dissabte, 2 d’agost de 2008

Escòcia - Jornada 02

EDINBURGH - STIRLING - CALLANDER (tren + 51 km en 4h)

A casa del José, l'amic portuguès del Llorenç, que està vivint a Edinburgh i ens va obrir les portes de casa per acollir-nos la primera nit.















A fora de casa del José. A primera hora de matí, ens cau la primera "shower" del viatge. Avui diuen que hi ha previsió de "heavy rain", no sona gaire be. Esperem no mullar-nos gaire.
















Els carrers d'Edinburgh. Sorprenent que tenen un espai reservat per les bicis en tots els semàfors. I els ciclistes tenen prioritat per passar entre els cotxes.















El castell d'Edinburgh. La vista és magnífica, almenys en les postals que veiem a les botigues. Nosaltres ens hem de conformar amb veure'l amb aquest cel gris, però que almenys no plou. Ja diuen que qui no es conforma és perquè no vol.














I el castell d'una mica més a prop. No ens permeten entrar al recinte en bici i s'ha de pagar. Per tant, fent honor a la terra d'on som, mitja volta i a visitar la resta de la ciutat, per la Royal Mile fins a la catedral i el parlament.
















Desobrim un sender que puja fins a dalt d'uns penyasegats amb vistes privilegiades sobre la ciutat. Toca empènyer la bici en alguns trams.

















I per fi, arribem al coll. Primera pujada del viatge. En vindran més i de més dures, però per escalfar les cames ja ha estat be. I el cel, segueix amenaçant pluja... però la "heavy rain" encara no ha vingut a per nosaltes... que segueixi així!














Ens cansem de tanta gent pels carrers d'Edinburgh i agafem el tren cap a Stirling més aviat del què teniem previst. Així el viatge de veritat comença ara! Fem aquest primer tram en tren per avançar quilòmetres ara que el paissatge no és tan espectacular com ho serà al nord. Almenys això tenim entès. Les Highlands ens esperen.











Arturo, cañonero! I mirando al tendido! Quin crack.






















Ciutat de Stirling. El cementiri, al costat de la presó i del castell, que és tan espectacular com el d'Edinburgh Hi ha bastanta rivalitat entre aquests dues ciutats. L'impresió que ens dona és que Stirling és molt acollidor, molt més que Edinburgh, la tranquilitat comença a palpar-se en l'ambient, no m'imagino com serà d'aqui a uns dies... ja tinc ganes de començar a pedalar perduts pel mig de llacs i muntanyes.




















Des de Stirling ens dirigim al monument a Wallace, la torre que es veu a l'horitzó. El dia segueix gris i van caient ruixats, però cap cosa de l'altre món.



















A dalt de la torre amb la ciutat als peus. Espectacular la rampa que hem de fer per arribar-hi. Del 20% com a mínim i carregats a tope. Ens hem d'esforçar de valent.


















De Stirling ens dirigim a Callander, on tenim previst de passar la nit. A mig camí ja tenim la primera punxada. L'Arturo és l'escollit.



















Al cap de 30 minuts de la primera punxada, tenim la segona punxada. L'Arturo torna a ser l'escollit. Revisant la coberta, resulta que la té trencada i hem de fer un invent: posem un parche a la part interior de la coberta, i un troç de càmara per protegir la càmara inflada. A veure si aguanta.














A falta de 500m per Callander, trobem aquest magnífic camping. Però un rètol a l'entrada diu que està "full", però fem un cop d'ull i l'extensió d'herba sense utilitzar és inmensa. Preguntem i ens donen un espai, però només perquè anem en bici, que el propietari ens deia "que no sabeu llegir? posa complert!"... acaba cedint i encara ens rebaixa una lliura. Collonut! Primera mostra que els ciclistes estan molt ben vistos a Escòcia i tenim alguns privilegis!
I el menú del sopar: pasta xina... i a dormir!