dissabte, 12 de juliol de 2008

Ruta de l'ermità (etapa 1)

Cada dia que passa, un nou projecte ens absorbeix. Avui ha tocat la ruta de l'ermità, un recorregut de 160km i més de 8.000m de desnivell positiu, per fer en bicicleta. També hi ha la possibilitat de fer la ruta en cavall o a peu, però les distàncies, desnivells i recorreguts d'aquestes modalitats són inferiors. Però no us penseu que l'hem feta tota! Només faltaria!

Avui era el primer dia que la ruta estava en funcionament però per problemes logístics, l'organització encara no tenia les targetes de control de pas i el mallot que regalen amb la inscripció encara no havia arribat. Però hem fet la primera part de la ruta igualment, i ja recollirem el material que donen quan fem la segona part. Avui hem fet uns 80km de recorregut, sortint des de la Pobla, passant per Erols (primer refugi del recorregut), Guardiola, Bagà, Rebost (segon refugi del dia), coll de pal, la Molina i acabant a Castellar de N'hug, al refugi de La Closa.

A les 7 del matí, hem començat a pedalar des de la plaça del fort, a la Pobla i cap a les 8 ja hem arribat a Erols, on havíem de recollir les targetes de pas, però el Mario i la Mireia (els guardes) encara dormien i després d'esperar una estoneta, hem decidit començar la ruta per no allargar-nos innecessariament. En total som 5: el Ricard, l'Arturo, el Jordi, l'Òscar i jo, però quan arribem a Erols, el Jordi té unes molèsties a l'esquena i decideix tornar a la Pobla perquè no vol forçar ja que a principis d'Agost marxa varis dies a recórrer una zona dels Alps, amb la bici de carretera a coronar ports de muntanya amb els APM (que no Alguna Pregunta Més, sinó Ascensiones de Puertos de Montaña, que no es lo mismo).

Els altres 4 hem seguit el recorregut marcat. La pujada al collet roig ha sigut dura com sempre, però dosificant ja que queda una llarga etapa per davant. I la baixada per Pardinella fins a Gavarrós ha sigut ràpida, arribant en poc temps al final de la pista de Riutort. A la confluència amb la carretera de Guardiola, hem agafat asfalt fins a Guardiola i d'aquí cap al Sant Llorenç prop Bagà. Abans d'arribar-hi, l'Òscar ha punxat la càmera però també ha foradat la coberta, la qual cosa l'hi ha impedit seguir la ruta amb nosaltres perquè no teníem com arreglar-li la destrossa. Anàvem poc preparats, ja veieu! I a sobre tampoc portàvem ni barretes energètiques ni powergel, que faran falta! Així doncs, de 5 que hem començat, 2 ja han abandonat i els altres 3 intentarem no defallir.

Seguint la ruta, hem arribat a la carretera a la Vinya Vella, per on ens hem enfilat fins arribar a Sant Joan. D'aquí cap a Bagà per la carretera que va paral·lela al riu i finalment, hem iniciat la pujada més dura del dia (i de tota la ruta de l'ermità), la que puja a Coll de Pal. És increïble la volta que hem fet per anar de Guardiola a Bagà, que per la C-16 són 3km i nosaltres n'hem fet no sé quants i hem estat 1,5h per fer-los. Clar que també ha ajudat que el Ricard ha punxat la roda en una zona enfangada i ha hagut de canviar la roda en un hàbitat que ja coneix molt be! Mentrestant, l'Arturo i jo, hem aprofitat per menjar-nos un dels dos entrepans que portavem, davant del Ricard (això són dos bons funcionaris, sense col·laborar i menjant sense convidar!).

La pujada a Rebost ha sigut llarga llarga... Primer per carretera asfaltada fins a l'Hospitalet de Roca Sança i després per pista fins al propi refugi. L'Anna (la guarda) en veure'ns arribar ja ens ha reconegut i ha preguntat qui dels 3 era el fill del Llorenç, el meu pare. Resulta que ell i els seus amics han sortit a fer els Cavalls del Vent avui a les 7 del matí i han sortit des de Rebost i clar... li ha dit a l'Anna que a mig matí passaria el seu fill. I aquí estem! I a sobre, per ser els primers de fer la ruta de l'ermità, ens ha convidat a prendre un Acuarius.

Hem continuat el camí perquè ja anàvem una mica justos de temps. Eren la 1 del migdia i encara ens faltava una bona tirada per arribar a Castellar, on teníem taula reservada per dinar al Celler, a les 3 de la tarda, és a dir, 2 hores per acabar de pujar a coll de Pal, baixar a la Molina, pujar al coll de la Creueta i baixar a Castellar de N'hug,... difícil però no impossible! Ens posem mans a l'obra!

A mesura que passava el temps, cada vegada veiem més clar que no arribaríem i el fet de pensar que no ens donarien dinar, ens desanimava una mica més, fins que he decidit trucar per advertir que no arribàvem a temps. Però l'Adel, que és un crack, ens ha dit que cap problema! Que a l'hora que arribéssim tindríem el plat a taula! Això ens anima increïblement i començem a pujar el coll de la Creueta! Les forces començen a fallar, però queda poquíssim per fer el cim de la última pujada (tan de bo que tinguéssim alguna barreta o powergel o un sugus, com a mínim) i el cap entra en acció (ja se sap, que quan les forces fallen, el coco ha de fer la seva feina! i què be que treballa!)

En passar pels Alabaus, hem trobat el Jordi que havia pujat des de la Pobla a esperar-nos amb la moto i ens anima a fer la última pujada! (com t'ho has currat Jordi! Gracies). Ens falten 5km de pujar i patir, però finalment arribem a dalt! Ho hem aconseguit! Ara només falta baixar 11km i el dinar estarà a taula! A falta de 5 minuts per ser a Castellar de N'hug ens enganxa un xàfec que ens deixa molls, ha anat pels pèls, però ens hem mullat. A les 15.35 hem arribat i la Sibi ja ens esperava per dinar! I nosaltres estàvem afamats! Però encara hem estat de sort perquè després, per la finestra del restaurant, hem vist ploure durant tota la tarda! Pluja, llamps i trons, sort que estavem sota teulada i, millor encara, entaulats!

El dinar ha sigut espectacular: aperitiu de xupito de pinya i pernil, torradetes de foie amb melmelada de gerds, una crema d'olives negres amb baixells de torrada amb crema d'anxova i formatge fresc (plat especial que ens ha preparat per nosaltres), del qual hem repetit 2 cops (el Ricard 3!), macarrons per compartir entre 3, i de segon plat cadascú ha triat el què ha volgut (botifarra o pollastre a la brasa, vedella amb bolets i cua de bou amb puré de patata amb vainilla). Els postres ja han sigut la traca final: indescriptibles! brutals!

Després de dinar, casi sortim rodolant del restaurant i això que semblava impossible que poguéssim quedar tips amb la gana que portàvem! Doncs ho han aconseguit, ens han atiforrat! Finalment, hem anat a la Closa a avisar a l'Eduard (el guarda) que ja havíem arribat i que ens en tornàvem a la Pobla, ens han donat el mapa de la ruta i la resta ho recollirem la setmana següent o el dia que fem la segona part!

L'Arturo ha marxat cap a la Pobla amb la Sibi a buscar la furgoneta per carregar les bicis, ja que estava plovent a sac! Tota la tarda diluviant, quina sort que hem tingut! Quan l'Arturo ha arribat a Castellar, hem anat al forn a comprar croissants de quilo, per esmorzar demà! Això si que és un croissant com pocs! jeje...

I a descansar que demà serà un altre dia.