diumenge, 3 d’agost del 2008

Escòcia - Jornada 03

CALLANDER - PITLOCHRY (108km en 6h15)

Només despertar-nos i veure'ns envoltats de verdor i amb un dia que ens acull amb bastant bona cara, comencem a tenir bones sensacions i ganes de començar el què serà de veritat el primer dia íntegrament de cicloturisme.













Després de visitar les Bracklin Falls, unes cascades amb aigua de color marronós degut a les fulles que arrossega, arribem al centre del poble de Callander. Al càmping ja hem pre-esmorzat (llet i cereals) i ara fem la primera parada tècnida per menjar-nos un croissant i un donut amb melmelada a l'interior. Exquisit. La situació ha sigut curiosa perquè li he preguntat a una dona on era el forn però he formulat malament la pregunta "there is a bakery" i, enlloc de preguntar, li he afirmat que hi havia un forn... i s'ha quedat sorpresa perquè resulta que el teniem just davant! Deu haver pensat "i perquè em diu que hi ha un forn?"... molt còmic!









Circulant per la A 84 entre Callander i Lochernhead, en el pas pel Loch Lubnaig, gaudim de vistes magnífiques.















El cel que tenim a sobre és gris, però el pitjor està per venir ja que anem direcció nord, endinsant-nos per una vall molt marcada, amb un horitzó negre que porta una bona dosis de "heavy rain", avui si! Veient el panorama, ens aturem a una parada de bus que sembla posada expressament per nosaltres i esperem passar la dutxa d'aigua. Aprofitem per menjar l'esmorzar que teniem: el pa que hem comprat i la llonganissa que jo portava de la Pobla.









A Lochernhead s'acaba la A84 i seguim per la A85 en direcció Crianlarich, és una carretera molt transitada i sense voral, i això que ens han dit que hi ha un carril bici paral·lel. Efectivament. Girem el cap a l'esquerra i el veiem a l'altra banda de la vall i també divisem uns ciclistes pedalant la mar de tranquils. Som una mica despistats si!













Deixem la transitada A85 per agafar la tranquila A827. Quina preciositat de zona, absolutament verge, sense transit i amb una frondosa vegetació amb uns avets de més de 15 metres d'alçada i una pau absoluta. Les vistes a l'arribada al poble de Killin són espectaculars, sobretot la imatge de les aigues braves del riu que divideixen el poble en dos i que acaba desenvocant a l'inmens Loch Tay.










Avui és dia de parades de bus. Quan és l'hora de dinar, portem 69km, ens trobem al poble de Fortingall i ens aturem a menjar, aprofitant que s'acosta una altra "shower". El menú: gallina blanca "juan palomo"... i poca cosa més.














Capuccino al bar del poble. Després de dinar estem mig endormiscats i fem un cafetó per reactivar-nos. Aprofitem per rentar els plats i coberts al lavabo del bar. Una curiositat: els de la taula del costat han fet un cafè i després han dinat.













Direcció al poble de Foss fem un port de muntanya impressionant. És dur però preciós. Aprofitem per parar i buidar les bufetes. Em recorda la pujada a la Creueta, més per l'entorn que pel desnivell, sobretot a la zona del pla d'Anyella.















A dalt de tot del port, on trobem un pastor que ens pregunta si hem vist una ovella. Quin paio! Si portem tot el dia veient-ne!

















El camí segueix sent preciós i tranquil. Tornem a trobar al pastor carregant una ovella al jeep. L'ha trobat! I com coi saben quines ovelles són seves? Si està ple de xais!














Vorejant el Loch Tummel per la vora sud, per carreteres gens transitades. Quin contrast amb les primeres que hem fet avui. A banda i banda del riu hi ha uns "caseríos" impressionants.













Com que els guants de Gore Tex eren molt cars... vaig optar per crear la meva pròpia membrana anti pluja!















Vista del Loch Tummel. El contrast de la foscor del llac amb les muntanyes verdes, els camps daurats i la vegetació lilosa, costa expressar-lo en una fotografia. La guardaré a la ment.

Arribant a Pitlochry busquem el càmping però està ple, almenys això ens diuen. I no serà per la quantitat d'herba que tenen sense ocupar! Fins i tot l'aparcament dels cotxes és de gespa! Acabem al Youth Hostel, amb una caseta per les bicis, habitació amb dutxa, que hem de compartir amb 3 paios ben raros. Sopem una mica de menjar xino, infusió de menta i ortigues i cap a dormir.