divendres, 20 de juny del 2008

Camino de Santiago (VIII) "l'apòstol Santiago ens porta pel bon camí"

SARRIA - PALAS DE REI - ARZÚA (98km)

Avui hem dormit 8h d’una tirada i em llevo amb plenes forces. Ho deixem tot a punt i anem a esmorzar un cafè amb llet, un brioix i una tarta de Santiago. Ens acomiadem del Fèlix i del Jacinto i ens recomanen anar al bar Europa a Arzúa, la nostra destinació d’avui. Els hi haurem de fer cas. També ens recomanen aturar-nos a fer unes tapes de pop a la gallega a Melide, on el fan exquisit, el bar es diu Ezequiel.

Fins a Sarria avancem lentament per una zona de roures mil·lenaris amb els primers raigs de sol penetrant entre la vegetació i aprofitem per filmar alguns videos i fer més fotos. El paissatge és genial.

Quan arribem a l’església de Sarria, segellem la credencial i trobem un altre cop els ciclistes de Terrassa, que vem trobar el primer dia a Roncesvalles.


Seguim en direcció Portomarin, aturant-nos abans a Ferreiros ja que tornem a trobar als de Madrid (l’ós yogui i companyia) i ens criden des de la terrassa on estan apalancats esmorzant. Esperem que no vagin al mateix poble que nosaltres avui!

L’entrada a Puertomarin és xul·lissima, pel pont que creua l’embassament del riu Miño. Evidentment, l’arribada al poble torna a ser en pujada, però abans d’arribar a dalt de tot, ens criden des d’una taula d’un parc i veiem que tornen a ser els de Terrassa que estan instal·lats esmorzant i bevent vi. Ens conviden a fer un glop i no els hi fem un lleig. Ens ensenyen el mallot que s’han fet, edició especial camí de Santiago. Potser nosaltres també ens en fem un. Els deixem entaulats fent sobretaula amb carajillo i wisky inclòs. Aquests sí que son uns bons esportistes!

La calor comença a apretar de valent i busquem un lloc on dinar. El lloc escollit és la casa Mariluz, a Ligonde, just després d’aturar-nos a una església on ens parlen de l’evangeli... i que passem de llarg, que la gana apreta. El dinar torna a ser espectacular: una amanida verda immensa per compartir (enciam, tomàquet, pebrot, tonyina, ceba i una muntanya d’olives), de primer espagueti amb tomàquet, tonyina i formatge, de segon jacobo casolà (exquisit) o mandonguilles (es desfan a la boca), ví, aigua i cafès... tot per només 10,50€, increible!


Són les 15h i, després d’hora i mitja entaulats, sortim a pendre la fresca i a fer la digestió, que ara no hi ha qui pedali! Ens apalanquem sota l’ombra d’un arbre mig endormiscats i amb l’únic soroll el que fan les vaques a l’arrencar l’herba que s’estan menjant. Quin soroll tan relaxant!

Finalment decidim reprendre la marxa i ho fem progressivament, per un altre tram preciós que ens porta a Palas de Rei, on fem algunes fotos i segellem a una altra església, que sinó la proporció de restaurants serà abismal. Quan passem per Melide, estem tan tips que no ens veiem en cor de menjar-nos una tapa de pop i passem de llarg. De fet, tot és proposar-s’ho... estem tips però quan ens hi posem... podem arrasar amb tot el que ens posin a la taula. Això ha quedat demostrat!


L’Arturo i el Juan fan una altra parada per treure diners, la enèsima ja! Són un cas... treure tots els diners de cop seria massa fàcil! Com que estem força assedegats parem a una espècie de bar – pub i fem una clara.


La carretera continua fins a Arzúa en una espècie de muntanya russa, una successió de pujades i baixades que culmina al poble en una pujada espectacular. Abans d’arribar ens aturem a la gasolinera per netejar les bicis de la merda de vaca i el fang que tenen incrustat.

En res i menys, entrem al poble i al primer alberg per on passem decidim passar-lo de llarg ja que sembla massa turístic i pensem que “aquí ens clavaran”. I just quan estem reprenent la marxa, ens criden els ciclistes de Valladolid, que estan instal·lats a l’alberg i ens recomanen absolutament que ens hi quedem. Els hi fem cas i la tornem a clavar! Estem de sort! 100% d’efectivitat. És un alberg que van inaugurar fa 2 setmanes, té cuina, menjador i sala d’estar a la primera planta, un garatge on guardar les bicis i 3 plantes de dormitoris. A la nostra planta estem absolutament sols i en unes lliteres amb matalassos de 20cm de gruix, els més confortables on hem dormit durant tots aquests dies, inclús més que el de casa meva. Les dutxes també són un luxe, podent graduar-ne la temperatura i la intensitat. Senzillament genial.

Anem a comprar l’esmorzar per demà i ens posem a buscar el bar Europa, que ens han recomanat avui al matí. Sense paraules: 3 amanides verdes, 2 plats de calamars a la romana casolans, un pop a la gallega per cadascú, vi, gasosa, coca cola de litre, nestea, aigua, dos postres per cap, orujo, infusió, 2 cola-cao i un cafè.... tot per 50€, és a dir, 10€ per cap! A més, el pa és autèntic gallec, d’aquell tan espès i amb aquella crosta tan dura, mmm.... si tanco els ulls encara en recordo el gust i la textura!

Tot el bar el porta una senyora, ella ho fa tot cuina i serveix. Quina energia i quina vitalitat! La senyora al·lucina amb tot el que hem endrapat i més quan, després d’haver-nos menjat cadascú el nostre segon postre, li demanem que ens porti uns talls de tetilla gallega amb codonyat que era el plat estrella de la casa i no havíem pensat a demanar... i la senyora que ens diu... “ésto no está incluido en el menú” (com si el doble postre, els cafès i l’orujo ho estesin!)... ens quedem al·lucinant.

Ens fem una foto amb la dona, que és una crack i ho celebrem amb una partida al futbolin. Anem direcció a l’alberg però estem tan tips que decidim aturar-nos a una terrassa a prendre la fresca i a pair. Acabem anant a dormir ben satisfets, després de passar un altre dia magnífic!


Recorregut: 98 km
Temps en moviment: 6 hores 30 minuts
Desnivell positiu: 1857m
Desnivell negatiu: 1995m