard i ells encara havien d'agafar el cotxe cap a Guardiola, ens hem despedit i nosaltres hem agafat els FGC per anar al meu pis. Quin muntatge que he hagut de fer! He organitzat una mica l'habitació per posar un matalàs extra al terra, serà el meu llit durant una setmana! a veure si aconsegueixo descansar: una habitació de 2 x 3 metres i 2 llits i una taula, quin puzle!

He fet un bon plat de pa amb tomàquet, perquè sàpigui lo què és bo i hem sopat amb els del meu pis. Entre tots i, amb un mapa davant, li hem explicat quins són els punts més interessants que pot visitar a Barcelona, així com la possibilitat d'anar a visitar la ciutat de Girona o el monestir de Montserrat, punts de fàcil accés amb tren.

S'ha acabat fent tard, i a la 1 de la nit ens posem a dormir, amb totes les finestres obertes, que fot una calor irresisitble! No es pot viure a Barcelona durant l'estiu!

La Catllaràs

Collons, què dur quan sona el despertador! Està clar que ahir a la nit no pintava tan xungo llevar-se, però quan és l’hora d’aixecar-se és una putada! Però no cal pensar-hi gaire perquè quan comences a pedalar, et passen tots els mals i un s’alegra infinitament d’estar aprofitant un diumenge més! Ja podem sumar un altre diumenge que em llevo abans que entre setmana. Ueeeeee!

A les 7h passen el Joan i el Josep a recollir-me per casa i marxem cap a Sant Julià, també ve l’Oscar. La pedalada comença a les 8.30h, i tenim 15 minuts de trajecte, però així ens estalviem les cues de recollida de dorsals. Hi ha casi 300 inscrits però sumant la gent que s’inscriu a última hora, se superen les 500 persones. Déu ni dó! Abans de començar també trobem al Turri, que està a tope, encara que digui que no.

Encenen la traca.... i comença la pedalada! Hi ha 3 possibles itineraris, i decidim fer el de mitjana distància. La ruta llarga només té 3 o 4 quilòmetres més i s’ha de fer una trialera de pujada i volem arribar a meta a una hora decent per esmorzar i no quedar-nos sense la nostra talla de mallot, com em va passar l’any passat!

Comencem pedalant bastant a sac, avançant a molta gent i situant-nos a davant per evitar les aglomeracions, que segur que es produiran al haver-hi tanta gent. Quan arribem al trencant on s’ha de decidir si fer la ruta mitjana o la llarga, tothom va cap a la llarga, menys nosaltres que fem la curta. Més tard es tornen a ajuntar. Però clar, si anàvem dels 20 primers, ara anem completament sols i la resta de la pedalada anirem sense ningú ni per davant ni per darrera. Resulta que estem fent una sortida amb més de 500 persones i estem ben sols! Com una sortida d’un diumenge qualsevol pel Catllaràs. Fantàstic! Quin regal tenir aquesta tranquil·litat!

A cada avituallament, tenim temps per parar, menjar, beure i descansar, sense presses! Arribem xino xano a Sant Julià i ens mengem el merescut entrepà de butifarra! Boníssim! Un premi inmillorable! I el mallot també és molt xulo.

Són les 12h i ells ja marxen cap a Barcelona. L’Òscar encara no ha arribat però jo he de ser a casa abans de la 1 perquè anem a dinar a Castellar de N’Hug i no el puc esperar. De fet, tenia previst tornar a casa pedalant i així ho faig. En 15km ho tinc enllestit, llàstima que cau una solana que casi quedo enganxat a l’asfalt, mig fregit, per això no m’entretinc però no puc evitar arribar a casa ben acalorat! Després de passar-li aigua a la bici per treure-li el fang, li poso grassa a la cadena i em faig una dutxa amb aigua freda per refer-me de la calorada! buffff.... que ve! Em refaig al 100%! Això és vida!

Avui dinem al Celler de Castellar de N’Hug i l’Adel ens cuida com sí fóssim de la família! És un crack aquest home! Quan arribo a casa, una mica de migdiada i a passar la tarda a la terrassa de casa, gaudint els últims moments de cap de setmana, assaborint la frescor de la pluja recent caiguda (típic xàfec d’estiu), contemplant la verdor d’aquestes muntanyes que m’envolten i m’omplen de felicitat, escoltant els ocells cantant i el silenci que hi ha per tot arreu, la llum que donen els últims rajos de sol, amb aquests colors tan intensos. Em sembla que mai em cansaré de veure aquestes muntanyes, que cada dia tenen un matís diferent, alguna cosa que les fa especials! I em torno a sentir afortunat!

Per fi torno a ser a la Pobla

Després de 3 caps de setmana sense pujar a la Pobla, avui ha sigut dia de relacions públiques, fantàstic però ben diferent del què estava previst.

Fa setmanes havíem planificat fer la ruta de l’ermità els dos dies d’aquest cap de setmana, un recorregut de 165km i uns 8600m de desnivell acumulat. La idea era fer-ho en bicicleta de muntanya, però degut a les pluges caigudes les darreres setmanes, els refugis que ho organitzen, no han pogut marcar tota la ruta i encara no està operativa. Segurament pel cap de setmana del 12 i 13 de Juliol ho tindran tot a punt i haurem de trobar uns dies per fer la ruta. Tot arribarà!

Com que el Joan i el Josep (de Can Caralleu) ja tenien previst de passar el cap de setmana per aquí, hem buscat activitats alternatives. I no costa gaire trobar alguna sortida quan hi ha motivació i ganes de sortir a l’aire lliure a gaudir de la natura.

Tan bon punt han arribat a la Pobla (que venien de Barcelona), han descarregat les bicis del cotxe i ens hem posat a pedalar. Hem fet la típica volta al Catllaràs, pujant per la carretera vella de Falgars fins al Xalet i d’allà cap al mirador, camp de l’ermità i baixant pel GR que porta de nou a Falgars. En total unes 3 horetes entre pedalar i parar a veure els punts més bonics del recorregut, incloent el mirador del Roc de la Lluna, un balcó privilegiat de l’entorn de la Pobla. Cada dia que hi trec el cap, m’adono de l’afortunat que sóc de poder-ho gaudir!

Després de la volta, hem arribat a la plaça on hi havia el Ricard i la Sibi fent la cervesa i ens hi hem afegit. Estava guanyada! Ells s’han quedat a dinar a la vila i després se n’han anat cap al refugi d’Erols, on passen la nit. Jo me n’he anat a dinar a casa i, després de la migdiada, he fet algunes trucades: a la meva cosina Núria que fa dies que ens truquem l’un a l’altre i no aconseguim parlar, als meus tiets que han estat tota la setmana fent els Carros de Foc al parc nacional d’Aigüestortes, al Fer per quedar per fer el got a la nit, i al Marc per anar a sopar al vespre.

Cap a les 17h havíem quedat amb el Ricard per passar-nos les fotos del Camino de Santiago i hem recordat alguns dels millors moments veient-les. N’hi ha de boníssimes! Mentre les miràvem, m’ha trucat la Mairi (una noia que vàrem conèixer l’estiu passat fent la volta a Estònia amb bicicleta) que vindrà a passar una setmana a Barcelona, de turisme. La conversa en anglès no ha tingut desperdici, semblava un peix expressant-me. Aquesta setmana necessitaré un traductor per fer-me entendre. Algun voluntari? jeje...

Al sortir de casa el Ricard, volia anar al refugi d’Erols a veure els socis, i de pas saludar al Mario i a la Mireia, els guardes més simpàtics de qualsevol refugi on podeu anar. Us hi recomano l’estada, us tractaran com a casa vostra. Però evidentment, de casa del Ricard a casa meva, m’hi he estat 1 hora i això que la Pobla és petita. I és que he trobat un munt de gent: el Cumu que feia la òstia que no trobava i ens hem posat al dia, i també l’abuelo Balduz que m’ha retret que hagi abandonat el futbol sala: “eres un sin vergüenza” (és únic!). També he passat a veure el Juan per la piscina, que hi treballarà de socorrista tot l’estiu (com es cuida el tio!)

Quan he aconseguit arribar a casa, he agafat el cotxe i me n’he anat cap a Erols. Hem passat la resta de la tarda relaxats per allà al refugi petant la xerrada, gaudint de la posta de sol i jugant amb els 7 cadells que han tingut els gossos (que com a curiositat són descendents de la Coloma dels gossos de tura, aquella de “jau coloma”).

Abans de les 21h he marxat, que havia quedat a guardiola per anar a sopar amb el Marc i el Carreras, al bar de la piscina de Guardiola. Quins riures que ens hem fet! Com trobava a faltar aquestes converses absurdes tan divertides! Quan hem acabat, hem anat al Gràfic i hem trobat el Fer, i també ens hem posat al dia que feia setmanes que no coincidíem (a veure si algun dia aconseguim acabar les cròniques d’Estonia). Entre pitos i flautes, ara trobes un i ara l’altre, he marxat casi a la 1 i abans d’arribar a casa, encara he trobat al Juan que em donava els diners per inscriure’l a la Catllaràs, la pedalada popular que farem demà al matí a Sant Julià de Cerdanyola!

En resum, són les 1.30 i em poso al llit i el despertador sonarà a les 6.30... i a pedalar s’ha dit! Com m’agrada matinar per fer el què realment m’agrada! Definitivament és millor dormir 5 hores i gaudir de la natura i d’aquests dies tan fabulosos que està fent, que no dormir 9 hores i estar tot el dia tancat a una oficina! Que malament que ens muntem la vida! Això ha de canviar!

El piset del Ruben i la Judith

Quina il·lusió m’ha fet anar a sopar a casa del Ruben i la Judith! Ja fa algunes setmanes que estan vivint junts a Berga, a un pis de lloguer, però fins avui no ens hem aconseguit ajuntar tota la colla (o casi tots) per fer el sopar d’inauguració del pis. Ha faltat l’Edu que tenia festa major a Rubí, la Claudia que estava a Barcelona i la Raquel que està de vacances a la platja. La resta hi érem tots i em venia especialment de gust perquè feia moltes setmanes que no ens veiem tots i no ens ajuntavem per fer un sopar.

El pis és molt acollidor, molt gran i amb unes vistes boníssimes. Està al costat del camp de futbol (podrà veure els partits gratis el tio!), no té cap altre edifici al davant i al ser un 5è pis les vistes són espectaculars! Què be que hi viureu aquí! Enhorabona parella!

A més, el sopar ha estat exquisit, la Judit (amb el suport anímic del Ruben) s’ha currat un sopar espectacular, molt elaborat i culminat pel postre: un pastís de llimona deliciós! Ruben, ja la pots cuidar a aquesta noia, que tens un tresor a casa!

Després del tiberi, hem fet una bona sobretaula, les noies a taula i els que porten els pantalons (eh Ruben?), al balcó petant la xerrada, rient i veient les fotos del Juan de quan va anar a Punta Cana. Quin clàssic veure les fotos quan fem algun sopar! També n’hem vist de nostres de fa uns anys, entre altres, les del dia que vem fer el calendari quan la Laia va marxar a Viena, vaia tela! Com hem canviat... mare meva!

Passada la 1.30h hem desfilat cap a casona, que demà tots matinem excepte el Marc que està de vacances indefinides (què bé que viuen aquests mestres!). El Colomer se’n va a escalar amb el Reliquia i el Beni, el Juan té “depilation” abans d’anar a la piscina (quina bona vida també! i no ho dic per la depilació... jeje) i jo tinc pedalada pel Catllaràs (no em puc queixar tampoc!).

Me’n vaig a dormir feliç, perquè realment ha estat molt i molt be la vetllada, espero que no passi tant temps fins a la pròxima! Una abraçada per tots!

L’aventura de les bicis

Doncs sí, per fi he recuperat la meva Kona!! Avui tornant cap a la Pobla, mentre pujava per l’autopista amb el meu pare, m’ha vingut al cap la bici que vàrem facturar des de Santiago, a través d’una empresa de missatgeria (Medur). En teoria havia d’arribar a casa el dimecres o el dijous com a molt tard, però encara no ha arribat!

Dimecres al matí em van trucar des de Medur, dient-me que ja havien arribat les bicis a Cabrianes (al Bages) i que quan trobessin un transport directe, ens les enviarien a casa, però que si ens anava be, les podíem passar a buscar, per estalviar-se ells de fer el transport. Quina jeta! Jo ho tenia complicat d’anar-hi entre setmana i, com que em van garantir que avui, com a molt tard, les tindríem doncs ja em vaig oblidar del tema.

Evidentment, quan li he preguntat al meu pare si havien arribat a casa, m’ha dit que no! I jo la necessito pel cap de setmana! La sorpresa ha sigut gran quan he trucat i la noia de recepció m’ha dit que fins dilluns com a mínim no podran enviar-les i m’hauré de buscar la vida si la vull tenir avui.

Sort que avui pujava en cotxe i m’he pogut desviar de la C-16, al pas per Cabrianes, i hem entrat a polígon on hi ha la nau industrial de Medur. Quan he vist el magatzem, hauríeu d’haver vist la meva cara... Era un magatzem pràcticament buit, només amb les 3 bicis a un racó. I com que no portava portabicis, només hem pogut agafar la meva i carregar-la a la part posterior del cotxe. El més fort és que la noia no m’ha demanat que m’identifiqués, ni tampoc que li presentés la còpia de la factura, i a sobre, no s’ha apuntat enlloc que estava recollint la meva bici. Impresentable!

Bé, el cas és que si el Juan i el Ricard volen la seva bici, l’hauran d’anar a buscar ells mateixos, perquè veient la serietat d’aquesta gent, no crec que els hi arribi gaire aviat. I si realment la volen, hi haurien d’anar com més aviat millor!

Ja m’extranyava que per només 40€ ens enviessin la bici de Santiago a la Pobla!

El retorn als entrenaments

Ja tocava! Després de varis dies pedalant, pedalant i pedalant. Avui he recuperat l'entrenament a Can Caralleu, amb la classe de CFE. El noi que substitueix l'Eva ens ha fotut força canya i he quedat ben petat! Suposo que també ajuda que feia temps que no corria i avui hem fet un entrenament de bastanta intensitat, alternant pujades, escales, cursa amb increment de ritme i sèries de 50m. Almenys, no tinc les agulletes amb les que he començat la sessió i que em duren des d'ahir. És curiós com reacciona el cos, si no hagués fet res avui, segur que hauria tingut agulletes 3 dies més, però al tornar-li a donar canya, m'han marxat tots els mals! com mola!

De relax a l'Escala

No hi ha millor lloc per relaxar-me i descansar del viatge en bici pel nord d'Espanya, com ho és l'Escala! És com la meva segona casa.

Avui m'he passat el matí a la platja amb la família i, aprofitant que els meus pares havien acompanyat els meus avis que hi passaran les pròximes 3 setmanes, hem celebrat el sant del meu avi amb un bon dinar al Roser i una millor migdiada!

Però no tot ha sigut fer el gos, què seria un dia sense fer una mica d'esport? Al matí, he sortit a córrer un rato, que feia més de 10 dies que només feia que pedalar i el cos em demanava una mica més d'intensitat! Ha sigut força durillo agafar el ritme una altra vegada. Ara que portava un bon ritme d'entrenament, em dona la sensació que el camino m'ha fet perdre l'explosivitat que tenia. La musculatura s'ha adaptat al ritme diesel de fer 7 o 8 hores de pedaleig al dia i ara costa fotre-li una mica de canya! Haurem de tornar a entrenar de valent! Ja tinc motivació! jeje....