diumenge, 19 d’abril de 2009

Jujuy i Salta

Després d'Atacama hem creuat la frontera cap a Argentina. L'objectiu: recórrer el nord-oest del país visitant les regions de Salta, Jujuy, Mendoza i Córdoba abans de creuar els andes de nou pel pas de los Libertadores fins a Santiago de Chile.

Hem entrat per l'altiplà passant algun altre pas de 4.000 i amb bona part del camí entre desert, salars i llames. Tot un dia d'autobús que va acabant mentre baixem per la Quebrada de Purmamarca a tota llet i ben acollonits pels adelantaments en corbes sense visibilitat a cotxes i camions i veient que no hi ha cap tipus de barana ni voral a la carretera. Com a resultat, mitja hora després de baixar del bus encara m'estic recuperant del mareig mentre l'Oriol busca hostal.

Arribem a Purmamarca, on s'hi troba el cerro de los siete colores, tal qual, set colors en franges en una muntanya, molt bonic. Ens endinsem per la Vall de Humahuaca fins a Iruya, un poblet ben petit que es troba a 3-4 h de viatge des del poble més proper per un paisatge realment fascinant que es pot recorrer en un mini bus ronyós que ni de conya sembla que pugui fer aquests colls i travessar aquests rius. Vaja, que només arribar allà val molt la pena.

Just en el poblet mentre dinem, en sentir les notícies ens adonem que hi ha un brot de dengue important al nord del país, i que precisament en les zones on s'han donat més casos és en les regions de Salta i Jujuy, vaja, justament on estem i en el nostre proper destí. Per això vam decidir d'anar fent via cap al sud.

El següent destí ràpid és Salta capital, una ciutat molt arbrada amb un museu d'arqueologia d'alta muntanya brutal que explica la història dels inques fent èmfasi en els sacrificis com a senyal d'ofrena als Déus que feien en alçada i mostra fins i tot nens momificats que es van trobar sota el gel al cim del Llullaillaco, a 6.730m.

Cap comentari: