Núria Queralt 2008

Avui és el gran dia! A les 9.30 està tot a punt. Davant de casa l'Arturo i el Juan ja fa una mica que ens esperen per pujar fins a Queralbs amb el nostre cotxe, els meus pares van amb el seu cotxe, la meva cosina va amb els seus pares i el tiet Joan, i l'Ignasi i la Carme van directe des de Manresa. Abans de les 11h arribem a Queralbs on agafarem el cremallera per pujar a Núria i començar a muntar tot el "xiringuito" per fer les inscripcions dels participants.

Aquest any, el nombre d'inscrits ha augmentat considerablement, passant dels 405 de l'any passat, als 625 d'aquest any. Impressionant! Esperem que no es descontroli la gent per fer les inscripcions i quedem col·lapsats. Com a previsió, decidim dividir la gent en 2 files, en funció del cognom i així ens repartim la feina i reduïm el temps d'espera. En una fila, l'Ignasi i el meu pare, en l'altra, jo i la Núria (com sempre). Tot va perfecte, millor que mai, som uns cracks! També ha ajudat el fet que aquest any els participants no han d'omplir el formulari i únicament se'ls fa entrega del dorsal, i també que no es poden fer inscripcions a última hora. Qui no està a la llista, no té dorsal.

Aquest any també tenim una novetat important: la Carme, la Dolors i la Neus, s'encarreguen d'entregar les samarretes d'obsequi als participants. Fan una feina excel·lent: tenen una samarreta de cada talla oberta i la deixen provar a qui dubta de la talla que li anirà millor. Quina professionalitat! Aquí es nota l'experiència a la botiga i el tracte amb el client! jeje... L'Ignasi se n'adona que realment l'any passat erem molt més sapastres entregant les samarretes, vaja, que cuidavem menys els detalls. ;)

El Juan, el Ricard i l'Arturo són ens nostres 3 representants, la volen fer tota i n'estic segur que ho aconseguiran! Són uns campeones! Durant l'hora de dinar m'estan intentant convèncer perquè la faci amb ells però no puc perquè tinc la noia estoniana allotjada a casa i no és plan que marxi tota la nit a caminar i l'endemà me'l passi tot dormint i tirat al sofà fet pols! Però de ganes de fer-la no me'n falten... i m'aconsegueixen convèncer per fer una part de la cursa! Quines gens que en tinc!!!

A les16.30h es dona la sortida puntual. Quanta gent!!! És increïble l'ambient d'eufòria que hi ha! Un sentiment llunyà, un record emotiu, em porta 3 anys enrere, en la meva primera travessa i se'm posa la pell de gallina i se'm fa un nus a la gola revivint aquells moments. Són uns instants de record, que em fan emocionar per uns instants... em venen al cap moltes imatges d'aquella edició, molts moments de patiment, molta felicitat,.... però el tret de sortida em fa obrir els ulls i retornar a la realitat: comença la travessa... ara toca patir i gaudir! Pel què fa a mi, només gaudir. Espero que el Lillet Team (Arturo, Ricard i Joan) pateixi poc també!

La sortida és increïble, l'ambient és indescriptible, la felicitat és màxima! Sortim rient, parlant, dient tonteries, com sempre, però sobretot, ens sentim lliures, feliços per poder fer, un dia més, el que més agrada! Serà molt dur haver-me de quedar al control de la collada de Tosses i veure com marxen en la llunyania, seguint la travessa, però de moment disfrutaré el moment, sense pensar més enllà! Els 22km que ens esperen fins a la collada, passen molt be, inclús la terrorífica pujada al pas dels lladres. El control del codonyat de Fontalba ens dóna forces per afrontar la pujada més dura del recorregut, que a ritme lent, no es resisteix gaire! Els veig a tots 3 molt animats i molt motivats, de tant en tant, se sent un "estoy hasta la ...", però l'Arturo no parla en serio! jeje...

Al cap de 3 hores i mitja, arribem a la collada de Tosses, on hi ha el meu pare, el Josep, la Núria i la Mairi... i també ens esperen uns entrepanets fantàstics per agafar més forces! Fins el moment, tot perfecte, llàstima que jo em quedo aquí. Quina merda! Els hi faig una gran abraçada a cada un i els animo a seguir igual, com uns autèntics campions! Aupa!

Nosaltres marxem cap a la Pobla on hem quedat amb el Ferran per fer una cervesa després de sopar. Aprofita per compartir algunes històries amb la Mairi i també per fer-me 5 cèntims de la ruta dels estanys amagats. No anem a dormir gaire tard que demà toca matinar un altre cop, perquè fem una excursió amb els meus pares i els seus amics fins al bullidor de la llet i els empedrats. Em poso al llit i, abans d'agafar el son, m'arriba un sms de la Sandra: "Tot just acaba de passar l'equipo Lillet per Gréixer. Es troben bé i segueixen endavant animats. Bona nit". Quina gran notícia. M'adormo una mica més feliç!