dijous, 23 d’abril de 2009

Curicó

Dit i fet. Aprofitem l'última setmana que tenim al continent sudamericà de nou a Xile. Ens instal·lem a la ciutat de Curicó, on ens acullen de meravella i ens hi sentim com a casa. De fet, el més típic de la zona és la vinya i les bodegues de vi, però ens ho passem una mica per alt i anem directes al parc natural Radal Siete Tazas, al qual s'hi arriba des de la localitat de Molina. El primer intent resulta defectuós: arribem a Molina a mig matí de diumenge i resulta que és l'únic dia que no circula bus entre Molina i Radal. Resultat: tornem a Curicó a passar un altre dia de relax!

L'endemà ho aconseguim!!! I agafem el bus que va a Radal, però quan hi pugem (és una autèntica cafetera de bus) ens diuen que Radal no és on comença el parc sinó que és a Parque Inglés (12km més amunt) però que no hi ha servei de busos en aquestes dates, que només n'hi ha a l'estiu (gener i febrer). Vaja que arribem a Radal (un poblet de 4 cases, literalment) i hem de buscar on instal·lar-nos per passar la nit. Volem plantar la tenda però una senyora ens ofereix una cabana per un preu que sobrepassa els nostres pressupostos i mentre comentem què preferim (si acampar o buscar alguna altra cosa) la dona ens va donant preus a la baixa... i clar... amb l'últim ens veiem obligats a agafar la cabana: 2 habitacions, lavabo, cuina i menjador, tot de fusta i per menys de 10€ entre els dos!! I a sobre ens regala uns panets recent fornejats!!! ueee.

Al matí ja emprenem el viatge cap a Parque Inglés, amb la intenció de fer els 12km de pista caminant però a al primera o segona curva ja ens para un cotxe i ens carrega i ens deixa a Siete Tazas (3km abans de Parque Inglés) on hi ha un circuit d'una hora i mitja per visitar uns salts consecuitius d'aigua erosionats pel riu, formant unes piscines naturals i encadenades les unes amb les altres i a diferents nivells, d'aquí el nom de la zona. Preciós tot plegat! I el millor de tot és que l'entrada al parc ens la paguen els homes que ens han portat en cotxe i també ens val per passar la nit al càmping del parc!!! de lujuuuuuuu! També visitem el Salto de la Leona, una cascada d'uns 20m d'alçada.

A la tarda arribem al Parque Inglés o ens instal·lem al campament i fem una caminadeta fins al riu on hi ha unes piscines naturals amb l'aigua totalment cristal·lina (el riu es diu Rio Claro, no podia ser d'altra manera) i que dona gust de banyar-s'hi, però és casi fosc i comença a fer fresqueta. Demà tornarem.

A la nit al càmping estem absolutament sols, som els únics que estem al parc i no hi ha una llum enlloc, ni a la caseta on hi ha les dutxes i lavabos, ni senyals de contaminació llumínica, ja que estem a quilòmetres de la civilització! vaja, que estem al mig del bosc amb els sorolls dels animals enmig de la foscor i el cel a rebessar d'estrelles!!! Una maravella! la millor despedida de Xile!

Al matí següent fem una ruta magnífica! Per uns boscos preciosos amb mil tonalitats, provocades per l'inici de la tardor i el terra ple de fulles torrades, formant una estora natural. Ens recorda molt els nostres boscos, potser per això, ho gaudim més intensament. Arribem a un mirador, enfilat a una muntanya amb vistes de tota la vall, que s'exté fins a la cordillera dels Andes i es perd en les altures. Acabant la ruta, ens arribem de nou al Rio Claro i avui toca banyada obligada al riu! Fa calor i un dia ideal per al bany!!

Després de 2 dies de ruta pel parc, tornem a Curicó on ens acomiadem de la gent que ens ha acollit i ens n'anem a Santiago de Xile amb un dels millors busos que hem agafat!! Espectacular el servei i la comoditat i veiem una peli que fa temps que la Itzel em recomanava: Slumdog Milionaire.

Últimes hores a Xile i últimes hores a Santiago, demà surt l'avió cap a Barcelona, el retorn a casa. I cel·lebrem el dia de Sant Jordi amb la rosa i el llibre, com ha de ser!

Cap comentari: