dimecres, 6 d’agost de 2008

Escòcia - Jornada 06

LAIRG - TONGUE - DURNESS (117km en 7h15)


Quina putada! Aquest matí, m'he despertat una hora abans del què haviem quedat quan ens vem posar al llit, però em penso que és l'hora i desperto als altres... casi em maten quan veuen que només són les 6.30h!

La casa que es veu a la foto és el poble de Crask Inn, i no vull dir que la casa formi part del poble, sinó que la casa és el poble! I és que estem circulant per una de les carreteres més tranquiles i desolades de tot Escòcia i passem per varis pobles marcats al mapa que resulten ser 2 o 3 cases.

















L'hora de l'esmorzar. Casi són les 12h i només portem 23km, avui portem ritme de cicloturisme total! Gaudint al màxim de l'entorn, voregem el Ben Kilbrec, una muntanya de poca alçada però molt espectacular.

















Direcció Tongue. La foto reflexa la tranquilitat de l'indret on ens trobem.















Durant el trajecte a Tongue, trobem una parella de cicloturistes que ens avancen (perquè els deixem, eh!) i porten una cadència que ens fan patir una mica... no crec que la cadena ho aguanti gaies quilòmetres més!















Vistes del Loch Loyal Lodge. Quina pau!















Tongue. Arribem al poble que haviem previst arribar-hi avui a la nit. Portem 65km i ara hem de replantejar la situació per saber on anirem a dormir. Tenim dues opcions: quedar-nos aquí o seguir fins al següent poble que té càmping o hostel. Com que els pobles són tan petits i n'hi ha tan pocs, el pròxim amb allotjament està a 48km! Collons!!















Abans de decidir, dinem com Déu mana. Truquem al hostel de Durness i casualment els hi queden 3 places. Està clar que són per nosaltres i ens animem a seguir els 48km que ens falten!
















Després de dinar... toca rentar-se les dents! Sortint de Tongue, creuem la badia pel pont, que ens estalvia varis quilòmetres que suposaria fer la volta a l'entrant de terra. Comencem amb una pujada progressiva, seguida d'una baixada del 15% que ens acosta al poble de Hope. Vaja, que el recorregut és un trencacames... puja, baixa i.... torna a pujar!

















Passat Hope, resseguim el fiord més gran d'Escòcia: el Loch Eriboll. Les vistes són precioses. Avui està sent un dels dies amb millors paissatges. Quina diferència amb les massificacions d'Edinburgh.

















A l'altra banda del llac ens espera Durness. Però com que aquí a Escòcia no saben el qùe són els ponts, ens toca fer una bona quilometrada per arribar-hi. Possiblement el de Tongue i el d'Inverness són dels pocs ponts per on hem passat i per on passarem.

















Quin clàssic, una cabina de telèfon vermella!

















Acabant la volta al fiord, a falta de pocs quilòmetres per Durness, toca parar a reparar la punxada. Almenys tenim la panxa plena, ja que he parat fa 10 minuts a berenar unes galetes Digestive de xocolata, a un poble que es diu Polla, just al quilòmetre nº 100 del dia.















Platja de sorra blanca, un bon lloc per fer acampada lliure. Veient la tenda plantada, ens fan força enveja, però amb el vent que bufa, la fresqueta que fa i els quilòmetres que portem... segur que entrarà millor una dutxa d'aigua calenta i un llit tou!















Ja som a Durness... i quins penya-segats més espectaculars. Hi ha un recorregut marcat per visitar-los però el hostel ens espera que ja són casi les 20h.

















Què passa neng?




















Tenim Durness a tocar. Estem a punt de posar fi a un dia perfecte. Ha sortit poc el sol però no ha plogut, ha fet fred però el just, ideal per pedalar.

















Sembla el desert, no? Doncs és Escòcia! Una posta de sol magnífica. Una més!