dimarts, 14 d’abril de 2009

Atacama

El desert. Un indret senzillament màgic. Hem estat 5 dies instal·lats a la petita localitat de San Pedro de Atacama, en ple desert d'Atacama, la qual cosa no vol dir que estéssim sols. És un dels llocs més turístics de Xile, hi ha un carrer principal on només hi ha agències que organitzen "tours" guiats per visitar els llocs més interessants. Inicialment teniem pensat fer-ho tot per lliure però no hi ha serveis regulars de transport per visitar-ho i la opció de llogar cotxe la vem descartar quan ens van dir que costava més de 100€ el dia i no hi ha plànols suficientment clars ni senyals indicatives pel camí! Vaja que ens vem decantar per fer algunes excursions organitzades i els llocs mes propers els vem visitar amb bicis que vem llogar.

El primer dia el vem fer de relax, o millor dit, de gestions. Tota la tarda voltant per la Calle Caracoles, que té una agència al costat de l'altra. Un poble d'uns 4000 habitats amb unes 30 agències com a mínim! Impressionant. Doncs després d'una tarda comparant preus i possiblitats, ens vem decantar per fer 3 excursions organitzades i dues altres llogant bicis.

El segon dia va ser increible. Vem agafar les bicis per recórrer la Quebrada del Diablo, passant primer per la Pucará de Quito, un antic assentament inca en runes però bastant ben conservat. Des d'aqui cap a la Quebrada on vem al·lucinar. Primer perquè vem haver de creuar el riu amb la bici a "coll" del cabal que portava i després per l'indret on vem arribar que era impressionant... un congost molt i molt estret, tant que només hi passava una bici d'ample i que tenia uns 2 o 3 quilòmetres de profunditat. A l'interior entraven els raigs de sol, però hi havia curves generades pel pas de l'aigua (ara esta totalment sec) i unes formacions cavernoses erosionades lentament amb els anys. Sortint de la Quebrada, vem seguir pujant i pujant amb la bici fins arribar a un antic túnel (en desús) de la carretera vella que portava a la ciutat important de la regió, be això de carretera és un dir perquè estava plena de forats i mig ensorrada. Des d'allà vem recórrer una cornisa des d'on es podia veure tot el congost per on haviem passat i també el poble a l'horitzó i el salar més lluny. I finalment vem arribar a la gran duna (una inmensa muntanya de sorra finíssima) fins arribar al Valle de la Muerte, que portava de nou al poble. Impressionant l'excursioneta de 6hores i amb trams ben tècnics, però sort que les bicis eren una canya!! I per si amb el matí no n'havia prou, a la tarda una mica més de tute. Haviem contractat amb una agència una visita al Salar d'Atacama, amb una primera parada a la Laguna Cegar, on ens vem banyar en unes llacunes al mig del salar amb tanta concentració de sals, que era impossible enfonsar-se i flotavem sense fer cap esforç! D'aqui ens van portar a los ojos del Salar, uns forats de 40 i 60m respectivament comunicats entre ells i plantats al mig del Salar. Molt guapo també. Allà vem trobar moltes banderetes clavades al terra i eren d'una cursa de resistència que estàven organitzant a la zona: una Ultramarató pel desert d'Atacama de 250km (que formava part d'una competició anomenada 4 Deserts). Brutaaaal. Hi havia varis espanyols i fins i tot uns nois de Lleida que ens van animar a rebre'ls a San Pedro el dia que finalitzava la prova.

El tercer dia vem anar a fer l'excursió estrella, la visita al Salar del Tara, amb un tour que va durar tot el dia. Era el més car de tots però el més espectacular, de fet ben poca gent el fa però ens el van recomanar tant que no ens hi vem poder resistir. Erem 2 cotxes de 4 persones cada un, i els conductors estaven ben pillats, però eren molt bons els paios! Ens van explicar mil histories i vem veure salars, llacunes, flamencs, formacions rocoses espectaculars, desert, més desert, fins als vigilants de la Pacana i un camp de bombes (formacions d'origen volcànic), i vem fer un bon ral·li pel desert! Ja veureu les fotos (quan les pengem) que no es pot explicar en paraules lo bonic que era! I vem arribar al punt més alt on hem estat mai: a 4.835m d'alçada, en ple altiplà!

El quart dia vem anar als Géisers del Tatio, com a excursió més típica, però que va ser la que menys ens va agradar. La Itzel va tenir una "mica bastant" de mal d'altura (estàvem a 4300m d'alçada) i no vem disfrutar gaire la sortida potser perquè també va ser massa breu. Això sí, vem matinar molt (a les 4 del matí ens recollien per l'hostal) i també ens vem banyar en unes aigües termals a més de 4000m! La tarda la vem dedicar a descansar (per fi una tarda de relax!) i a recuperar-nos de l'alçada.

El cinquè dia vem rebre els corredors de la ultramarató a la plaça del poble i a la tarda vem anar a visitar el Valle de la Luna, que tant ens n'havia parlat tothom, però també ens va decepcionar una mica, però quan ens va enganxar la nit, va començar a guanyar exponencialment encant i vem assaborir l'indret en el seu estat pur. Com que anàvem amb la bici, tots els tours organitzats havien marxat i vem quedar sols, envoltats de roques blanques (amb alta concentració de sals) que semblava que estàvem realment a la lluna. L'únic que ens feia adonar que no, era la propia lluna que ens il·luminava el camí sense necessitat de frontal. Va ser magnífic.

Finalment, el sisè dia vem poder sortir del poble amb un dels dos busos que surten en tota la setmana i després de fer les mil i una per trobar efectiu perquè només hi ha 2 caixers: un només acceptava American Exprés i l'altre no tenia "cash". Vaja que teniem dues sol·lucions: gastar els pocs diners que teniem per comprar un bitllet fins a la capital (2 hores de camí) i treure efectiu a allà (i tornar amb pasta) o be la solució per la que vem optar: pagar-li més nits amb targeta a la dona de l'hostal i ens ho va abonar amb efectiu! ueeeee. Sort vem tenir!

Vaja, que la nostra estada al desert d'Atacama va ser espectacular! un dels llocs més diferents on hem estat i amb una gran varietat de paissatges i molt molt guapo! Molt recomanable!!

Pròxim destí Argentina. una abraçada.

Cap comentari: