dissabte, 7 de juny de 2008

V Cuita el Sol - El sopar

Quan recollim el diploma que certifica el temps, també ens donen el tiquet pel sopar amb una pregunta sospitosa: “sopar al càmping o sopar per emportar?”, "hi ha diferència?" pregunto... Després comprovaré que l’opció càmping és l’encertada! oi Ricard?

Els que ens quedem a dormir al càmping ens acomiadem de la resta i, veient com pinta la climatologia, ens afanyem a dutxar-nos i a recollir el sopar perquè, quan es posi a ploure o a nevar, almenys ens enganxi nets i amb la panxa plena (les coses es veuen des d'una altra perspectiva). Tenim sort de saber d'uns vestuaris en un altre edifici del càmping (els vem descobrir l'altre cop que vem anar a la cursa), ja que a les dutxes que tothom utilitza hi ha una cua immensa. En 10 minuts hem fet. Ara toca el millor: el tiberi!

Després de recollir el sopar, veiem que l’organització ha previst unes carpes on sopar, però estan plenes. Per sort nostra, la Gina s’ho ha currat i ens ha guardat una taula al restaurant del càmping. Ens entaulem i ens atiforrem. Hi ha tant menjar que sopem 5 amb la ració de 4 i encara sobra teca! De primer: una amanida d’arròs i enciam molt bona, de segon: un súper plat de seques amb botifarra. No és el típic plat amb un tall de botifarra, sinó que aquest contundent plat té 3 talls enormes (de 3 tipus diferents) i un tall de costella de porc, que es desfà a la boca (corren veus que al sopar dels que no dormien al càmping no hi havia la suculenta costella... algú pot corroborar-ho?) De postres: a escollir entre iogurt i poma i tot acompanyat amb una gerra de clara de 1/2 litre i el vinet que porta el Llorenç (i és que s’està arrelant a Vila i ja comença a agafar les bones costums).

A mig sopar, arriben la Sara, la Itzel, la Tina, la Maria i l’Edu. Ajuntem una altra taula i sopem tots plegats. Més tard, arriba l’Oriol Grau amb la seva xicota i uns amics, i també s’afegeixen a la taula. És molt curiós perquè som un munt de gent però amb vincles molt diversos, costa aclarir quin lligam té cadascú amb els altres (molt divertit tot plegat). Quasi ocupem mig restaurant nosaltres sols. El Bernat també apareix pel restaurant, on hi té uns amics, i m’informa que té meu bastó localitzat. Ara ja estic més tranquil (si és que ho havia deixat d’estar en algun moment).

Després de sopar, el Marc ja comença a fer de les seves i porta uns xupitos (o xopets segons ell, la veritat és que no aclarim com es diu en català) de ratafia (licor de nous) i celebrem haver-nos pogut reunir tanta colla i amb un ambient tan fantàstic. També brindem per la cursa i per la sort de poder compartir aquests moments! “carai, és prou bona la ratafia” i vinga.... una altra tanda... i una altra... Se’ns fan les 2 de la matinada, tanquen el restaurant i anem a dormir. Tenim la tenda a 10 metres del restaurant i caiem planxats. A mi em costa horrors agafar el son i la nit se’m fa eterna, avui estreno sac i dedueixo que és per la calor que em provoca que em costa tant adormir-me. Però al cap d’unes hores de donar voltes m’aconsegueixo adormir: merescut descans després d'un dia dur!

M’alegro d’haver-lo compartit amb tots vosaltres! Gracies de veritat. Sou genials!