dimarts, 15 de juliol de 2008

Més preparatius

Quanta feina que falta fer i quantes coses hem d’enllestir pel viatge a Escòcia. Però com diu la dita: "mica en mica s’omple la pica", així ho anem fent, anem avançant... Avui he quedat a les 18.30h, a la sortida de la feina, amb el Llorenç per fer algunes compres de material. En primer lloc, hem anat a l’Altaïr a comprar un mapa d’Escòcia i, seguidament, hem anat a Probike a buscar unes alforges pel Llorenç. El model que ell volia, no el tenien en stock i s’haurà d’esperar a que li demanin però almenys ha comprat el portabultos i s’ha informat dels models d’alforges. Jo també he aprofitat per comprar uns pantalons de Gore-Tex que espero no haver d’utilitzar, això voldrà dir que no haurà plogut. Però més val anar previngut que quedar com un ànec...

També he comprat un parafang per la roda del davant i un retrovisor per tenir controlats els cotxes que ens venen al darrera i si algun cotxe ens ve a envestir, que ens poguem tirar a la cuneta...

Al sortir de Probike, el Llorenç ha marxat cap a Vila, passant primer pel meu pis a recollir unes bambes que li he deixat per acostumar-se als pedals automàtics, i jo cap al Decathlon de l’Illa Diagonal per comprar una manxa de carbono com la del Ricard, que va de luju. Però no l’he trobat. En canvi, he trobat el Ferran Sacrest, que feia 2 anys que no veia, que fort! M’ha fet molta il·lusió perquè quan estudiàvem a la universitat compartíem residència i també anàvem a classe junts. Hem parlat poca estona perquè els dos anàvem amb presses, ja ens trucarem per quedar algun dia i fer un got per parlar tranquil·lament.

Quan he arribat a casa, m’he creuat amb el Llorenç que ja havia passat a recollir el calçat. He endreçat una mica l’habitació, m’he fet una dutxeta, he preparat el sopar i, després de sopar, hem vist un altre capítol de Perdidos. Espectacular (el 6è de la 4a temporada). Després de la sèrie, tot i que són les 12h, no em puc resistir a estudiar el mapa amb la guia al davant analitzant els possibles itineraris a seguir. Al cap d’una hora, la son em supera i me’n vaig al llit, que ja toca. Demà serà un altre dia.