Del coll de la Bena a Rebost

I ja podem sumar un altre dia de cap de setmana que matino més que quan treballo! Avui sona a les 5.15h, però ja estava despert perquè m’havia arribat un missatge al mòbil feia 5 minuts.... “i qui coi envia un missatge a aquestes hores?” em pregunto sorprès... doncs l’Alicia que havia sortit de festa per Barcelona i ara se’n va a dormir... clar que la seva sorpresa és més gran quan sap que em llevo tan aviat! I és que en aquests dies que ens ha tocat viure, sortir de nit i anar a dormir a les 6 del matí és la cosa més normal, a ningú li estranya, en canvi, llevar-se a aquesta hora per anar a caminar és de bojos! no? Doncs a fer el boig! A gaudir de la vida! I, si cal, a anar a contra corrent!

Avui farem a peu un tram del circuit dels Cavalls del Vent, un itinerari al voltant del parc natural del Cadí Moixeró. El circuit sencer el vaig fer fa un parell d’anys i avui aprofitaré a fer un tram amb el meu pare i la seva colla, que van començar la ruta la setmana passada. Dissabte van fer de Rebost als Cortals de l’Ingla i el diumenge van fer des d’aquest refugi fins al de Gresolet, on els vaig anar a recollir. Per tant, avui s’ha de tancar el circuit però com que la carretera asfaltada no arriba fins a Gresolet, ens hem quedat al coll de la Bena on hem començat el recorregut.

A les 6 ja ens esperen a la plaça, ben puntuals com sempre, el Quim i el Ramón, i al cap d’un moment ja arriben el Pep i l’Arnau. Tots 6 marxem cap a Guardiola on ens espera el taxi, que ens portarà al punt d’inici, i la Mª Angels i el Xavier.

Tots 8 comencem el recorregut una mica després de les 7 del matí, acompanyats d’una fresqueta molt agradable i envoltats de vegetació i humitat. És en aquests moments que un es comença a adonar que ha valgut la pena matinar tant i estar envoltat de tanta pau i tranquilitat. Això si, les bromes no falten i durant la baixada fins a la font Nostra ens fem un fart de riure. Que no falti el bon humor! En aquest punt, fem la primera aturada tècnica: l’esmorzar! Quina gana que tenia ja!

Després comencem la pujada pels empedrats, seguint el recorregut del riu, creuant-lo varies vegades i gaudint d’aquest indret tan espectacular.

Al refugi Sant Jordi toca parar a fer una clara que entra fantàstica amb la caloreta que comença a fer. Tot just són les 11 del matí i el sol ja apreta de valent.

Decidim no entretenir-nos gaire per no haver de patir tanta calor i comencem la baixada fins a la casa d’Escriu on, novament toca tornar a pujar en direcció al coll d’Escriu. A dalt del coll trobem una colla de ciclistes que estan fent el camí dels bons homes. Han començat a Gréixer i avui finalitzen l’etapa a Puigcerdà. Parlant amb ells m’han agafat unes ganes boges de fer-ho també (i ja tinc la guia amb el road book i els mapes, que m’ho vaig comprar fa un parell de mesos), a veure si trobo dies!

La baixada fins a Gréixer és enmig d’una fageda preciosa, la única pega és que no hi ha cap camí per on baixar i s’ha de fer tot el descens per pista i es fa molt pesada.

Encara no és hora de dinar i ja som a Gréixer (anem molt aviat avui!) i per això decidim acabar d’arribar a Rebost per jalar. És la una del migdia i comença a fer una calor bastant interessant... i la pujada a Rebost no és d’aquelles que es fan a la lleugera: estem hora i mitja pujant i suant. Però finalment li tenim el peu al coll. I la gana feta!

Acompanyem el dinar que cadascú portem amb una gerra de clara i una bona amanida que ens prepara l’Anna. Quina amanida tan ben parida, no li falta de res: enciam, tomàquet, ceba, ou dur, olives, formatge de cabra, blat de moro,... Tremendo! No en queda ni el pinyol de les olives!

Després de la manduca, marxem cap al final de la pista de terra per esperar que arribi el taxista, amb qui hem quedat a les 5 perquè ens torni a portar a Guardiola.

Un altre dia a la muntanya esplèndid! M’ho he passat genial!