diumenge, 19 d’abril de 2009

La Rioja i Mendoza

Després de la primera escapada del dengue, hem fet parada a la regió de la Rioja per poder anar a veure un parc natural de paisatge àrid (i amb una mica de sort sense mosquits!), el Talampaya. Ben el contrari del que pensavem, però, la regió de la Rioja (fora del parc) és ben humida i de mosquits n'hi ha prous, o sigui que fem bon ús del que s'ha convertit en el nostre company de viatge inseparable, el Relec. La gent d'allà diu que no tenen dengue, però havent vist la premsa prèviament no ens tranquilitza gens ni mica el que deien. També a Salta, a la informació turística municipal ens recomanen anar a la regió selvàtica propera on tampoc hi ha dengue. Ya!

Un cop visitades en bici les principals atraccions del parc, ens quedem una mica estancats en poblets ben xics per manca de busos (es veu que era cap de setmana) i aguantant la xafogor insoportable semblant a la de barcelona en ple mes d'agost. Però vaia, que marxem tant aviat com podem cap a Mendoza.

Mendoza és una ciutat construida ben a prop dels Andes però enmig del desert. Dit això sembla increible però és una de les ciutats més habitables que hem vist mai. En la seva planificació inicial van establir una xarxa de reg amb sequiès a cel obert per tota la ciutat i actualment, a part d'haver-hi un parc quasi tant gran com la ciutat mateixa, hi ha grans places i absolutament tots els carrers arbrats fent ombra a tot arreu. Des d'aquí podem explorar un bon troç dels andes seguint les vinyes d'una de les regions més vinícoles, amb moltes bodegues (que no visitem tot i ser un dels principals atractius de la regió i la ciutat) i els millors vins d'argentina. Des d'aquí ens endinsem camí cap a Xile per una vall magnífic fins al pont de l'inca, l'únic pas natural que creua el riu Mendoza.

Un cop a Xile de nou, ens queda una setmaneta que el dengue ens ha regalat per recórrer algun dels parcs naturals que ens haviem deixat quan vam fer xile de sud a nord precisament per poder tenir temps per veure el nord-oest d'argentina amb calma. Ens dirigim a Curicó, des d'on podrem anar a les reserves de Altos del Lircay i Radal Siete Tazas.

Cap comentari: