dimecres, 4 de març del 2009

PN Torres del Paine

Despres d'uns dies d'inactivitat al blog (que no vol dir d'inactivitat nostra) tornem a donar senyals de vida!!! Resulta que hem passat 5 dies de ruta per un dels parcs naturals més bonics de tot sud amèrica (o això diu la gent d'aqui i ho demostren les 200.000 persones que el visiten anualment). Hem estat completament aillants, ni cobertura ni internet ni res de res.

Però no us penseu que aixo es com el Cadí Moixeró o Aiguestortes! Aqui has de fer 150km des de la població més propera (Puerto Natales) i és una carretera que arriba al parc i per sortir-ne has de fer marxa enrera! Vaja que no està a tocar d'enlloc! I aquell concepte de "me'n vaig a la muntanya a passar el cap de setmana de refugi lliure o d'acampada sense pagar" aqui no existeix! Vaja, que un dia casi et fa falta per arribar-hi i tan bon punt arribes a l'entrada... vinga pagar: Uns 20€ l'entrada al parc, 4€ un transfer (mini-bus) per moure't per les pistes del parc, 27€ un barco per creuar un llac, 10€ plantar la tenda, i per no dir si et descuides portar totes les provisions i has de comprar algo a les botigues dels refugis (unes galetes valien 9 vegades més que al poble!). Encara sort que teniem les recomanacions del nostre amic de Santiago de Xile i ens vem estalviar pagar els campaments i dormir en llocs "teòricament" tancats on no es podia acampar (o això deien) i que era gratis fer-ho! ueeee... De 4 nits només en vem pagar una i perque no hi havia alternativa!

També gràcies a ell hem pogut visitar zones que la majoria de la gent no acostuma a visitar i que tenien un encant indescriptible! Vem arribar a una vall anomenada "la Vall del Silenci" i diuen que en els dies que no bufa vent, es pot sentir les converses de la gent que hi ha escalant. Nosaltres no vem tenir aquesta sort ja que bufava un vent de mil dimonis i també ens va pedregar (la típica neu rodona i petiteta) però va ser poca estona (lo de la pedra, eh? el vent no va parar). La vall era increible, resseguia una llengua de glacera i es veia tota la morrena i l'erosió a les muntanyes que l'envoltaven. Al final de la vall s'arribava a un circ muntanyós envoltat de parets d'escalada (entre ells, les famoses Torres del Paine, per la part posterior, que els circuits turístics no visiten).

Altres llocs que ens han deixat fascinats (a part de la vista des del mirador de Las Torres amb la típica imatge de les 3 torres) han sigut la Vall del Francès des d'on se sentia el soroll dels desprendiments de gel de la glacera durant la nit que vem fer al campament que hi havia als seus peus. També ens ha impactat la imatge de la llengua de glacera del Grey, una de les extensions de gel que formen el Campo de Hielo Patagonico Sur. Tot plegat fa que ens sentim molt petits davant d'aquesta inmensitat de la naturalesa. Brutal!

També estem trobant gent encantadora! Hem conegut persones que viatgen per molts mesos (els nostres 2 queden curts al seu costat), i també un parell de catalans (un noi que tornava d'escalar la Torre Nord i que resulta que és de Manresa!! i un paio que està fent un trekking organitzat de 15 dies per aqui i que anava a tota llet caminant!), hem passat 2 dies amb un habitant del món (un austríac que es passa 7 mesos a l'any viatjant i 5 mesos de vacances per recuperar-se del cansament que suposa viatjar, amb tota la seva vida guardada en unes caixes de cartró, ni cotxe, ni casa, ni dona, tot un personatge!), i hem conversat amb els Guardaparques els quals ens han permès arribar més lluny del què deixaven els cartells (sota la seva responsabilitat).

Avui per fi, després de 5 dies de menjar sobres de pasta i sopetes i galetetes (mentre en van quedar) i fruits secs, i ens hem regalat un autèntic Lomo a lo pobre, que de pobre no en té res: un tall inmens de llom de vedella, amb una muntanya de patates fregides, ous ferrats i ceba fregida. De fet, això jo perquè la Itzel s'ha demanat una Amanida a lo pobre, vaja que la cambrera s'ha fet un fart de riure!

Com a punt curiós, cal dir que el dia de "relax" que haviem de fer a Puerto Natales abans d'iniciar la ruta, es va convertir en un estrés màxim: una hora i mitja al supermercat comprant provisions intentant encertar les proporcions de cada cosa. Però vem sortir carregats amb 7 o 8 bosses de menjar per posar dins les motxilles (o maletes) que ja estàven a rebentar! Mireu la foto adjunta quan la pengem.

Les fotos vindran aviat, tingueu paciència! I ens encanta que seguiu deixant comentaris que ens alegra molt saber de tots vosaltres!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

que dius tabanu, com va espero que bé i sobretot amb aquests paratges dels que ten voltes, a de ser impresionant tot aixó. Aviam quan pengem les fotos que espero que siguin moltes. Apa nen que us u passeu molt bé i Salut per tots dos.

Gastón ha dit...

Bones Uri, Que guai tot això que esteu veient. Ja m'explicaràs això de "les paraules que us fan gracia", je! Si aneu cap a calafate sense tenda, us recomeno l'alberg "America del Sur Hostel" Qualitat-preu. Que vagi molt bé Catalufos! Recordeu que jo arribo el 27 a BA i segurament el primer fide d'Abril estaré per Neuquén.