dilluns, 23 de juny de 2008

Camino de Santiago (XI) "matemàtiques aplicades al camino"

Matemàtiques aplicades al camino o veritats absolutes, allò que sempre passa i que sempre és així:
  • Les etapes sempre tenen 10km de regal, no sé com ens ho fem.
  • 3 dies seguits vem començar a pedalar a les 7.41, curiós no?
  • Només falta dir que portem dies sense punxar i psssssssss.... a canviar la roda.
  • Sempre que busques alguna cosa a les alforges, mai encertes l'alforja bona a la primera.
  • Menjar molt implica anar bastants cops al lavabo, ha quedat demostrat! Per cert, la compoetició va acabar en empat: Arturo 22, Oriol 22. A l'aeroport no hi va haver desempat.
  • El 100% dels dies (2 de 2) que el Dani ha sortit en bici amb nosaltres, s'ha posat a trucar a la dona i li hem perdut el rastre.
  • Els últims 15km es fan eterns.
  • Després dels àpats, l'Arturo i jo no podem pedalar i ens costa seguir el ritme.
  • Totes les etapes acaben en pujada i tots els albergs estan a dalt d'una rampa.
  • Com diu el Miquel "aneu més ràpid quan toca pujar que quan és pla o baixada"
  • La dura arrencada progressiva de després del dinar.
  • "El barro del monte es mierda".
  • Si el bar és cutre a primera vista, es menja molt be.
  • Els avis son molt bons i savis, se'ls hi ha de fer cas.
  • Si veus un autòcton, pregunta-li on menjar, et portaran pel bon camí.
  • "El capitan pedales, no tiene criterio"
  • "Es que no te enteras de nada! Como que buenos dias? He dicho buen camino!"
  • Els senyals que ens envia l'apòstol per triar el bon camí (restaurants, albergs, gent,...) s'han de saber interpretar. Ho hem fet!
  • El Juan i l'Arturo sempre buscant una caixa d'on treure diners.
  • El timbre fent "ding" o "mogui mogui"