dilluns, 4 d’agost de 2008

Escòcia - Jornada 04

PITLOCHRY - KINGUSSIE (81km en 4h45)

Vistes magnifiques de Pitlochry des del Youth Hostel. Com que no teniem esmorzar, ens hem menjat uns cereals i un brick de llet que hi havia en un apartat que deia "per agafar" i que és de gent que marxa i no s'acaba el menjar. Gràcies.






















Estació de trens de Pitlochry "esperando un tren que nunca pasó". Aquest podria ser el títol, la diferència és que el tren passa però nosaltres ens quedem a terra per no haver reservat el dia abans. Quina putada, avui haviem de fer 150km en tren fins a Inverness per estalviar-nos aquest tram sense interès i dedicar un dia més a la costa oest. Tenim 2 opcions: esperar el pròxim d'aquí a 2 hores o pedalar. La primera és arriscada i ens posem a pedalar.











Monument d'un gaiter. Sortim de Pitlochry per la B8019 que canvia 2 o 3 cops de nom, fins a Calvine on s'acaba la carretera secundaria i, amb ella, la nostra sort. Ara toca nacional o carril bici. La primera és una putada perquè té moltíssims cotxes i no té voral, la segona és una putada perquè és lentíssima d'avançar. Anem alternant-les però acabem ben tips de pedalar i més pensant que fa hores que podriem ser a Inverness. Va tot paral·lel: la nacional, el carril bici i la via del tren.









Un dormint i l'altre escrivint el diari. Després de la parada per esmorzar un entrepà de tonyina (sense gust) i formatge, aprofito per actualitzar el diari i l'Arturo fa un cop de cap dret. El Llorenç ho immortalitza.














Estació de trens de Kingussie. A les 16h arribem a Kingussie i a l'estació de trens ens informen que en menys d'una hora passa un tren. Decidim provar sort i esperar a veure si hi ha lloc.













Esperant el tren. Esperem, esperem i esperem. El tren s'ha aturat a un centenar de metres de l'estació, el tenim a la vista, però no avança. S'ha espatllat! Ja som gafes!
















Seguim esperant el tren. Finalment arriba amb una hora de retard i la nostra moral pel terra quan ens diuen que també va ple de bicis. I així ens hi podriem passar la vida esperant i esperant. Decidim buscar un hostal, reservar el primer tren de demà al matí i agafar-lo.














Al hostel reservant el tren de demà. Resulta que hi ha dos tipus de trens: els que s'ha de fer reserva i els de "primer que arriba primer que se serveix" i el que ens va be és un d'aquests, o sigui que demà toca ser a l'estació abans que ningú!














El sopar és a taula. Almenys estem sota sostre, dutxats, relaxats i amb un bon sopar a taula: menjar xino (again) acompanyat de bistec de vedella, excel·lent. Be, casi excel·lent, ja que per cuinar no tenim ni sal ni oli. Però com diria el meu avi: "més val una bona gana que un bon plat".













La cervesa merescuda. Després d'un dia dur, no hi ha res que vingui més de gust que una bona cervesa escocesa. L'arturo una Guiness, el Llorenç una Lager i jo... una sidra! quina putada... jo volia una Ale.














L'estenedor està a punt. Hem rentat algunes peces de roba a la dutxa i les estenem a l'habitació amb un cordino que portem i unes pinces. Que no falti de res! Llàstima que a fora plou i la humitat no deixarà que s'assequi. Que no es digui que no s'ha intentat.

A les 21.30h ja som al llit i a fora encara hi ha llum. Quins horaris més britànics que fem!