Menjar per la patilla

Doncs si, avui no he hagut de cuinar cap àpat. Al matí he anat a la visita d’obra de Vall d’Hebrón, que a aquest pas, serà una obra més llarga que la Sagrada Família. En acabar, els de Dragados ens han convidat a dinar a un restaurant aprofitant que a la tarda havia de seguir la reunió. Com un campió m’he quedat a dinar i després he marxat cap a plaça Espanya, que avui tenia un seminari organitzat per TA, d’equilibrat hidràulic. La jornada durava de les 4 a les 7 i en acabar estava previst un pica pica, però clar hi havia menjar per més gent de la que ha assistit i molta gent ha marxat sense menjar. Quina putada m’han fet, he hagut de menjar per mi i per ells!

Però tenia el temps just perquè a les 20.30h havia quedat amb el Llorenç a Vèrtic per assistir a una conferència que feien sobre l’Ultra Trail du Mont Blanc. La conferència anava a càrrec dels corredors de l’equip Vertic Running Team: Francesc i Jaume Teres, Manolo Real i Lisa Cockburn. Ens han explicat la seva experiència en aquesta prova tan dura i mítica de les curses d’ultrafons, també han donat molta informació dels entrenaments per afrontar la prova amb garanties, la logística de la carrera, la nutrició o el material necessari.

Per començar han passat el vídeo de l’edició del 2007 i, tot i ser en francès, se’m posava la pell de gallina de veure l’espectacularitat de les imatges: 166km al voltant del massís del Mont Blanc, un desnivell positiu de 10.000m, 2500 participants i 10.000 persones animant durant les 46 hores, que és el temps que tarda l’últim corredor en creuar la meta. L’autèntic objectiu de la prova és acabar, no hi ha premi pel primer, tots els finishers són guanyadors!

No patiu, encara no estic prou boig, però quan me’n torni, m’hi apuntaré! Clar que no és fàcil perquè en poques hores es tanquen les inscripcions i fan falta punts per a participar-hi. Per aconseguir-los, s’han de fer altres proves com la Núria - Queralt, la Tramuntana, l’Ultra Trail de l’Aneto o la Matagalls - Montserrat, entre altres.

De moment, seguiré amb les meves coses. De moment.