Camino de Santiago (XI) "matemàtiques aplicades al camino"

Matemàtiques aplicades al camino o veritats absolutes, allò que sempre passa i que sempre és així:

• Les etapes sempre tenen 10km de regal, no sé com ens ho fem.
• 3 dies seguits vem començar a pedalar a les 7.41, curiós no?
• Només falta dir que portem dies sense punxar i psssssssss.... a canviar la roda.
• Sempre que busques alguna cosa a les alforges, mai encertes l'alforja bona a la primera.
  
• Menjar molt implica anar bastants cops al lavabo, ha quedat demostrat! Per cert, la compoetició va acabar en empat: Arturo 22, Oriol 22. A l'aeroport no hi va haver desempat.
  
• El 100% dels dies (2 de 2) que el Dani ha sortit en bici amb nosaltres, s'ha posat a trucar a la dona i li hem perdut el rastre.
• Els últims 15km es fan eterns.
  
• Després dels àpats, l'Arturo i jo no podem pedalar i ens costa seguir el ritme.
  
• Totes les etapes acaben en pujada i tots els albergs estan a dalt d'una rampa.
• Com diu el Miquel "aneu més ràpid quan toca pujar que quan és pla o baixada"
• La dura arrencada progressiva de després del dinar.
• "El barro del monte es mierda".
• Si el bar és cutre a primera vista, es menja molt be.
• Els avis son molt bons i savis, se'ls hi ha de fer cas.
• Si veus un autòcton, pregunta-li on menjar, et portaran pel bon camí.
• "El capitan pedales, no tiene criterio"
• "Es que no te enteras de nada! Como que buenos dias? He dicho buen camino!"
• Els senyals que ens envia l'apòstol per triar el bon camí (restaurants, albergs, gent,...) s'han de saber interpretar. Ho hem fet!
  
• El Juan i l'Arturo sempre buscant una caixa d'on treure diners.
• El timbre fent "ding" o "mogui mogui"