dissabte, 7 de juny de 2008

V Cuita el Sol - La cursa

18h. Amb el repicar de les campanes es dona la sortida puntual de la cursa femenina i cursa de joves. Quina sortida més ràpida! Tothom queda bocabadat mirant com marxen muntanya amunt, igual que cabres! quin pendent més bèstia que té aquesta muntanya!

Al cap d’uns minuts, la organització avisa per megafonia a la resta de corredors per entrar a la plaça per alguna de les 3 entrades. A cada dorsal se li assigna una entrada. Davant la meva sorpresa, els dorsals inferiors al 100 han d’entrar pel carrer principal 8 (per on es farà la sortida) i jo tinc el 81! Estic envoltat de cracks, un munt de cares conegudes, però no d’haver-hi parlat sinó de veure’ls sempre als podis! Hi ha una cinta que ens separa de la resta de participants, encara no entenc què hi faig allà! Almenys hi ha el Marc, amb qui puc parlar i això m’ajuda a relaxar-me una mica! Ens desitgem sort i............COMENÇA LA CURSA!

Els nervis s’esvaeixen en 2 segons. Ara el batec del cor s’accelera pel fort ritme que té la sortida. Enmig de cops de pals i empentes dels corredors, intento mantenir-me dret, la gent s’enfila per on pot. Això és una bogeria! És casi pitjor que les aglomeracions de patum, és com si ens perseguís un toro! És una sortida molt dura físicament, més que qualsevol altra cursa i la única cosa que tinc clara és que he d’aguantar a aquest ritme durant 10 minuts, fins que tot es calmi, he d’aguantar sigui com sigui! Passat aquest temps, fruit del sobre esforç que tothom ha fet per aconseguir una posició, el ritme disminueix perquè tothom és conscient que encara queda tota la cursa per davant. Ara, cada avançament es pagarà molt car, ja que requereix un esforç extra que pocs estan disposats a fer!

Cada vegada agafo un ritme més bo, tinc molt bones sensacions! En arribar al prat Jespedill, hi ha l’únic avituallament líquid de la cursa i aprofito per veure 2 glops d’isostar. Hi ha una petita treva, que desisteixo de fer corrents per reservar forces per la última pujada, molt dura i amb pedra suelta. Miro el cronòmetre i no tinc una clara referència del ritme que porto perquè a l’inici de la cursa (amb els nervis) m’he oblidat d’encendre’l i no sé exactament el temps, però el què està clar és que falten uns 400m per fer cim. Em prenc el powergel per cremar els últims “cartutxos” i gas amunt!

M’indiquen que han retallat l’arribada al cim degut a la neu i la cursa finalitza a la cota 2800m. Motivat encara més per aquesta notícia, em veig amb forces i augmento el ritme, avanço 2 corredors i també veig a l’Anna i aprofito per donar-li ànims perquè està fent una cursa fantàstica! Arribo exhaust! El cronòmetre marca 1h05m, però no tinc clar quants minuts han passat entre la sortida i el moment d’encendre el crono (10 potser?). Sigui com sigui, és un temps fabulós! Hauré d’esperar a saber el temps a l’arribada, però estic molt content de com ha anat la cursa!

A dalt al cim, trobo a la Sara amb unes amigues que l’han pujat a animar i al cap d’un minut, arriba el seu pare. Jo sense saber-ho acabo de guanyar un berenar que s’havien apostat la Sara i el Llorenç el dia que varem anar a fer esquí de muntanya a l’Aneto! Que guai!

A dalt fa tant fred que decideixo començar a baixar, aprofitant per animar als que encara pugen: el Juan, el Joan, el Ricard, el Marc, el Llorenç, el David,... van de conya! Felicitats a tots per la cursa! Ho hem donat tot!

A mitja baixada fem reagrupament en una zona on ja no bufa el vent i toca un solet magnífic. Per fi començo a entrar en calor.

Baixem tots plegats fins a la plaça del poble, veient una magnífica posta de sol! Però no ens encantem perquè els núvols que venen de nord no fan ser gaire optimistes! Sembla que tindrem una nit moguda i cal arribar a baix el més aviat possible. Fem entrega del dorsal i del xip i ens donen el tiquet pel sopar i també un diploma amb el temps: 1h15m, encara no m’ho crec! A baix ens esperen l’Ester, la Sibi, la Gina i la Sílvia i ens fem una foto tots plegats! Ara tenim una recompensa pendent de cobrar: EL SOPAR!

Les classificacions masculines han quedat:
1 Jessed Hernandez Gispert 0:59:29
2 Òscar Roig Iglesias 1:00:49
3 Ferran Teixidó Martí-Ventosa 1:02:37

I nosaltres hem fet:
17 Marc Carós Santacreu 1:08:49
28 Bernat Gil Ventura 1:11:44
42 Oriol Baró Fajula 1:15:35
75 Joan Robles Valenzuela 1:21:49
91 Joan Ibañez Moreno 1:25:44
162 Ricard Cosp Trafí 1:36:10
170 Marc Savall Pujol 1:37:56
198 Llorenç Marcos Valls 1:41:16
218 David Pubill Cunill 1:43:52

I en la general femenina:
1 Sonia Belenguer Fernando 1:23:14
2 Teresa Forn Munné 1:25:08
3 Dolors Lopez Garcia 1:25:49

I l'Anna i la Sara:
18 Sara Orgué Vila 1:46:05
26 Anna Jurado Bellmunt 1:51:28

2 comentaris:

Marc ha dit...

Hola companys,

felicitats a tots per la cursa, vaia toros que estem fets, be mes que toros cabres, per què per on varem pujar es més propi de cabres. L'any que ve s'ha de repetir. Una experiència inoblidable.


L'uri s'ha deixat de comentar el tercer temps, en el qual ens vam fotre un sopar de collons i ho vam rematar amb una botella de Torres cortesia del senyor Llorenç, i unes rondes de ratafia per aclarir la gola, tot plegat fins les 2 de la nit que vam anar a dormir ven tovets.

Salut i muntanya!!

Uri ha dit...

Ei Marc,

La tercera entrega està per arribar... la titolaré: la recompensa! a veure si la puc penjar avui.

Fins aviat,

Uri.