diumenge, 8 de juny de 2008

V Cuita el Sol - Entrega de premis

Avui ens hem despertat a les 9.30h, curiosament és el primer diumenge des de fa mesos que em llevo tan tard! Hem quedat amb el Ricard i el David a les 10h per esmorzar, però vist que no arriben a l’hora pactada i la gana que tenim, ens veiem obligats a començar a esmorzar. El lloc escollit és l’hostal d’Àreu i l’esmorzar és impressionant: un pa amb tomàquet boníssim, acabat de fer i de forn de llenya, i cobert de talls de fuet. I si dic cobert, vull dir cobert, és com si hagin tallat mig fuet per cadascú! Mentrestant, a fora, al camp de futbol, l’organització està preparant la xocolata desfeta amb coca que donen a tots els presents.

A continuació se celebra l’acte d’entrega de premis, cerimònia que es fa eterna! Hi ha premis per totes les categories i la cosa dura més d’una hora. També fan sorteig de material esportiu, a una furgoneta hi ha penjada la llista de dorsals premiats i, afortunadament, estic premiat: m’ha tocat una gorra Salomon vermella, una altra gorra! carai!

El David no ha tingut tanta sort, li havia tocat una motxilla molt guapa però s’han acabat i li canvien per uns mitjons i uns sobres d’electròlits, quina putada! La Sara té més sort, perquè recull els obsequis dels seus pares i li toquen 2 motxilles, ella ja ha amortitzat la inscripció.

Veig al Jessed i el felicito per la seva victòria i em diu que potser se’n vindrà a viure a la Pobla, si troba un pis de lloguer. No em vull imaginar els entrenaments que puc fer intentant-lo seguir! buff... També em fa molta il•lusió quan em presenta al Quico Soler, tot un mite de la comarca!

En acabar, anem al càmping a desmuntar les tendes i ens dirigim cap a Llavorsí on ens regalem un bon dinar. Ens fotem un fals solomillo, però de fals no en té res: deliciós. Fem repartiment de cotxes i ens acomiadem dels de la Pobla que marxen pel port del Cantó. Baixo amb el Llorenç i la Sara fins a Igualada i quan arribem a allà faig transbord al cotxe de l’Edu que acaba d’arribar fins a Barcelona. Casualment, i això si que és sort, ha de deixar el cotxe al carrer Mandri, a 2 minuts caminant de casa meva.

Un cop a Barcelona, tinc les cames ben engarrotades i decideixo sortir a trotar una estoneta per descarregar les tensions de la cursa. Un cop a casa, em dutxo i quedo com nou.

Ha sigut un cap de setmana fantàstic: hem rigut, hem compartit bons moments, ens hem retrobat amics que feia temps que veia, ens hem ajuntat gent molt diversa però tots amb alguna cosa en comú. Tinc l’estranya sensació que han passat molts dies des que varem arribar a Àreu i només ha passat un cap de setmana, he estat tan desconnectat, tant abstret, tan distret, tan feliç, que no necessitava res més. Sense cobertura, sense mal de caps, sense estrès,...