diumenge, 20 de juliol de 2008

Ruta de l’ermità (II)

La previsió inicial que teniem era la de fer la ruta de l’ermità en 2 etapes, però avui tenim el matí lliure i decidim fer una part de la segona etapa, en concret des del refugi de la Closa fins al refugi del coll de Merolla. Així la segona etapa quedarà dividida en dues i no serà tan dura.

A les 8 del matí hem quedat a la plaça, el David, el Jordi, l’Oscar i jo, però finalment només som 3, ja que l’Òscar no es presenta (se li hauran enganxat els llençols...). Sortim per carretera fins a Castellar de N’Hug, on comença l’etapa: 11km de pujada per escalfar, no està malament! Un cop arribem al refugi, el David fa la inscripció i jo recullo el mallot que finalment ja els hi ha arribat.

Sortim del poble per la carretera que va al coll de la Creueta uns 2 quilòmetres i ens desviem a mà dreta a l’ermità de Sant Joan de Cornudell, on comença, la pista que en pocs quilòmetres transforma en un camí preciós pel mig d’una fageda però 0% ciclable i que ens obliga a baixar de la bici un bon troç. Després del sender, la pista es recupera i podem tornar a pujar a les bicis i arribar a Montgrony, tot de baixada. Fabulós. Són les 11 del matí i decidim aturar-nos a esmorzar, que aquí tenim la qualitat, quantitat i preu econòmic garantits. Això és jugar a casa, que saps on no et fotran el pèl! A més, les vistes del ripollès són increïbles, des d’aquest santuari escolpit dins la roca, a sota d’uns cingles replets de vies d’escalada.


Evidentment, l’esmorzar no ens defrauda en absolut i ara ja tenim prou forces per acabar d’arribar a Gombrèn. L’únic inconvenient (i no és precisament un petit detall) és que el recorregut no és pel camí que coneixem, és a dir, la carretera. Sinó que discorre per un GR que fot una volta de cal Déu... i a sobre la major part del recorregut torna a ser impossible de fer a sobre la bici.

I el més fotut és que en alguns trams l’hem de carregar a l’esquena i tot. A més, la temperatura comença a ser bastant intensa, i em resultaria difícil saber qui dels tres n’està més fins els collons... jeje... El què no ens treu ningú és el fart de riure amb la situació en la que ens trobem: això sí que és una bona liada, d’aquelles que es podría escriure en majúscules! Som la òstia! Jo que em pensava que només ens enmerdavem quan planificavem les rutes nosaltres, però ja veig que les rutes organitzades també poden arribar a ser una bona pringada!


El fet és que anem una mica tard: són les 14h i encara no sabem quanta volta queda per arribar a Gombrèn. Només sabem que estem ben perduts però en un paissatge increiblement espectacular: sortim d’una fageda que hem hagut de pujar mig grimpant amb la bici a l’esquena i arribem a un balcó natural, sobre una cinglera amb vistes a Campdevànol i Ripoll a l’esquerra i Gombrèn, a la dreta. Està clar que ara ja només podem baixar perquè amunt no hi ha res! Efectivament, la cosa ja baixa. Per fí tornem a trobar una pista, ara sí! I arribem a la carretera ue uneix Campdevànol amb Gombrèn i agafem la direcció cap a Gombrèn. Són les tres del migdia quan arribem a Gombrèn i estem morts de calor i assedegats! Ens veiem obligats a aturar-nos al bar de la plaça a fer una cervesa per treure’ns la calor que portem!


I apa, un cop refrescats toca carretera i manta... fins al coll de Merolla! Pugem a un ritme bastant fort i arribem a dalt un altre cop ben acalorats! Al refugi no hi ha ningú i no podem sellar les targes de pas. Ja ho farem la setmana que be quan reprenguem la ruta!

Ja només queda baixar cap a la Pobla per carretera i arribem a casa cap a les 4. Un altre dia fabulós: dur però divertidíssim, com tots els que sortim plegats! Una altra aventura compartida, una altra muntanya d’anècdotes per explicar, un altre munt de records per desar i moltes ganes de seguir liant-nos pels camins que ens depari el futur.


No està malament haver fet 1/5 de ruta des de les 8 del matí a les 16h de la tarda... Fer-ho en menys de 24h serà un bon repte... A veure qui serà el primer? Seguint el camí marcat ja dic jo que estarà ratllant l’impossible... A veure qui serà el valent! Ànims a qui ho vulgui intentar!