dimarts, 22 de juliol de 2008

Del Tomàs a Villa Zapata

Què guai: tenim l'Alicia a Barcelona de turisme! Tot i que tinc mil coses a fer, avui reservo la tarda per ella i la Sonia, i per posar-nos al dia que fa molt que no ens veiem i parlem de la vida... no tant amb la Sònia que ens veiem cada dia i estem més al corrent de les respectives vides que ningú altre... jeje.

Per començar a agafar gana anem al Just In, al davant de la feina, i com que tenen tapes per picar sense pagar, ens atiforrem (parlaré per mi, que elles s'han comportat una mica més). Amb la gana oberta, decidim anar a fer unes braves al bar Tomàs de Sarrià, que l'Alicia no hi ha estat mai i ja fa molt temps que ho tenim pendent.

Entre pitos i flautes, arribem al Tomàs a les 21.45 i ja estan a punt de tancar, però encara trobem una taula i ens deixen demanar algo per beure i menjar: una cervesa i unes braves per cadascú i unes croquetes per compartir. Per un mal entès, només ens serveixen les begudes, les croquetes i unes braves, però ens pensem que les que falten les portaràn més tard, però no és així... ens quedem amb les ganes (i amb gana) de menjar braves! Com que els hi ha sapigut greu que se'ls hi acabéssin les patates, per compensar el mal entès ens han convidat la ronda i no hem hagut de pagat res! Perquè després diguin dels catalans, eh!

Com que sortim amb gana, completem la sessió a un mexicà del mateix carrer, on demanem 3 tapes per acabar de fer el fet: nachos, formatge fos amb xorís i rajas. "què seran les rajas?" em pregunto. Aviat ho descobrim: és xile i pica que ni us ho explico! La Sonia és la primera que ho prova i comença a plorar i a mi em suen fins i tot les galtes. Què bèstia que és! Això sí, està boníssim! A mesura que passen els minuts començo a ser persona una altra vegada... bufff quina calor!

Es fa tard i marxem cap a casa xino xano caminant que demà toca treballar! :( Be, tots menys l'Alicia que segueix de vacances i se'n va a Berlin uns dies. Quina enveja! eh Sonia? ;P