diumenge, 6 de juliol de 2008

Dia intens de turisme a la Pobla

Avui toca aprofitar el dia i exprimir-lo al màxim! Què extrany, no acostumo a viure intensos els caps de setmana! jeje... Per la Mairi tot és nou, està encantada que l'haguem portat a la Pobla, perquè ja començava a estar una mica cansada de tanta ciutat, tanta calor, tanta gent, tant soroll. Agraeix la tranquilitat que aqui es respira. Ahir va ser un dia ben diferent per ella i avui en serà un altre. Ara m'ha vingut al cap quan tornavem per la carretera de la creueta que ella estava parlant per telèfon amb el seu germà i li explicava com n'estem de bojos els catalans, que ens passem nit i dia caminant sense parar. Li ha encantat tot l'ambient de la Núria Queralt (i a qui no li agrada?)...

A les 8.30 ja estem a punt per anar a caminar cap al bullidor de la llet i els empedrats. Hi anem amb els meus pares i la seva colla, el Ramón i la Fina, el Pep i la Lidia, l'Arnau i la Sara, la Ivonne,... que ja ens esperen a la plaça del fort quan arribem. Han passat quatre gotes d'un cap de núbol negre, però sembla que el temps aguantarà. Ja seria mala sort que es posés a ploure avui al matí!

L'aspecte del bullidor de la llet és espectacular! Mai l'havia vist amb tan de cabal, amb tanta aigua sortint per totes les escletxes, brollant amb tanta intensitat, treient una espuma blanca que, avui més que mai, fa honor al seu nom. És una font natural d'aigua de la roca, que quan surt amb tanta energia provoca una espuma que té el mateix aspecte que la llet quan es posa a bullir. És espectacular com baixa de ràpida l'aigua per la canal des del bullidor! Si nosaltres ja estem encantats de veure aquest fenòmen de la natura, imagineu-vos per la Mairi, està bocabadada.

Després de veure el bullidor, seguim pujant pel riu, per tota la zona dels empedrats que creua varies vegades el riu per unes passareles naturals formades per les pròpies pedres del riu. Quan arribem al final dels empedrats, la gana comença a apretar i fem el desplegament d'aliments: pa, bull, fuet, formatge d'ovella, vi, galetes, bombons,... és un festival! Això si que és sortir a caminar: 1 horeta de caminada i 1 atracón! Per una estona, em venen al cap els 3 cracks que a hores d'ara deuen passar per Fumanya, si tot va be. Espero que si! Quan arribi al cotxe els trucaré!

Després del bon esmorzar i la corresponent xerinola, tornem pel mateix camí per on hem vingut, baixant pel riu. Alguna caiguda innecessaria, però res greu. A la darrera bassa, les dones aprofiten per posar els peus a l'aigua (està gelada!) i seguim el camí i arribem de nou al cotxe i tornem cap a casa. No obstant, els meus pares ens deixen a la Mairi i a mi a la mina de petroli de riutort, on treballa el Ferran. El passem a veure i aprofitem per fer la visita guiada que està a punt de fer a una família.

He quedat impressionat de la mina i, sobretot, de les explicacions del Ferran (fins i tot a la Mairi li ha agradat, i això que no ha entès res perquè la visita era en català!). És un guia de primera! Aprofito per recomanar molt i molt de visitar la mina que val molt la pena.

Després de la visita marxem cap a la Pobla tots 3 i anem a dinar al Bruc, a casa del Ferran. Li ensenya la casa a la Mairi que queda sorpresa de la masia on viu. Un cop fet el cafè tornem cap a la Pobla ja que el Ferran ha de tornar a obrir la mina a les 17h.

Aprofitem la tarda per visitar la font de la magnèsia (jardins Artigas) de Gaudí, que li agrada més que el parc Güell i estar relaxats a la terrassa de casa gaudint de les fantàstiques vistes al Catllaràs. Finalment, preparem l'equipatge per tornar a Barcelona i esperem que el Gil ens faci la perduda per anar a Guardiola. Mentre esperem arriben el Juan i l'Arturo per recollir les motxilles que em van deixar amb roba de recanvi per si la necessitaven, pero no els ha fet falta. Estan cansats del tute que s'han fotut però feliços per l'èxit! S'han guanyat el sopar avui! jeje.... Una abraçada, cracks!

I nosaltres, tot i les poques ganes, hem de marxar cap a la city! què guai, quina il·lusió! :(