Preparant el Camino de Santiago

Avui em llevo amb moltes coses al cap, però la que em preocupa més és tot l’equipatge que he de preparar pel camino de Santiago. Ho he anat posposant per falta de temps i ara ja no ho puc allargar més: avui ho he d’enllestir tot. Encara he de comprar força material per embalar la bici i alguns accessoris (timbre, grassa per la cadena, cordino, brides, cinta americana,...). Moltes coses i poc temps. A més, al vespre he quedat amb la meva cosina, la Núria, amb qui havia perdut força el contacte últimament i als dos ens feia molta il·lusió tornar a veure’ns. Ja feia 10 dies que havíem quedat amb aquest dia i és una cita ineludible.

Amb tot això al cap, obro els ulls plens de lleganyes i em rento la cara. M’he despertat abans que soni el despertador (cosa dels nervis?) i ho aprofito per situar tot el material que m’he d’endur a sobre el llit, tot ben ordenat. “Si tinc temps ho he d’endreçar al migdia” em repeteixo una i altra vegada, per evitar anar a dormir a les tantes...

Evidentment, les coses no van com estan previstes i al migdia surto just de la feina i arribo a casa més tard de l’habitual. M’afanyo a dinar però... un altre imprevist... sona el timbre: és la MariaJo (o MariAjo) que ve a recollir el seu telèfon, resulta que la senyora gran es diu com la filla, un nom amb molt de glamour. La senyora m’obsequia amb una caixa de bombons, com m’havia promès, però que no feia falta. Fan una pinta que em cau la baba... mmmm, després me’n menaré un!

Entre una cosa i l’altra me n’he de tornar a la feina, sense haver avançat res de l’equipatge. Quin desastre! I a la tarda no tindré temps, perquè he quedat amb la meva cosina a les 19.30h a Maria Cristina.

La tarda es complica: surto una mica tard de la feina i tinc una hora per acabar de fer les compres i arribar a Maria Cristina, on hem quedat. Primer passo per Probike on compro tots els accessoris de la bici i després acabo de comprar el material a la ferreteria del Corte Inglés. Almenys tot el que havia de comprar ho tinc, ja només falta omplir les alforges, triar què m’emporto i empaquetar la bici a una caixa de cartró!

El sopar amb la Núria i el Jordi (el seu home) ha anat genial. Ha servit per posar-nos al dia de tot el què ens envolta i també per conèixer-nos més. Abans, de petits, ella pujava cada estiu a la Pobla i ens ho passàvem de conya, però el què passa amb els anys... tothom fa una mica el seu camí i, molta gent amb qui has compartit bons moments, es distància. En els últims anys potser ens havíem vist 2 o 3 cops, un d’ells al seu casament, i això no pot ser. Aquell dia va ser quan ens varem proposar posar solució i així ho hem fet i espero que mantinguem el contacte i ens veiem més sovint. La Núria segueix amb la seva alegria i felicitat característica. M’ho he passat genial!

Després de sopar m’acompanyen a casa i em poso a fer el què em fa més mandra, però que no es pot allargar més: preparar l’equipatge! És tard i estic cansat, per això m’afanyo. En mitja horeta està fet, ha set més fàcil i ràpid del què em pensava. Però diria que porto massa coses... ja us ho diré quan torni. Agafo el llit i quedo planxat. Un altre dia exprimit al màxim!