dimarts, 17 de juny de 2008

Camino de Santiago (V) “camino de Santiago: no es lo que queda, es lo que hay”

CARRIÓN DE LOS CONDES – LEÓN – ASTORGA (165km)

Ja tornen a ser les 6 del matí! Avui sí que costa despertar-se. Queda demostrat que quan estàs fet pols es dorm de conya, però és duríssim aixecar-se i més sabent que ens esperen 140km de camí, l’etapa més llarga. Lentament ens activem, ho preparem tot i anem a la cuina del convent a esmorzar tot el que varem comprar ahir al vespre: magdalenes, més magdalenes, brioix, torrades, melmelada, cereals, llet... un festival!



A les 7.40h ens posem en marxa... però les poques ganes de pedalar que tenim, ens porten a rodar a un ritme molt lent i ens costa començar a espavilar-nos. La primera mitja hora és avorridíssima, circulant en línia per nacional i mig endormiscats: tinc la mateixa sensació d'algun cop conduint que fas un esforç inmens per mantenir-te despert i que fas algun cop de cap... mai m’havia passat pedalant. Per això, decidim fer un canvi d’estratègia per fer l’estona més amena, o almenys conversar una mica. Ens posem en formació 2-2-1, com un esquadró, amb un mica de música als mòbils per estar més entretinguts i anem petant la xerradeta. Per un moment ens despistem i quasi ens n’anem al terra l’Arturo i jo quan se’ns enganxen els 2 manillars i no els podem separar, ja em veia estampat a l’asfalt, sort que hem reaccionat a temps! buff, quin ensurt, almenys ha servit per despertar-nos del tot!

Quan passem per Sahagún, fem una parada tècnica per buidar les bufetes i recuperar el reg sanguini al cul. Són les 10 del matí i comencem a tenir gana, de manera que decidim parar al següent poble, però abans d’arribar-hi, ens hem d’aturar per reparar la roda punxada del Ricard. A l’horitzó divisem Gordaliza del Pino i decidim que serà el nostre punt d’avituallament.


Quan hi arribem, entrem al primer bar que trobem: el bar Blanca, són les 11 del matí i ja portem 57km. Anem a bon ritme per fer els 140km que tenim previstos per avui, però tots els ànims que tenim s’esvaeixen quan ens adonem que ens hem desviat de la ruta i estem fent més volta del previst. M’agafa un baixón anímic perquè encara falta moltíssim i ho veig inassolible. Mentrestant, arriben els entrepans: 6 fantàstics entrepans de tonyina i formatge manxec exquisit. Mentre encara m’estic acabant el meu, sento una frase que m’anima una mica “ara me’n fotria mig més...” i ja hi som, a demanar més teca! És que som un cas! Aquest el demanem de truita de formatge, que resulta ser encara millor...


Havent esmorzat, sense rumiar-nos-ho gaire, decidim anar per feina i comencem a rodar força ràpid fent relleus i avancem molts quilòmetres, la qual cosa m’acaba d’animar. Fem una aturada abans d’entrar a León, ja que veiem un caixer i l’Arturo i el Juan (per seguir amb la tradició) han de treure diners.

L’entrada a la ciutat és horrorosa perquè hi ha molts cotxes que van molt ràpid i a sobre entrem per una mena de ronda on encara corren més i que és un perill! A mesura que ens acostem al centre, els vehicles van més lents i la sensació de perill disminueix. Al mateix temps, busquem un Decathlon perquè hem de fer algunes compres, urgeix sobretot un altre calçat pel Miquel, ja que el que porta li provoca molt mal al tendó d’aquil·les i va mig coix, però no en trobem cap i decidim acabar d’arribar fins a la catedral. A l’hora que anem, està tancada fins a la tarda i no podem segellar, quina pena, haurem de tornar a segellar a un bar! Són les 14.30, ja portem 120km i fot una calor horrorosa! Decidim fer una aturada al barri humit que és preciós, ple de bars de tapes on serveixen menjar només demanant un refresc. Fabulós!

Estem mitja hora descansant i reprenem la marxa direcció Astorga, però la tornem a cagar i sortim de León per la nacional! Quin estrès! Si l’entrada ha set perillosa la sortida no té qualificatiu! Pràcticament no tenim boral i la carretera per on circulem està plena d’accessos d’entrada i sortida on els cotxes circulen molt ràpid. Si algun no ens veu, ens envesteix!

La idea inicial era de parar al cap d’uns 20km però veient que el ritme és bo i que tots anem be de forces, canviem de plans i decidim acabar d’arribar d’una tirada i fer els 46km que ens queden. Abans d’entrar a Astorga ens aturem a una gasolinera a prendre un Aquarius, acompanyats d’uns donuts i unes canyes de xocolata.


És curiós, avui era l’etapa més llarga i és el dia que hem arribat abans a l’alberg que, per cert, torna a acabar a dalt d’una pujada molt dreta. Són les 18h i ja hi som! Guardem les bicis al soterrani i anem cap a la nostra habitació a deixar les coses i fer-nos una més que merescuda dutxa. Després toca fer quatre estiraments i a les 19h anem a fer una volta pel poble, per veure el “capritxo de Gaudí”, el més destacat d’Astorga.


Aprofitem per fer algunes fotos i prendre una fantàstica clara a una terrassa, on s’hi està de conya. També anem a comprar l’esmorzar al Mercadona i acabem sopant al restaurant Gaudí, a la mateixa plaça on hem fet la cervesa. El menjar és bo, però el cambrer és un paio molt estúpid, i bastant mal educat, poc professional, vaja, un amargat. El menú és una amanida mixta, un xurrasco i un pastís de xocolata que no mata. Infusió de rigor i cap a l’alberg a dormir, que demà toca una mica més de canya: pujar a la Cruz de Ferro, el primer port dur de veritat.

Anant cap a l’alberg, aprofito a trucar a la Susanna que potser farà una etapa amb nosaltres, si pot solucionar el problema logístic d’arribar on som.

Amb el temps que hem tingut avui i quasi ens quedem al carrer, ja que tanquen l’alberg just quan arribem nosaltres. Ja hauria sigut massa això! A les 22.30h agafem el llit i caiem planxats.

Recorregut: 165 km
Temps en moviment: 7 hores 30 minuts
Desnivell positiu: 939m
Desnivell negatiu: 900m