V Cuita el Sol - La prèvia

Ha arribat el gran dia, primer dissabte de juny, la cita: la Cuita el Sol 2008, a Àreu, un petit poble del Pallars Sobirà, ubicat a un entorn preciós. Tan bon punt m’he llevat, he acabat d’enllestir tots els preparatius i no ha resultat fàcil perquè havia de preparar doble equipatge. D’una banda, la motxilla amb tot el necessari per la cursa i pel cap de setmana i, de l’altra, les alforges amb tot el material per anar a fer el Camino de Santiago en bici, una altra aventura que comencem en menys d’una setmana: divendres 13 de Juny. Ja us tindré informats.

I el pitjor no és haver de fer dues maletes diferents, sinó de fer dues maletes diferents amb material comú, que necessitaré pels dos llocs! Com que no tornaré a passar per la Pobla, ho he de deixar tot a punt perquè els meus pares m’ho portin a Barcelona a mitjans de la setmana que ve. Per tant, he de preveure què em farà falta per fer el Camino i què m’hauré d’emportar a Àreu i, des d’allà fins a Barcelona, en acabar la cursa.

A les 10 del matí, ja està tot llest i és hora de marxar. Anem en 2 cotxes, jo vaig amb el Ricard, la Sibi i el Juan i a l’altre cotxe hi van el David, la Sílvia i els nens, per poder fer al seu ritme.

A les 12.30h arribem a Àreu i tenim la primera imatge del Monteixo, està nevadíssim! Els primers nervis s’apoderen de nosaltres (almenys de mi!). Al poble ja fa estona que hi ha moviment, i és que deu ser l’únic cap de setmana en tot l’any en què es trenca l’absoluta tranquil·litat d’aquest indret de la vall Ferrera i es converteix en un formigueig de gent: més de 600 corredors/es, als que s’hi ha d’afegir els acompanyants que cadascú porta. A l’arribada del poble hi ha un cartell que diu “Aquí es pot escoltar silenci”, una gran frase i m’imagino que és molt escaient pels altres 364 dies de l’any. Avui no.

El primer que fem és buscar al David i a la Sílvia, però sembla que encara no han arribat. Fem el mateix amb el Llorenç, amb qui havia quedat per dinar, però sembla que tampoc hi és. Mentrestant anem a recollir el dorsal i els obsequis que s’acostumen a donar: un buff, una barreta i una revista, (uauuu... com s’estiren aquesta gent!). Esperem que el sopar sigui més contundent.

Aviat comencem a veure les primeres cares conegudes: trobem el Marc i l’Anna (de Ripoll), el Joan (que arriba de la vall de Cardós, on ha passat la nit), el Marc i la Gina (de Mont Roig i la Selva del Camp). Quan són les 14h, els que passem la nit al càmping anem a muntar les tendes tranquil·lament i a dinar sota a una carpa habilitada. Després de dinar, ens veiem “obligats” a fer la migdiada, tot sigui per fer més passable l’espera!

La sortida de la cursa està prevista a les 18h per les dones i a les 18:30h pels homes, però una hora abans ja estem especulant sobre el temps que ens esperarà a dalt del Monteixo i quina serà la roba més adequada. Les previsions no són gaire optimistes, la isozero està als 2500m i es preveuen temperatures per sota dels 0ºC a les cotes altes. Què serà millor? malles llargues o curtes? samarreta curta o llarga? prima o gruixuda? faran falta guants? Em decanto per les malles 3/4 i una samarreta màniga llarga prima, un buff, un paravent, el frontal, els pals, els guants, el camelbag i un powergel.

Mentre ens canviem, l’home del cotxe del davant ens diu “vosaltres sou els que corríeu l’altre dia per collserola?”... el món és un mocador! Més tard, a la plaça ens ve a saludar un altre home que ens havíem creuat 2 cops a les sèries de dimecres passat del parc Cervantes a l’antena! També es diu Llorenç! Com m’agrada aquest “mundillo”, es coneix tothom!