Xocolata amb xurros?

Des de la Cuita el Sol, i ja fa un mes i mig d'això, que teníem una aposta pendent amb el Llorenç i la Sara. En realitat eren ells qui tenien l’aposta i jo era l’afectat. Resulta que aquest parell havien apostat sobre qui quedaria per davant, si el pare de la Sara o jo. I el pare de la Sara està molt fort, que quedi clar! De fet, quan el Llorenç em va dir que havien fet aquesta aposta, el primer que li vaig preguntar és quins temps feia el pare de la Sara: fa dos anys havia fet 1h20 i jo 1h44, amb això està tot dit, els números no enganyen i en 2 anys és impossible progressar tant.

Li vaig dir que era impossible! Tot al contrari del què esperava, vaig tenir un molt bon dia i vaig guanyar l’aposta per pocs minuts.... jeje. El Llorenç, que havia tingut molta fe amb mi (fins i tot, més que jo mateix) va guanyar i la Sara ens hauria de convidar a berenar al carrer Patrixol, amb xocolata i xurros! ueeee.... El millor de tot és que si el pare de la Sara hagués quedat per davant meu, hauria sigut el Llorenç qui hauria convidat, però jo hauria berenat igualment!

Així, avui a les 19h hem quedat al centre tots 3 i també ha vingut la Itzel. Ha sigut molt guai i, amb l’excusa del berenar, ha sigut una tarda ben diferent! Fantàstica! Però finalment no hi ha hagut ni xurros ni xocolata perquè amb la calor que fa aquests dies, no ve gaire de gust una tassa de xocolata calenta. L’haurem de deixar per millor ocasió. Avui toca granitzat o orxata o granitzat amb orxata o orxata amb xocolata (quines combinacions!)

Ens hem explicat els respectius plans d’estiu, viatges, projectes, il·lusions,... i també hem recordat la primera sortida amb esquís de muntanya que, ara que hi penso, mereixeria una bona crònica (no descarto fer-la alguna estona lliure que encara la tinc ben fresca i gravada a la retina, eh Llorenç! jejeje). També ha sortit el tema del blog: el Llorenç i la Sara li explicaven a la Itzel que tenia un blog i que penjava de tot però així com la Sara deixava el blog be, el Llorenç m’ha fotut una mica de canya (de bon rotllo, eh!): que si he llegit la crònica del camino però era tan llarga que no l’he acabat (indignant), que si no hi ha fotos (com que no? ja sembles el Juan baixant de la Cruz de Ferro que no va veure la ginesta florida de lo ràpid que anava, i estava tot el voltant de la carretera de color groc), que si el llibre de visites (que encara està per estrenar: zero firmes), que si l’Uri envia un mail a tothom cada vegada que penja una nova crònica (novament indignació! només els envio quan la crònica realment interessa a tothom!)... Almenys la Sara diu que troba les històries molt divertides i que li fan molta gràcia! Algú que m’anima, tu! jeje, però bromes a part, ens ho hem passat molt be. I al final, ens hem oblidat de fer la foto al bar dels xurros per penjar a la crònica (quin error!). S’haurà de repetir el berenar, i aquest cop convidaré jo! (aquí ho deixo escrit: Llorenç, si no llegeixes tot el text, et perds un berenar! ;P)

Quan hem acabat de berenar (oi que sona be això? em recorda quan era petit que sortia de col·legi i me n’anava a casa a berenar pa amb tomàquet i embutit, era tota una tradició), la Itzel ha marxat que tenia pressa i havia quedat per planificar el viatge de l’Agost, i nosaltres com que teníem temps, hem marxat cap a Maria Cristina, on el Llorenç havia d’agafar el bus per anar a Vilafranca. Retornant amb la Sara en bici per la diagonal, m’ha vingut a la ment la quantitat de vegades que havia fet aquest trajecte quan anava a la universitat. Quins grans records!

Arribant al carrer Aribau ens hem dispersat, ella ha marxat carrer amunt, que tenia un sopar i jo he seguit per travessera, que havia quedat per sopar a Gràcia amb el Marc i el Carles. Abans, he passat pel Just In, el bar de davant de la feina on hi havia l’Alicia (que està uns dies de vacances a Barcelona) sopant amb la Carol, la Teresa i l’Eli. Només m'hi he estat 10 minuts perquè tenia una mica de pressa i elles també estaven menjant i m’estaven fent una mica d’enveja (enveja sana, eh!). Ja sabeu que tinc una debilitat pel menjar.

A les 22h han arribat el Marc i el Carles que han baixat de festa a Barcelona (no hi ha com tenir tot l’estiu de vacances, eh Marc?) i hem aprofitat per veure’ns. Hem anat a sopar uns kebap i ens hem instal·lat a una plaça a petar la xerrada. Després de fer una volta per Gràcia, ells han marxat de festa i jo cap al llit, que ja és la 1h i demà tinc una bona feinada a Intersalus.

Mentre lligo la bici a la farola de davant de casa, miro al cel i veig la lluna brillar! Acostumat a veure-la enmig de la natura, avui tot i estar envoltada d’edificis té una màgia especial, sempre té aquell misticisme. Cada mes, quan és lluna plena, m’agrada observar-la i veient-la brillar em venen moltes imatges al cap: recordo les sortides nocturnes amb esquís de muntanya fins a la Tossa d’Alp, la travessa Núria-Queralt caminant per la foscor del bosc il·luminat per la claror de la lluna; aquell bany nocturn en unes aigües termals després d’un dia d’esquí,...

Un bon final per un dia complert!